dilluns, 25 de març del 2013

Primavera

Els dies més llargs, el Sol escalfa una mica més, núvols, pluja, un altre cop Sol....inici de la Primavera. El camp ja està verd, han sortit els espàrgols, el bosc està ple de gent.
Amb el bon temps ve de gust sortir amb els cavalls.

Hem anat un parell de cops al riu i un altre dia, per l'altre costat, travessant la carretera. La Lola s'ha portat de meravella, pendent de mi, intentant picolar l'herba nova, trotant al meu costat, caminant davant meu amb pas ferm i decidit, bufant una mica a les coses noves. Encara s'espanta si una branca baixa li toca la grupa...fa uns salts que no m'agradaria estar a sobre d'ella en aquell moment...Cal una mica més de pa-ciència per ensenyar-li que no passsa res.

Des que va arribar, a la Lola no li agrada relacionar-se amb els altres cavalls. Va passar dos mesos sola, però en un padock envoltada dels que serien els seus companys de camp, per tres bandes (a l'altres hi ha el camí). Un cop va estar amb els companys de camp, va atemoritzar a les dues eugues amigues, i va mantenir a ratlla els altres cavalls. La Lola té la patada fàcil. En Terraprim, cada dia els cavalls passen d'un camp del matí a un altre camp a la tarda. Tots menys la Lola. No ha volgut anar-hi cap dia.

Durant aquest hivern, amb l'ajuda de la Mestre, vaig fer aquesta manta de pantalons reciclats, combinats amb retalls de la cortina del quarto de dormir i una bufanda que em van regalar:



















I aquesta primavera l'he pogut estrenar... Sembla que digui: anem o quèeeee?




Les passejades donen oportunitat de pasturar herba nova i diferent a la de cada dia:



Flors de primavera...depuratives i bones pel fetge




Descobrint coses noves



Què, venen o què? Ens esperem lluny perque a la Lola no li agraden gens els cavalls "desconeguts".

L'expedició de dissabte, Cavalls de Terraprim, sense ferradures, sense embocadures, alguns sense sella, altres sense muntar....a passeig!!!

Com ho farem per travessar el riu?.....la resposta...a l'estiu...

I avui m'ha enviat un missatge la Sofi de Cavalls de Terraprim per dir-me que la Lola ha passat, per primer cop, de camp, amb els seus companys!!! Fantàstic!.

Altres primaveres:

- Amb la Garbosa, 2011
- Amb l'Avatar, al 2010
- Article a l'Empordà, 2012






dissabte, 9 de març del 2013

Vegetarians

Aquests dies de març, ha fet un any que em vaig declarar vegetariana. Ho vaig confirmar a viva veu davant familiars i amics, i ara a tots els que em lleguiu.

La raó principal de no voler menjar més carn, és per que estic totalment en contra de la producció animal actual. Us la mostro en aquest video, de la xina, on en una mena de fàbriques procesen i exporten carn animal; no tant allunyat del que es fa aquí Catalunya mateix.



El peix, ja ni m'enrecordo quan va ser l'últim que em vaig menjar... no m'ha agradat mai el peix. I les gambes i altres animalons similars, els vaig deixar en pau fa uns 5 o 6 anys.

Tanmateix, a mi m'agrada la carn. Així que vaig arribar a un acord entre cos i ment, i vaig decidir només menjar animals que haguessin viscut bé i tingut una mort digne. Llevat dels cavalls i conills, que ja no me'ls menjava abans. Durant aquest any he menjat unes costelles de senglar de l'Albera, i una pota de corder mallorquí al forn amb patates. També he menjar algunes llesques de jabugo, i les croquetes del meu pare, que són irresistibles. Un parell de vegades, en aquests últims temporals: escudella i carn d'olla.

Estic contenta del balanç. La veritat és que no hem bé gens de gust els animals morts i des que he deixat de menjar-los tant sovint, els puc mirar més a la cara, a ells i a mi mateixa.

Doncs el dia que vaig decidir no menjar més embutit, ni canalons, ni escalopes, ni milaneses, ni pernil dolç, fora els patés i el foi, ni entrecots ni filets, ni la tonyina en llauna. Ni les anxoves i els boquerons. I per atzars de la vida, aquest any no he menjat ni garotes...

Doncs aquell dia, va baixar un elefant des del Castell de Figueres fins la Rambla, on l'esperava una taula plena de fruita, i moltíssims nens i els seus pares.



Clar, que un circ ja és això: espectacle que mostra coses insòlites, i de manera temporal. Una mica l'avi de les performances actuals. Jo, he vist quatre vegades elefants desfilant per Figueres:

- dos vegades en la cavalgata de Reis.
- el que va portar en Dalí per l'Avinguda Vilallonga (o he he sommiat?)
- I aquest que va baixar per la pujada del Castell.

I algunes vegades més aparcats en el recinte firal, quan ve el Circ Americano. Aquests, que jo sàpiga, no els he vist desfilar mai, però crec que tenen una elefanta a la que si li agrada passejar per les ciutats que visita...

http://www.canal10.cat/media-gallery/mediaitem/74-un-elefant-es-passeja-per-l-escala

Recordo que en fb el tema de l'elefant desfilant no va agradar gaire als animalistes. L'etiqueta animalistes fa referència, jo ho enten així, a persones que atribueixen característiques humanes als animals, i actuen i pensen com si els animals, sense distinció, fossin persones. Això causa moltes confusions i accidents.

Aquell dia, vaig defensar l'elefant, però em remordia la consciència els milers de porcs, pollets, pollastres, vedells, conills....I vaig decidir el que ja us he dit.

Al llarg d'aquest any he conegut varis vegetarians, molts molt joves, i no he tingut massa dificultat en triar plats (pocs) sense carn les vegades que he sortit a dinar o sopar fora.

Avui, per exemple, he conegut tres vegetarians de cop. Tres i jo quatre, ens hem conegut treballant amb pells de cabra africana......construint un tambor xamànic.


Hem tingut un dia preciós.


El mestre és en Rodolphe



Hem partit d'una pell de cabra per a cada un. L'hem deixat estovar en aigua calenta, per atmoltllar-la després. La pell molla fa una olor característica, força desagradable.

Tambors a mig acabar....fins demà...

El tambor xamànic: un experiment científic relacionat amb els seus poders: aqui.






dimecres, 6 de març del 2013

Darrera del circ... segona part


En aquesta edició, l'emplaçament del circ no tenia gaire glamour...la veritat és que quedava millor en el castell.... Et temps tampoc no ha acompanyat gens: ha estat la tercera petita onadeta de fred que hem tingut (la primera va ser al novembre passat), amb neu a les muntanyes i tramuntana freda que ha deixat glaçats als artistes (i a tots els altres també..)


Però el veritable circ comença darrera les cortines roses, al fons dels xiprers (ja ho indica la fletxa de "obligatori" que hi ha a l'entrada a mà dreta....). I la primera carpa dóna la benvinguda amb un carrussel:



I quan ja entres en el món màgic del circ, després de passar un túnel, cal trobar el seient....i gaudir de la carpa del Festival del Circ de Figueres:



Com ja sabeu, em vaig apuntar de voluntària per saber què hi havia darrera l'espectacle. Deixo aqui algunes fotos més:

Voluntaris a punt per rebre al públic que surt de veure la funció, i voluntaris músics amenitzant la sortida:


Sempre contentes....absolutament tots i totes...sempre contentes!!!




La veritat és que tot el temps que he pogut, he estat espiant la troupe Yakov darrera les cortines de la pista....ara, no sigueu malpensats....

Aqui podeu veure un video del número que feien a l'espectacle vermell:


I el de l'espectacle blau:



Dissabte al matí la tramuntana a 80 km/h feia voleiar les carpes del circ. Vaig anar a mirar com s'ho farien els cavalls per entrar per darrera la pista, on s'havien de superar dues "portes" que voleiaven tota l'estona al ritme de les ràfegues de vent, i acompasades per diversos cops del ferros de l'estructura, que soportaven el vent.

Vaig trobar els cavalls totalment calmants, atents per sortir, esperant pacientment el seu torn:



Diumenge al matí, en arribar al circ, vaig trobar que el cap de la troupe estava fent fer exercici als cavalls. Els ajudava a gafar una cadència determinada (en Genís, director  i presentador del circ, diu durant l'espectacle que la pista rodona té 13m de diàmetre perque just és l'espai necessari per a que un cavall agafi un ritme determinat que permeti fer acrobàcies al voltant seu). I hi havia un dels cavalls que no hi estava gaire d'acord...


I, en les estones que podem veure l'espectacle, va i encara ens fan treballar a la pista!!! ...que no, que no, que va ser casualitat....

Aqui una de les voluntàries amb el pallasso Sal Salangsang


Dissabte al migdia cap a la tarda, dinant en la carpa d'artistes (vam sortir per la tele3)


Potser  continuarà..... Moltes gràcies a tots!
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011