Sortideta primaveral

Continuo fent sortint la Lola, cap al camí del riu, que és el més conegut per les dues, i en aquesta ocasió ens va acompanyar l'Anna en bicicleta.

Molt contenta de com progressa la Lola, que avui fins i tot semblava alegre de portar-me, trotant per iniciativa pròpia alguns trams.

A prop del riu, la platgeta està formada pel que sembla ser la lava dels volcans de Batet, barrejada amb pedres del riu. Ja n'he parlat en altres ocasions. La Lola no va ferrada, per tant no hi ha peril de relliscar per sobre el basalt.

Sense ferros, sense problemes.

Seqüència de la paciència de l'animal mentre hi pujo...

Detall de la cara de la Lola i la seva expressió.

Es poden apreciar dos tipus diferents de pedres i còdols aportats pel riu. Els de color més clar, per on estem passant, són còdols de tamany mitjà - gros, que rodolen al pas i desequilibren, talment com una platja. Els de la dreta, cap on ens dirigim, més foscos, són els còdols que hi havia en el riu en el moment que va arribar la colada de lava. Van quedar atrapats i allà estan. Aquesta superfície, antigament llera del riu, és molt dura, i està plena de forats, on es formen basses temporals, amb l'aigua de pluja o la crescuda del riu.

I un video curt que mostra com la Lola ha aprés a deixar-se pujar. És una de les coses més útils que ha aprés, ja que només de veure'm en una posició una mica més elevada, ella es posa al costat, per a que m'hi enfili.