Canvis

Avatar. Siurana, març 2012.

Gypsi. Pirineus, octubre 2007.

Chulo. Somiedo, Astúries, octubre 2010.

Empordà: L'Albera

Al matí hi havia calitja, si no, al fons, es veuria el golf de Roses. La muntanya del mig, la més punxaguda, és Requesens, amb el castell al capdamunt.

Al fons s'insinuen les muntanes del Cap de Creus, el Pení i la Muntanya Negre.

No hi ha marxa enrere

Ja he començat en serio a muntar l'Avatar. El cavall està una miqueta fofo, i jo també, per tant a tots dos ens convé posar-nos en forma i fer-ho junts és una bona manera.

Per ara, no li poso fre a la boca (per a què?) i el vaig ensenyant amb la veu. El nostre entrenador personal ens ajuda en els primers passos.

Dissabte, un pèl rígids tots dos.

Diumenge, una mica més relaxats.

L'Eli ha fet de càmara, i ha gravat en video el procès. Al principi, amb en R. a dins la pista, l'Avatar el pren de referència, i, quan li dic, trota, canvia a pas i para. Quan en R. marxa de la pista, l'Avatar no sap ben bé què ha de fer, i costa una mica fer-li entendre.

Jugo amb les pressions, però em costa relaxar-me i sentir el cavall. Intento pressionar i quan el cavall cedeix, jo també aturo la pressió. Aquesta pressió l'aplico quan estiro les regnes, per a que giri. No m'agrada aquesta mena de tic que tinc de tocar-lo amb els talons. Penso que moc massa les cames i haig d'estar més quieta, tocant només quan cal. També veig que cal deixar més regnes, en el sentit que les haig d'agafar més avall i no tenir els braços tant estirats.

Són coses a tenir en compte per la propera sessió.