Així, per explicar-me a mi mateixa el que m'està passant actualment, recordo el conte sumeri del descens d'Inanna a l'inframón, als inferns, i com va sobreviure a aquest viatge, que us explicaré a continuació. Aquest conte el dedico a qui m'ha portat a baixar a l'infern, amb l'advertència que d'aquesta baixada renaixeré molt més sàvia, i molt més poderosa, com el mite.
Inanna va haver de travessar 7 portes, deixant anant tot el que portava, per arribar nua a l'infern, sense res més que la voluntat per renéixer.
Inanna és la més important deesa dels sumeris. Es relaciona amb el planeta Venus, que una temporada brilla abans que surti el Sol, després desapareix de la vista, i durant una altre temporada es veu després que el Sol es pon.
Inanna és la Reina del Cels, i Reina de la Terra, igual que la seva germana Ereshkigal. El pare era el deu del Cel, Enlil, i la mare, la deesa de la Terra, Nanna. Inanna regnava sobre la Terra, en el món dels vius, i Ereshkigal regnava a sota la Terra, en el món dels morts.
Ereshkigal estava esposada amb Nergal, el deu de les guerres i les plagues, i tots dos eren feliços en l'inframón. Inanna es va enamorar d'un agricultor, però es va casar amb un pastor anomenat Dumuzi. Inanna el va triar per a que regnés amb ella en la ciutat d'Uruk, donat-li molts privilegis.
El primer viatge d'Inanna va ser al Cel; va anar a veure el seu avi Enki, posseïdor de la saviesa del Gran Amunt, en forma de Me, que és la paraula que es fa servir en les tauletes sumeries que expliquen la història. Els Me representen els coneixements. Els coneixements útils, s'entén.
Quan Enki va veure la seva néta, li va fer una festa en el seu honor, i van beure molta cervesa. Enki, content, va regalar a Innana els Me. Quan se li van passar els efectes de la ressaca, Enki va voler recuperar la saviesa, però Innana va agafar els Me i se'ls va endur cap a la Terra. Innana té una amiga guerrera, la seva consellera Ninshubur, que lluita amb les set diferents classes de monstruos que envià Enki a recuperar els Me. I guanya.
La saviesa no és gratis, cal lluitar pel que vols. També jo vaig lluitar pels meus Me: un company de vida, una relació estable i basada en la confiança, una família, una casa en un poble, una feina útil que m'agrada, tenir els cavalls a casa, portar una vida tranquil.la. Aquests serien els Me.
Inanna ja havia viatjat al Gran Amunt i ara només li faltava conéixer el Gran Avall, l'inframón, el regne de la seva germana Ereshkigal.
Un dia Nergal, el cunyat d'Inanna, va morir, i els plors de la seva germana, que estava a punt de parir, es van sentir per tot arreu.
Innana, que ja no era jove, es va compadir d'ella i va decidir baixar als inferns a consolar-la, savent que la seva vida corria perill, perque dels inferns, ningú torna viu....
Aquest darrer any i mig, he estat molt pels meus amics, i poc per la meva parella, ja que ja donava la nostre relació per madura i feta, i amb el Me de la confiança, pensava que no teniem secrets l'un per l'altre, i que ell necessitava temps per a ell, per la situació familiar que travessàvem.
Inanna va teixir un pla d'emergència: li va encomanar a Ninshubur, la seva amiga, que si no tornava al cap de tres dies, anés a buscar ajuda als seus familiars, tocant el tambor del dol i mostrant el dolor per la seva pèrdua. Li va dir que no parés fins que trobés ajuda. I llavors, vestida amb les millors gales, va encaminar les seves passes cap a l'infern.
Va posar sobre el seu cap la shugurra, la corona de les planes
Va pentinar sobre el seu front els riscos foscos.
Va lligar el collar de petites peces de lapislàzuli al voltant del seu coll,
Va lligar el collar de petites peces de lapislàzuli al voltant del seu coll,
va deixar que la doble filera de peces descansés sobre el seu pit,
Va embolicar la túnica real al voltant del seu coll.
Va untar els seus ulls amb l'ungüent anomenat "que vingui, que vingui",
es va lligar el pectoral anomenat "vine, home, vine" sobre el seu pit,
Es va posar la pulsera d'or en el seu canell,
i portava a la mà la vara de mesurar i la línia de lapislàzuli.
Va embolicar la túnica real al voltant del seu coll.
Va untar els seus ulls amb l'ungüent anomenat "que vingui, que vingui",
es va lligar el pectoral anomenat "vine, home, vine" sobre el seu pit,
Es va posar la pulsera d'or en el seu canell,
i portava a la mà la vara de mesurar i la línia de lapislàzuli.
Neti va obeïr les paraules de la seva reina.
Tancà fermament les set portes de l'inframón.
Després va obrir la porta exterior.
Li va dir a la dona:
"Vine, Inanna, entra"
Quan va entrar a la primera porta,
li va ser treta la shugurra, la corona de la plana.
Inanna preguntà:
"Què és això?"
Li van contestar.
"Silenci Inanna, els costums de l'inframón són perfectes.
No es poden qüestionar."
Tancà fermament les set portes de l'inframón.
Després va obrir la porta exterior.
Li va dir a la dona:
"Vine, Inanna, entra"
Quan va entrar a la primera porta,
li va ser treta la shugurra, la corona de la plana.
Inanna preguntà:
"Què és això?"
Li van contestar.
"Silenci Inanna, els costums de l'inframón són perfectes.
No es poden qüestionar."
En la segona porta, em vaig tallar la meva melena, 30cm de cabell.
En la tercera porta, la vida tranquil.la es va esfumar.
En la quarta porta, es va quedar el projecte de vida, la meva feina agradable.
En la cinquena porta, em van arrebatar el cavall i les dues eugues, i també els gats
En la sisena porta, el meu fill va marxar a estudiar a fora
En la setena porta, la casa somiada, en un poble fantàstic en tots els sentits.....es fa esfumar
Innana va arribar davant la seva germana nua.
Nua i inclinada, Inanna va entrar en la sala del tro
Ereshkigal es va aixecar del seu tro.
Inanna comença a apropar-se al tro.
La van envoltar els Anunna, jutges de l'inframón.
Van pronunciar sentència en contra seva.
La van envoltar els Anunna, jutges de l'inframón.
Van pronunciar sentència en contra seva.
I llavors és quan una es pregunta què va fer malament.
I és llavors quan els amics juguen el paper fonamental.
Van passar tres dies i tres nits, i Ninshubur es va posar de dol, i tocant el tambor va anar a buscar al pare d'Innana, Enlil, senyor del Vent. Tammateix Enlil va dir que ja se sap que de l'infern no surt ningú. I no la va ajudar.
Ninshubur va seguir el pla i va anar a buscar la mare d'Innana, Nanna, la Lluna Plena. Li va a venir a dir el mateix: que ella s'ho havia buscar i qui va a l'inframon, no en torna.
Vaig tenir atacs d'angoixa. Vaig visitar dos metges. Un cop m'hi van portar els meus pares. Els metges deien que "això és el pa de cada dia", i que prengués pastilles, ansiòlitics i antidepressius. I injeccions de vitamina B12, que fan veure la vida de colors. M'hi vaig negar.
Ninshubur va continuar i va anar al temple d'Enki, l'avi d'Innana, que es va interessar de seguida pel què havia passat. De sota les ungles va treure una mica d'alló que queda sempre, i va donar forma a dues criatures: un kugarra i un galatur, que no eren ni mascle ni femella, i els hi va donar també l'aliment de vida i l'aigua de vida, respectivament. I els hi va dir què havien de fer.
Agraïda als amics que m'han ajudat.
Només tenien que lamentar-se amb Ereshkigal, que anava de part. Enki els hi va dir que es lamentessin amb ella, i que quan ella esstigués agraida amb ells per lamentar-se amb ella, demanessin el cadàver d'Innana que estava en el ganxo de la paret. Llavors, amb l'aliment i l'aigua de vida, la podien ressucitar.
El kurgarra i el galatur van obeir les paraules d'Enki.
Van partir amb rumb a l'inframón.
Com mosques, s'esmunyiren per les escletxes de les portes.
Van entrar en la sala del tro de la Reina de l'Inframón.
No hi havia llençol que la cobrís.
Els seus pits estaven descoberts.
Els seus cabells s'arremolinaven al voltant del seu cap, com serps.
Van partir amb rumb a l'inframón.
Com mosques, s'esmunyiren per les escletxes de les portes.
Van entrar en la sala del tro de la Reina de l'Inframón.
No hi havia llençol que la cobrís.
Els seus pits estaven descoberts.
Els seus cabells s'arremolinaven al voltant del seu cap, com serps.
Ereshkigal es lamentava:
“¡O, O, el meu adins!”
Ells es lamentaren:
“¡O, O, els teus interiors!”
Ella es lamentava:
“¡O, Ohhhhh, els meus afores!”
Ells es lamentaren:
“¡O, Ohhhh, els teus exteriors!”
Ella gemegà:
“¡Oh, Oh, el meu ventre!”
Ells gemegaren:
“¡Oh, Oh, el teu ventre!”
