La wiquipèdia és un bon lloc per començar a buscar, tot i que sempre s'ha de contrastar la informació que hi apareix. Començarem doncs per aqui i, per cada raça, s'indicarà, si n'hi ha, el lloc web oficial per anar a buscar més informació.
Hem de dir, que des dels temps dels íbers, el cavall ha tingut mota importancia en la península ibèrica, més enllà de les feines del camp, les races de cavalls sempre han estat apreciades, primer en l'àmbit mediterrani i després pel tot el món.
LES RACES AUTÒCTONES
El principal problema dels cavalls autòctons és el seu abandó com a força motriu en els treballs de l'agricultura. Així les races van sobreviure en cada territori fins als anys 1950-60, que es van canviar pels tractors. A partir d'aquell moment, o la raça ha anat desapareixent (quasi sempre la recuperació ha començat al voltant dels anys 80) o s'han conservat molt pocs exemplars.
En les presentacions de les races ens centrarem a cercar l'origen, el parantesc amb altres races de la península, i les característiques morfològiques més evidents: pelatge, alçada, crimes i alguns trets especials.
EL CAVALL LOSINO
Propi de la vall del Losa, a Burgos, i és la única raça de cavalls autòctona que es conserva a Castella i Lleó.
La raça ha estat caracteritzada genèticament amb una tesi doctoral publicada per la Universitat de Còrdova.
En les conclusions de la tesi n'hi ha dues d'interessants:
-
De las tres hipótesis del origen de la raza Losina (que sea descendiente del caballo
Árabe, que se haya introducido por emigraciones de pueblos del Norte de Europa
como los Celtas, o por último que sea un caballo indígena) y basándonos en los
resultados obtenidos con el empleo de los marcadores genéticos y apoyándonos en los
estudios realizados por diferentes autores en los yacimientos de Atapuerca, podemos
afirmar que el caballo Losino es uno de los tres tipos caballares indígenas de la
Península Ibérica diferenciándose de las razas Cantábricas y las del sur de la
península, poseyendo un origen depurado en una subespecie salvaje que habitó en las
montañas de Burgos en los tiempos el Terciario y Cuaternario.
-
Se confirma la influencia histórica que la raza equina Losina ha mantenido en la
formación de las razas americanas, a través de la proximidad filogenética encontrada
tras el análisis de los marcadores genéticos (polimorfismo bioquímico del suero y
DNA) y de las frecuencias de las medidas zoométricas.
Pelatge: només s'admet el negre, amb, com a màxim, una estrella blanca. A l'estiu pot tenir colors vermellosos, per l'efecte del Sol.
Apunts sobre la història: La primera referència bibliografía que es trova sobre el cavall losino és la de l'Alonso de Herrera a l'any 1513. En el seu llibre d'agricultura general, capítulo "Despertador": «El Rey Don Alonso el Sexto fue sobre Ubeda, y Baeza, con un exercito muy grueso à pie, y de à caballo, y mando al Cid que le guardasé a Castilla; y estando el Rey ausente, como está dicho, el Cid por cierto negocio que se le ofreció, le fue forzoso sacar de Castilla más de siete mil caballos, con que venció una batalla fuera del Reyno. Tanta era la multitud que había de caballos en Burgos, y su tierra».
Referències:
- http://www.caballolosino.es/
- http://es.wikipedia.org/wiki/Caballo_losino
- http://www.razasautoctonas.com/ficha.php?idi=1&esp=2
POTTOKA
Diuen que fa 40.000 anys que existeix en les muntanyes del País Vasc.
Alçada: fins a 125cm en mascles i femelles. En aquest cas si està considerat un poni.
Pelatge: negre o castany.
Genèticament està emparentat amb la Jaca Navarra, més que amb el Losino, l'Asturcón o el Galego.
Els últims estudis genètics, però, conclouen que totes les races de cavalls de la zona atlàntica europea tenen un origen comú i que no és, precisament, un origen peninsular, sinó del nord d'Europa.
 |
| L'alcalde de Zaldibia en 1917 sobre un pottoka. |
Referències:
- http://es.wikipedia.org/wiki/Pottoka
- http://www.pottoka.info
- http://dmurielholgado.blogspot.com/2012/01/los-pottoka.html
ASTURCON
Raça de cavalls que viuen a Astúries, en la cordillera Cantàbrica.
A diferència de les altres dues, d'aquesta raça no hi ha massa informació sobre l'origen ni estudis genètics (al menys per internet). Ara, el seu nom s'utilitza per centres eqüestres, grups de rock, i competicions esportives.
Alçada: màxim 148cm. En realitat, els exemplars fan 138cm, però sembla que s'estàn buscant, mitjançant encreuaments, talles més grans, cosa que no agrada als conservadors de la raça.
Pelatge: negre. Només s'admet una estrella blanca.
Apunts històrics: ...Las tribus Galaicas y Astures del norte de Hispania crían una raza de caballos a la que llaman CELDONES (en su idioma); esta raza pequeña a la que (nosotros los romanos) llamamos ASTURCONES, no trotan sino que poseen un paso fácil especial que viene de mover las dos patas de cada lado alternativamente.. Plinio (8.166).
Hi ha una raça de cavalls molt semblant anomenat Monchino, que és propi de la cordillerra cantàbrica i molt semblant a l'asturcó.
Referències:
CAVALL DE PURA RAÇA GALLEGA
Viu als territoris de les províncies de Pontevedra i Lugo.
Alçada: entre 120 i 140cm
Pelatge: negre o castany. No s'admenten estrelles.
Apunts històrics: se rememora en Os Buios el día de San Bartolomé, donde cada año se elegían los caballos que debían suministrar a las fuerzas de la caballería cristiana. (no he trobat información sobre aquesta festa)
Las primeras evidencias de la presencia de caballos en Galicia son unos petroglifos en Viladesuso, en la zona de A Groba que, según Jalhay, representarían carros arrastrados por caballos. El origen de los grabados de esta losa se sitúa, con toda seguridad, en la Edad de Bronce; esto es, de 2.000 a 2.500 años a. de C.
Posteriormente, en el área de pastoreo del corral de Sabucedo se descubrió un complejo rupestre, en el que se logró identificar cinco caballos, algunos de ellos en actitud de trote. Otra prueba de la existencia de caballos salvajes en Galicia en los tiempos protohistóricos es la diadema de Ribadeo en la que se observan estampaciones claras de caballos montados por el hombre, crías más jóvenes a su lado y guerreros en escena.
A partir de los Reyes Católicos, las alusiones a la abundancia de cría caballar de Galicia son constantes. Está clara la vinculación entre la cría de caballos en algunas zonas y la pertenencia y dominio de los poderosos conventos. Saa Bravo dice a este respecto que "es interesante recordar como la cría caballar, en esa forma de libertad por nuestros montes, ya la encontramos en los días de la actividad colonizadora de los monjes, siglo X y XI, vinculada a los núcleos que poco a poco van surgiendo alrededor de los conventos". Muchas de las poblaciones caballares que aún existen coinciden con las que en otros tiempos tuvieron vinculación directa con los conventos, con la Iglesia o con sus instituciones.
Referències:
CAVALL DE MERENS
Cavall originari del Pirineu, de la zona de l'Ariège (on ara hi ha l'ós), i antigament molt més estès que ara, tot i que s'està fent bastant popular últimament.
En Gipsy és un Merens propietat de Cheval Cathare, que vaig conèixer al 2006; hem va portar per tot el Pirineu.
L'any següent també vam caminar junts per la Ruta dels Càtars.
El pas d'aquest cavall era segur i ferm.
Alçada: mitjana de 145cm. Morfologicament es tracta d'un cavall, no un poni.
Pelatge: negre.
Referències:
CAVALL CATALÀ DE TIR
El caballo catalán fue una raza de caballos ya extinta que había sido propia de Cataluña. Su origen era remoto y estaba emparentado con los caballos del sur de la Península Ibérica, siendo el antepasado del caballo mallorquín y del caballo menorquín, y era de pelaje negro.
Se extinguió hacia el primer tercio del siglo XX fundiéndose con caballos de tiro hipermétrico como los bretones, los de Comtois y los de ardenesas, dando lugar a la actual Agrupación hipermétrica pirenaica. Actualmente la Asociación del caballo de tiro Catalán promueve la recuperación de la raza a partir de las pocas decenas de animales que mantienen las características propias de esta raza. (http://es.wikipedia.org/wiki/Caballo_catalán)
El Cavall de tir català, és un animal ideal pel tir lleuger, per fer feines als camp i especialment indicat per fer marxes a la sella per zones de muntanya.
El seu origen, cal cercar-lo en èpoques molt antigues, segurament en cavalls de tipus cèltic, els seus parents més propers són el cavall de Merens a l'Ariege, el cavall Losino a Burgos i el Mallorquí a les Balears. És aquesta última branca, la que aporta a la raça la capa negra i castanya, els cascos durs i el tamany més aviat reduït. Per altra banda, per influència de l'exèrcit que precisava cavalls amb més volum i pes, a les parades de sementals militars, posaven a disposició dels ramaders i eugues autòctones, animals d'origen francès, la majoria Bretons, que aportaren també el color alatzà. (http://www.cancervera.com/cavall_catala_de_tir.htm)
El seu origen, cal cercar-lo en èpoques molt antigues, segurament en cavalls de tipus cèltic, els seus parents més propers són el cavall de Merens a l'Ariege, el cavall Losino a Burgos i el Mallorquí a les Balears. És aquesta última branca, la que aporta a la raça la capa negra i castanya, els cascos durs i el tamany més aviat reduït. Per altra banda, per influència de l'exèrcit que precisava cavalls amb més volum i pes, a les parades de sementals militars, posaven a disposició dels ramaders i eugues autòctones, animals d'origen francès, la majoria Bretons, que aportaren també el color alatzà. (http://www.cancervera.com/cavall_catala_de_tir.htm)
Això és la única cosa que he trobat del cavall de tir català. No estic segura que l'explicació sigui correcte, perque durant la confecció d'aquest article he llegit varies vegades en alguns d'aquests estudis, que no està clar que els celtes portessin cap tipus de cavall cap aquí: que segurament ja hi eren quan van arribar.
SUPÒSITS
- Tots els cavalls del nord de la península són molt semblants: negres, petits i de gran fortalesa. D'altres trets morfològics són iguals per les tres races, com la crinera espesa i el fet de tenir la cua implantada molt abaix.. S'han fet estudis genètics amb resultats contradictoris, però sembla que totes aquestes races provenen d'un cavall autòcton del nord de la península ibèrica, possiblement creuat, molt més tard, amb els cavalls que van portar els celtes.
- Els cavalls del nord de la península han destacat dins el món equí per fortalesa i bon caracter. Grècia i Roma s'emportaven cavalls d'aquests pels seus exèrcits.
- És possible que la reconquesta comencés a lloms de cavalls del nord de la península, que, a mesura que s'anaven conquerint terres, cases i propietats, es podrien anar creuant amb cavalls àrabs, poblant els territoris conquerits.
No sé com ho faré per comprovar tot això. Crec que el següent pas és anar a buscar en la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: