Panoràmica de les muntanyes enfarinades de l'Albera, dos dies abans de l'arribada de la Gong.
Al centre, el Puig Neulòs.
Dijous passat vam anar, per feina, a l'abocador comarcal, a veure com s'anellaven els gavians, acció enmarcada en un projecte de vigilància i cens d'ocells que mengen en l'abocador.
Ocells que mengen en l'abocador? doncs si. Al menys hi ha sis espècies habituals, que cito a continuació per mateix ordre que em venen a la memòria: el gavià, la cigonya, la gavina riallera, l'estornell, l'esplugabous, el corb, les gralles, el milà comú, el milà reial i l'aligot.
Quantes n'han sortit?...10. Segur que em deixo alguna.
En arribar, els gavians semblaven enfadats, i desconfiats. Senyal que ja n'havien capturat!!
De tant en tant ens toca anar a l'abocador, sigui per això dels ocells, per fer guiatges a les escoles, o per acompanyar a algú. El paisatge de l'abocador sempre és canviant, com les dunes de sorra. Es van formant muntanyes d'escombreries. Cada paquet blanc que es veu, és una tona d'escombraries premsades i embolicades en plàstic blanc biodegradable, el just per evitar que els ocells el foradin massa.
La basura de tots els altsempordanesos i els turistes que ens visiten, i els que estan de pas, totes les papereres, tots els contenidors grisos ( o verds en alguns pobles), tot va a parar aquí.
Detall de les cigonyes que s'estaven despertant, a poc a poc....
A sota, detall de les escombreries. Què abunda? si us hi fixeu....
Matèria orgànica i plàstics. I plàstics que no són envàs. I alguna ampolla de vidrie. Molt representatiu.
L'abocador és un forat impermeabilitzat i amb tots els controls possibles per no contaminar l'entorn, on es diposita i enterra tota la basura.
Només d'arribar, en Jordi m'ha fet aguantar aquest animal, més gros que una gallina, però molt suau al tacte. M'ha fet mitja por en un primer moment...no sé quin dels dos estava més espantat. Tots dos quiets com a estàtues, sense moure'ns...
Aquest és "el meu gavià" per la posteritat. Pobre bitxo!!! Si algun dia el trobeu...estaria encantada que m'ho comuniquessiu. La placa és la PXCV.
Mentrestant, anava baixant la temperatura i augmentant el número de cigonyes comensals:
El front de l'abocador amb glamour:
El gavià de l'Emma.
Molts ocells, en època de reproducció, per mostrar a la seva parella i al món que són fèrtils, es guarneixen d'un plomatge especial, amb tocs de color. En el cas dels gavians, es pinten els ulls i el bec de taronja espectacular:
Quan hem marxat, encara les cigonyes no es decidien si anar a menjar o continuar la tertúlia matinal. Nosaltres hem anar a esmorzar.
feia pudor ??????? je...je...je
ResponEliminaparece que las cigueñas vigilan el abocador....
y esperan tranquilidad para comer
Pues mañana tengo que volver a anillar....pasaré a ducharme antes de ir a la oficina...
ResponElimina