Sant Antoni del porquet

El 17 de gener, segons la religió catòlica, és el dia consagrat a Sant Antoni Abat, un dels cinc sants amb llarga barba de la setmana dels barbuts, la més freda de l'any.

Sant Antoni Abad (o Abbàs) va néixer pels volts de l'any 251 (!), a Egipte, i va viure 105 anys (!!). Va ser un monjo cristià, pioner en això d'aïllar-se del món per convertir-se en eremita i dedicar-se a la contemplació. Diu la llegenda que li agradaven molt els animals i quan en veia un de ferit, el curava. Un dia va curar un porquet, i aquest li va seguir de per vida. Per això és el patró dels animals domèstics.

És curiós que aquest home, quan tenia uns 60 anys, volia morir màrtir, però no ho va aconseguir. A partir d'aquí la seva vida fa un tomb i es comença a relacionar amb emperadors i tal.

Considerat protector dels animals útils pel camp, es celebren tot de festes populars en el seu honor. Aquí l'Alt Empordà es fan les cavallades, que apleguen centenars de cavalls desfilant, però també es fan fogueres en el país valencià i els Tres Tombs, a la Catalunya central, i les benediccions catòliques dels animals, per descomptat.

Aquesta imatge l'he trobat al google aquest matí, i l'he compartida al fb. Hi ha tot d'animals domèstics al voltant del sant, que sembla que els està beneint. El lloc, amb aquestes roques darrera seu, fa l'efecte que és un indret allunyat, com a l'entrada d'una cova dalt la muntanya. 

El que falla en aquesta imatge és el bastó, que diuen que en realitat el pom tenia forma de Tau, simbol mitològic que es va transformar en el distintiu de l'Orde dels Cavallers de l'Hospital de Sant Antoni, coneguts com a hospitalaris, que operaven en el Camí de Sant Jaume, tractant malalties contagioses dels pelegrins.

La Llei de Protecció dels Animals del meu país, diferencia entre animal domèstic i animal de companyia, entre d'altres. Els animals de companyia són tres: gossos, gats i fures. Els animals domèstics són els que són útils a l'esser humà i depenen d'ell; en la imatge: el conill, el cavall, el burru, la vaca (i els bous i vedells), l'ovella, el porquet que tot s'ho mira, el gall (i la gallina més!) i una oca o un ànec. Tots o quasi tots es mengen. Podien haver-ho fet més fàcil els que fan les lleis: animal domèstic són els que es mengen, i els de companyia els que no es mengen.

Però si hom ho pensa bé, la diferència no està tant clara, perque segur que coneixeu algú que té un conill com mascota. I jo mateixa, que tinc una euga que no em menjaré. Els gats poden ser bastant salvatges, i de fet, és un dels pocs animals que pot domesticar al seu cuidador. Potser heu sentit a parlar del problema dels porquets vietnamites. Quan era nena el meu pare em comprava un pollet d'ànec que es convertia en el meu amic de l'estiu...

Per què es fan els tres tombs el dia de Sant Antoni? Resposta