Camins, que ara s'esvaeixen.
Camins, que hem de fer sols.
Camins, vora les estrelles.
Camins, que ara no hi són.
Vam deixar-ho tot
el cor encès pel món,
per les parets de l'amor,
sobre la pell,
érem dos ocells de foc
sembrant tempestes,
ara som dos fills del Sol,
en aquest desert
Mai no és massa tard
per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, que ja són nous
No és senzill saber
cap a on has de marxar
pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s'esvaeixen
Camins, que has de fer sol
Camins, vora les estrelles
Camins, que ja són nous
Sopa de Cabra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: