Es diu Foc perque me'l van portar just divendres després del foc del juliol, quan estava fent la migdiada després d'uns dies un pèl atrafegats. Li he posat Empordà per que estic tant acostumada a sentir aquestes dues paraules juntes, que sinó les trobaria a faltar. I Salvat vé del fet que el van trobar al carrer del mateix nom.
En Foc va arribar amb uns 7 dies de vida, i es va passar tota la nit cridant. Em vaig donar compte de seguida que el gat no sabiar miolar. I encara no sap.
Vaig haver de comprar un bibe per gats, i llet maternitzada per gats.... Li preparàvem el bibe cada 4 hores, més o menys, i feiem torns per donar-li
Contra tot pronòstic, en Foc va anar creixent, va començar amb la papilla per gats (menjar en forma de paté) i després croquetes de pinso sec, quan va tenir totes les dents definitives.
És un bon gat, molt manyac i molt xafarder. Com que ningú li ha ensenyat, no serveix per caçar. Però si li vaig ensenyar a jugar amb l'ipad, cosa que no ha estat molt útil, tampoc, perque a continuació, i pel seu compte, va aprendre a jugar amb la tele, perseguint balons i altres coses i animals varis.
Els gats que conviuen amb mi, poden surtir de casa i fer la seva vida; decideixen ells, tot i que a vegades no és gaire bo per la seva integritat física. Més d'un gat ha mort en misterioses circustàncies en el meu barri....Però al menys, mentre viuen, són la mar de feliços.
Els gats mascles, quan són adults, es dediquen a marcar el seu territori, amb una sustància plena d'hormones que fa molta pudor. A més, des del centre d'operacions - casa meva - extenen el seu territori, que pot ser solapat amb altres territoris de gats veïns, marcant amb aquesta olor nauseabunda tots els racons. Cal anar tot darrera amb aigua i lexiu, i rentar la casa més sovint. Ell marca el territori...jo també.
Primer ratolí que va agafar en Foc. Li vaig ensenyar una mica perque en tenia dins el compostador. Com es veu, sembla que no les té totes amb les cames del ratolí a la boca.
Val a dir que aquest ratolí va sobreviure....
A més, tenir un territori implica unes responsabilitats, com la de defensar-lo. Per tant, els gats mascles es barallen amb altres gats mascles pel territori que tenen i per fer-lo més gran, i coses d'aquestes tan masculines. Amb la qual cosa, de vegades arriben amb ferides que cal cuidar i quasi tots comencen a no passar tantes estones a casa.
En Foc ja porta unes nits (una si, dos no, ara tres si, ara una no...) dormint fora de casa. Potser per que va a defensar el territori, o perque ha conegut nous amics, o per que li agrada una gata, o per investigar fins on arriba.....un dia fins i tot no va venir a l'hora d'esmorzar!!!! Llavors em preocupo.
Hi ha una solució per a que els gats mascles es quedin a la casa pairal i no prenguin mal fent una vida fora: l'esterilització, eufemisme de castració. Es una mesura, per dir-ho d'alguna manera suau, que permet gaudir de la companyia d'un gat sempre infantil, que no busca ni baralles ni defensar el territori, que es quedarà a casa criant panxa i veient la tele.
Ha arribat l'hora.
Què farieu?
aiiiiiiiiiiiiiii.....difficil decision.....
ResponEliminasi no lo haces,,lo puedes perder....
si lo haces,,lo obligas a tener una vida un poco
insipida...ya que se engordara y usara el sofa,,pero podras mimarlo cuando quieres....
no te olvides de la libertad de vivir,,cada uno su vida