Article publicat a l'Empordà, al setembre de 2019.
https://www.emporda.info/mascotes/2019/09/24/senglar-senyor-muntanya-plana/444916.html
Lligat
a la humanitat des de l'última glaciació, però conservant el seu
costat salvatge i feréstec, el senglar és el nostre veí proper.
El
nom cièntific del senglar és «Sus scrofa». «Sus» en llatí vol
dir porc, i el mot «scrofa» vé a dir marrano o verro. El senglar
en àrab s’anomena «gabali» que seria «muntanyós» i que va
donar el castellà «jabalí» .
El
gènere Sus engloba els pors domèstics i els porcs senglars de tot
el món. Actualment la genètica ens diu que el porc domèstic és
una varietat del senglar, és a dir, que és la mateixa espècie,
però que amb la domesticació va variar la morfologia, una mica com
passa amb les races dels gossos. I això explicaria llavors que es
puguin creuar entre ells.
El
senglar és un dels pocs grans mamíferes que queden salvatges en la
nostra comarca. Conviuen amb els humans des de sempre, i per tant,
està ben viu encara en la imatge que tenim dels boscos i la
muntanya.
El
pobles primitius europeus consideraven el senglar com a símbol de
força i valentia: el representaven amb els pèls eriçats,
acompanyant als guerrers. La seva imatge es troba en monedes celtes
de la península, juntament amb el cavall. El càrnix, per exemple,
és un antic instrument de vent usat pels celtes en les batalles. Té
forma de trompeta recta, d’uns dos metres de llarg. que es corba
cap amunt. És d’aram i està guarnida amb un cap de senglar damunt
de tot. Per altre banda, de tots és coneguda la preferència dels
gals Obelix i Astèrix pel senglar...en termes culinaris, en aquest
cas.
En
l’antiga cultura grega existeix un mite relacionat amb la cacera
d’un gran senglar: la cacera de Calidó, ciutat on la deessa
Artemisa va enviar un senglar com a venjança per que no l’havien
inclòs en els sacrificis anuals oferts als deus. El senglar causa
destrosses als camps i sembrats, i uns quants homes s’uneixen per
matar-lo. Entre els homes hi ha alguna dona, com Atalanta, la mateixa
filla d’Artemisa, però les dones no són ben vistes com a
caçadores. Durant la cacera, els homes s’enfaden entre si i amb
les dones, i accidentalment es maten entre ells. De fet, aquest
mite, s’assembla molt a la realitat d’algunes caceres actuals.
A
la iconografia cristiana trobem el senglar acompanyant a Sant Antoni
Abad, transformat ja en porc domèstic. Sant Antoni és, precisament,
el patró dels animals domèstics, i a la comarca segueix viva la
tradició de portar a beneir els animals en alguns pobles.
Encara
ara, el senglar s’associa a la valentia, la resistència i al medi
natural, donant el nom a alguna agrupació d’escoltes, el club de
rugbi de Torroella de Montgrí, curses de muntanya, com el Senglar
Trail Cubells o la Senglanada, i d’altres.
Els
senglars s’alimenten de tot el que troben, i són oportunistes. Els
que baixen a les platges de Portbou i Cadaqués, ho fan per que saben
que trobaran alguna cosa per menjar, o que hi ha alguna persona que
els alimenta. Poden furgar la terra amb el morro per buscar arrels i
tubercles i poden moure pedres de fins a 50kg, si els hi fan nosa per
trobar l’aliment!
Com
a la majoria dels mamífers, els mascles adults solen anar sols, i
les femelles formen el nucli familiar amb els joves que estan criant.
Les femelles es queden normalment en el grup matriarcal i els mascles
joves formen bandes d’adolescents que recorren la comarca. Tenen
zones de descans, on fan veritables nius, i el seu territori de
campeig pot ser de fins 15.000 ha. Durant el període de zel, mascles
i femelles es troben en el mateix grup.
Les
femelles tenen un embaràs de tres mesos, tres setmanes i tres dies,
i donen a llum de 3 a 8 garrins o porcells coincidint amb la
primavera. Els joves senglars s’anomenen també llistons o raions,
ja que el seu pelatge clar presenta ratlles fosques, que els
confereixen un bon camuflatge quan es queden en el niu preparat per
la mare, al bosc.
Per
acabar, apuntar que es calcula que hi ha una mica més de 25.000
senglars a l’Alt Empordà, i que durant l’anterior temporada de
caça es van abatre uns 10.000, a la comarca. Tanmateix, la població
és estable amb una lleugera tendència a l’alça.
Un
altre dia podem parlar de la cacera del senglar i de la problemàtica
existent per comercialitzar la seva preuada carn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: