Doncs aquest any no he notat massa la primavera; encara no he vist cap oreneta, el Sol no escalfa massa, he sentit el rossinyol i les caderneres (que ja se'm confonen amb el mòbil), però no el xot.
En canvi, he vist molt rastres de senglars, com si fossim a l'hivern. Espàrgols? això si: he pogut anar dos o tres vegades. Amb ous de gallines contentes, estan deliciosos.
Aviam els propers dies.
Les entrades més visitades
-
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Article publicat a l'Empordà, al setembre de 2019. https://www.emporda.info/mascotes/2019/09/24/senglar-senyor-muntanya-plana/444916.... -
15 juliol de 2012 Entremig vaig anar a muntar la Garbosa. Quan li anava a posar la brida, amb el fre, va girar el cap. La majoria dels c... -
Al final d'aquest hivern, no sé que va ser primer, però, resumint, el corrent en jet , un corrent d'aire que viatja d'oest a est...
-
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: