Per una sèrie de casualitats familiars, sóc catalana. Per ascendència materna, la meva mare va néixer aquí, i la meva àvia a Barcelona, encara que tota la seva família prové de Salamanca. La meva àvia i el meu avi, que era de León, es van conèixer a Barcelona. La meva àvia materna tenia molts bons records de la ciutat comtal, tot i haver viscut en moltes altres poblacions.
El meu pare va arribar d'Andalusia; a hores d'ara ja porta aquí molts més anys dels que va passar a la seva terra natal. Com que la meva mare és filla única i el meu pare tenia 4 germans més, tots els meus cosins germans són andalusos i bastants, madrilenys.
I jo? Sempre m'he sentit catalana, tot i que una part del meu cos és també molt andalusa. Per influència casolana i dels estudis en aquella època, no vaig parlar català amb els amics fins els 17 anys, que vaig anar a la universitat....però el sentiment de pertanyença a aquesta terra sempre ha estat dins el meu cor.
La terra on he nascut i viscut. La terra on m'he enamorat i he estat mare.
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Aquesta entrada forma part del Blog-Via cap a la independència, i enllaça amb el següent blog:
http://www.oriols.cat/bloc/
MOLT BE !!!!!
ResponEliminaBON DIA I BONA SORT !!!
s'em fa tard visitant blogs, em sap greu
ResponEliminapero es que no m'en vull perdre res i soms molts
moltes gracies per esser-hi i si voleu participar en alguna altra iniciativa col·lectiva i que us avisem, ens podeu enviar un mail a cadenablogs2013@gmail.com i us tindrem al corrent
;-)
s'em fa tard visitant blogs, em sap greu
ResponEliminapero es que no m'en vull perdre res i soms molts
moltes gracies per esser-hi i si voleu participar en alguna altra iniciativa col·lectiva i que us avisem, ens podeu enviar un mail a cadenablogs2013@gmail.com i us tindrem al corrent
;-)