divendres, 20 de juliol de 2012

Passejos amb l'Avatar -3

Dimarts, 17 de juliol de 2012

Sortim un altre cop, amb l'Avatar i la seva estimada Azalea, en direcció al riu.




Durant el passeig, els anem ensenyant a parar estirant de la corda, a girar el cap o a anar marxa enrera. Els anem parant, simplement parant nosaltres i, a la vegada, aprofitant per associar-ho a una paraula (ooooh, per exemple) i premiant cada vegada que s'aturen al nostre costat.



A uns 800m de casa, hem deixat anar l'Avatar. Quan s'ha trobat lliure, trotava darrera la Sofi i l'Azalea, que anaven davant. Parava a menjar, però estava atent als nostres moviments. De tant en tant, s'acostava a mi, i jo el premiava.



Ni un ni l'altre haviem vist mai cap riu. Al principi s'ho han mirat amb desconfiança. La Sofi s'ha descalçat i en entrar, ha animat a l'Azalea a fer-ho també. Jo també hi he entrat i he animat a l'Avatar. Han entrat tots dos, fins a mitja cama.


Estàs segura que això és segur? Si si, sembla que no hi ha perill...




Tots, tots, tots els cavalls piquen l'aigua quan entren, amb més o menys intensitat. Hi ha diverses teories: que si tenen una memòria anscestral de depredadors acuàtics (cocodrils, piranyes, anguiles elèctriques...) i els aparten picant, que si experimenten amb un medi diferent, que.....jo crec que, simplement, els hi crida l'atenció el fet de no veure els seus propis peus, comproven que el terra s'ha tornat tou i es pot atravessar...no sé, com si s'asseguressin que estan realment dins l'aigua.


Avatar, què fas??

Com que l'Avatar estava lliure, ha sortit de l'aigua i ha marxat. Busca un lloc per revolcar-se, diu la Sofi. Malament, el llit del Fluvià en aquest tram és un conglomerat basàltic, lava dels volcans olotins barrejada amb còdols del riu, pedra viva. No ha trobat cap lloc i ha tornat al riu.

De tornada, a prop de casa, la Sofi ha deixat anar també l'Azalea. Els dos cavalls s'han quedant pastant. No ens han fet ni cas quan marxàvem. He anat a buscar l'Avatar. Lligat de la corda hem anat passat cap a casa. L'Azalea ens ha mirat, i també ha mirat als cavalls de casa, a dos camps de distància. Ha continuat pastant.

De cop, l'Azalea s'ha trobat sola i, en comptes de venir a on erem, ha decidit creuar el camp a galop estès fins a la casa, on eren els altres cavalls. S'ha posat un mica nerviosa, intentant passar pel filat. Quan l'Avatar l'ha vista galopar, la cridat, però ella no li ha fet cas. L'Avatar ha fet un intent de seguir-la galopant, però la Sofi li bloquejava la corda (la Sofi ha saltat, impulsada per la força del cavall intentant sortir al galop darrera l'estimada). Un cop relaxats tots, l'he portat al camp dels cavalls i la Sofi ha anat a buscar l'Azalea.

Hem après, pensant en els fers, que, en la manada, encara que hi hagi moviment, els membres es van esperant, sobretot si no hi ha cap perill imminent. Passejar la manada és anar aturant-se, menjar una mica d'aqui i d'allà, olorar, seguir caminant, ara jo devant, ara darrera. Seguim experimentant.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011