Ella gemegà:
“¡Oh! ¡Ohhhh! la meva esquena!”
Ells gemegren:
“¡Oh! ¡Ohhhh! la teva esquena!”
Ella suspirà:
“¡Ah! ¡Ah! el meu cor!”
Ells suspiraren:
“¡Ah! ¡Ah! el teu cor!”
Ella suspirà:
“¡Ah! Ahhh! el meu fetge!”
Ells suspiraren:
“¡Ah! Ahhh! el teu fetge!
Ereshkigal s'aturà.
Els va mirar.
Els hi va preguntar:
“¿Qui sou vosaltres
que us lamenteu, gemegueu i suspireu amb mi?
Si sou déus, us haig de beneïr.
Si sou mortals, us faré un regal
El kugarra i el galatur van demanar el cadàver de Inanna. El van despenjar del ganxo. Li van donar l'aliment de vida i l'aigua de vida, i Innana va ressucitar.
Molt agraïda als amics: s'han lamentat amb mi, m'han escoltat, m'estan donant aliment i aigua de vida.
Innana va voler marxar el més ràpit possible de l'inframon, però els jutges Annuna la van aturar de nou, i li van recordar que ningú pot sortir del Gran Avall.
Si ella marxava, havia de deixar algú en el seu lloc...
Mentre Inanna pujava de l'inframón,
Els galla, els dimonis de l'inframón es van enganxar al seu costat.
Els galla són demonis que no coneixen aliment, que no coneixen beguda,
Que no mengen ofrenes, que no beuen libacions,
Que no acepten regals.
No gaudeixen d'enamoriscaments.
No tenen nens dolços als qui besar.
Arrenquen la dona dels braços del seu espòs,
Arrenquen el nen dels genolls del seu pare,
Roben la núvia de la seva llar de casada.
Els dimonis es van enganxar a Inanna.
No! Ninshubur és el meu suport constant.
Ella és la meva sukkal qui em dóna consells savis.
Ella és la meva guerrera que lluita al meu costat.
No va oblidar les meves paraules.
I va seguir el camí envoltada de dimonis i amb la seva amiga (les meves amigues) al costat.
Seguint el cami a casa, es va trobar amb els seus fills: primer Shara i després Lulal, tots dos vestits amb rampoines. Els galles li van dir que s'emportaven, cada vegada, un dels seus fills en comptes d'ella. Evidentment, va dir que no.
El meu fill i jo mateixa ens hem estat adaptant a la situació, a les pèrdues, al canvis. Hi ha hagut ràbia, ira, amor, entre nosaltres. Abans que ell hagi de baixar a l'infern, m'hi quedo jo.
Inanna i els seus dimonis enganxats van arribar a Uruk, i allà van trobar el seu marit, Dumuzi, sentat en el tron, i habillat amb vestits de festa:
En Uruk, al costat de la gran pomera,
Dumuzi, l'espòs d'Inanna, estava vestit amb les seves brillants túniques.
Estava sentat en el seu magnífic tro; no es va moure.
Los galla el van agafar per les cames.
Van buidar les seves set mantequeres.
Van trencar la gralla que el pastor estava tocant.
Van trencar la gralla que el pastor estava tocant.
Inanna va clavar en Dumuzi l'ull de la mort.
Va parlar contra ell la paraula d'ira.
Pronuncià contra ell el crit de culpa:
“emporteu-vols-el! Preneu a Dumuzi!”
Els galla, que no coneixen menjar, que no coneixen el beure,
Que no mengen ofrenes, que no beuen libacions,
Que no acepten regals, es van apoderar de Dumuzi.
El van fer parar, el van fer sentar.
Colpejaren al espòs d'Inanna.
El van apunyalar amb destrals.
I se'l van portar a l'inframon. Encara que Dumuzi va protestar.
Dumuzi es va escapar per un temps dels dimonis, però al final els galles el van portar al Gran Avall.
Al poc temps, Inanna va trobar a faltar el seu espòs.
L'enyorava
Només enyorava les coses bones.
Nostàlgia.
Però això ja és una altre història.
I aquesta marca el final del dol. Comença una nova vida.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fonts:
- https://sobreleyendas.com/2011/02/11/el-mito-sumerio-de-inanna-y-ereshkigal/
- El poema traduït al castellà: http://inanna.iszaevich.net/book/export/html/1.html
- Com Innana va anar al cel a buscar la sabiduria: https://elartedelacalma.com/inanna-y-el-tarot/
- https://sobreleyendas.com/2011/02/11/el-mito-sumerio-de-inanna-y-ereshkigal/
- Il.lustració: http://christineandreae.com/tag/inanna/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: