La Juno no es troba bé

Aquesta nova gosseta no es troba bé. El que encara no sé si el mal és físic o espiritual. Sembla deprimida però es mou encara que sigui per anar a buscar llocs on posar-se a dormir. La seva única obsesió és pujar al sofà, però ho intenta poques vegades i si no la puges, se'n va a buscar un altre lloc. El més curiós és que es desplaça d'un lloc a l'altre amb la cua entre cames. Ahir ja la vam veure una mica autista, però avui ja és massa. No fa cas de res, ni tant sols al menjar. Està molt prima i deshidratada. El veterinari ho va dir i també li va donar un desparasitant, però ho ha fet cucs amb els excrements.

La Juno no diu res. Es passa el dia del coixí al sofà. Deu tenir un mes i mig, i fa uns quinze dies que és a casa. No vol jugar, li costa menjar. Total, està malalta.



He buscat per internet què podria tenir i, pels símptomes, la malaltia que més s'assembla és el parvovirus, que no es trasmet als humans però si a d'altres gossos, tinguin l'edat que tinguin i idenpendement que estiguin o no vacunats ( per tant hauré de vigilar la Duna, no sigui que si és això, s'infecti)

Ara bé, també pot ser quansevol altre cosa, ja que la Juno estava completament plena de garrapates quan la van trobar. Ara que és raro que es manifestin símptomes de garrapates dues setmanes després d'haver-les eliminat.

La parvo té com a símptomes primers el decaiment i la depressió. Això quadre amb la cua entre les cames. Després hi ha anorexia (que també té) i febre. No tinc termòmetre però la Juno de tant en tant té el morro ressec i la panxa calenta. Em falten vòmits com clara d'ou batuda i diarrea amb sang, que per ara no ho presenta. Mal pronòstic. La parvo mata el 90% dels cadells. I, a més, no he anat a veure la Bandolera!

Festa Major, la Santa Creu

Aquest matí m'he saltat les Fires i he anar a veure la Bandolera. Feia molt bon dia, sol, el camp ple de roselles, un magnífic matí de maig per anar a cavalcar.


Però a la tarda si que hem fet de figuerencs, encara que no tant ben vestits com els figuerencs de pro tenint en compte que jo anava amb bambes, el meu fill vestit de hipi amb les bambes foradades i el veí en xandal.



Tot i així no ens em perdut res del que feien al centre i aquí teniu una mostra de les nostres fires i festes:

Els graffitis. Han vingut de Sabadell i d'altres llocs a pintar la paret de l'estació transformadora de fecsa. És al.lucinant la tècnica que tenen per pintar dibuixos extravagants. Un dels nois, que tot eren nois, m'ha explicat que havien pintat sostres, cases i cotxes i que quedaven molt i molt bé. Es veu que es dediquen poques noies a pintar parets. Curiós.

El trenet de les Creus de Maig. Hem fet cua a la Rambla i hem pujat al final del trenet que porta els figuerencs a veure algunes de les creus que fa la gent i les associacions. A la creu dels amics del castell li han atorgat el premi a la més original.

Hem anat saludant a tothom.

Cercavila i plantada de gegants. Aqui es veuen els gegants de Figueres, en Janet i la Justa i el capgros blaugrana es en Berruga, al qual tinc una por ancestral.
També celebraven la fira del llibre vell.


I aqui una mostra dels graffitis al final de la tarda. La última foto és per comparar.

Fins aviat

Comiendo el hoyo

Avui ha estat un dia de descans de Fires i no hem sortit gaire de casa. Al revés, ha vingut la família (la part Herrera), els patriarques de la qual, han arribat fa pocs dies d'una vista a Porcuna, poble d'on és originaria la branca Herrera. Total, que hem dinat un hoyo cada un. L'hoyo és un menjar típic de Jaén i voltants que consisteix en obrir un panete i fer-li un forat suficient per que hi quèpiga un ou ferrat i tot d'ingredients que poden variar des de morcilla a favetes, de xoriço a alcauciles, anxoves, etc.....També han portat croquetes i flamenquines. I és clar, manzanilla, que ens hem begut tota l'ampolla.




La gossa ja té nom. Es diu Juno, com la deessa Juno. La Duna Litoral es va adaptant a poc a poc. Ha estat tots aquests dies marcant límits, aqui si, aqui no. Ara fa 8 dies que és a casa i avui ha estat el primer dia que la Duna ha volgut jugar, una mica, amb la Juno.

Aquesta primera foto és del dia 26 dabril. En el pati.

27 d'abril. Primeres aproximacions de la Duna.



Calculem que la Juno ha de tenir aproximadament un mes. Ara està molt més desperta que fa una setmana, ha començat a llepar i a jugar i entra en la fase d'exploració...ai, que no ens passi res.



La Bibibutx també li deixa acostar-se i s'oloren. Sembla que a la gata no l'importa massa que estigui la gosseta aquí.