Els terratrèmols, com el passat a Haiti fa pocs dies, són fenòmens catastròfics ara per ara pràcticament impossibles de predir. En canvi, altres fenòmens que poden causar desgràcies, tant a les persones com al medi ambient, es poden preveure amb un temps, curt, d’antelació, com són les inundacions, la propagació d’un foc o una nevada intensa.
Poca gent sap que la nostra és una comarca amb un risc sísmic important: els estudis preveuen un terratrèmol d’intensitat VII – VIII cada 500 anys. Aquesta dada poc rellevant, pren la seva importància quan se sap que l’últim terratrèmol d’aquestes característiques es va produir a Olot, al febrer de 1428, i va arribar a la comarca amb una intensitat de IX.
Magnitud i intensitat són dos conceptes totalment diferents que de vegades es confonen. Un terratrèmol només té una magnitud, però pot tenir intensitats diferents. La magnitud es mesura segons l’escala de Ritcher i varia segons un factor de 10: per exemple, un terratrèmol de magnitud 5 és deu vegades més fort que un de 4 i cent vegades més fort que un de 3. La magnitud es mesura amb el sismògraf i té en comte l’energia alliberada pel moviment de terra.
La intensitat es basa en l’observació dels efectes i les conseqüències del sisme en un lloc concret: mobles que es mouen, vibracions de finestres, persones que senten les sotragades, etc. La intensitat es mesura en graus anotats en números romans i existeixen diferents escales, encara que la que es fa servir és la MSK, o escala de Mercalli modificada.
Per regla general, quan més lluny es troba un de l’epicentre del terratrèmol, més baixa és la intensitat: ciutats molt properes a l’epicentre (com el cas de Port Príncep, a Haití) són les que més destrosses pateixen. Però en realitat la intensitat també varia amb les característiques orogràfiques del terreny: les muntanyes i les planes sedimentàries poden fer variar la intensitat tot augmentant-la o disminuint-la.
Com que la comarca, i Catalunya en general, és una zona sísmica, la Generalitat va estudiar el risc de patir terratrèmols i les seves conseqüències en un pla d’emergència anomenat SISMICAT. Els municipis, al mateix temps, han de redactar els seus plans d’emergència en cas de sismes. En aquests plans s’estimen quanta gent sortirà al carrer presa del pànic, quants habitatges poden caure, quantes persones poden morir o resultar ferides. També especifica com quedaran les carreteres, la línea del tren i les línees electríques i si hi haurà o no cobertura de telefonia mòvil, si els Centres d’Antenció Sanitària seran operatius o no, inclosos els hospitals, i altres edificis de serveis a les persones, com els bombers, escoles, instituts, etc.
S’estudien també els possibles efectes del terratrèmol a nivell local: a on està previst que s’amplifiqui o disminueixi la intensitat prevista, etc. A més a més, en aquests plans s’especifica com es farà front al terratrèmol: a on anar a buscar aliments, mantes, equips d’emergència, etc.
El problema dels terratrèmols, com en les altres situacions d’emergència, és que passen tant esporàdicament, que practicament no queda en la memòria col.lectiva. Els sismes de 1427, amb epicentres a Olor, Amer i Camprodon, van causar més de 800 morts a Girona, que, per l’època, devien ser molts. Moltes cases, castells i esglèsies van patir les conseqüències i on es té més memòria és a Olot, on es va situar l’epicentre, i on es va destruir tota la ciutat. Les rèpliques es van sentir durant un any senser, des del 1427 al 1428, el dia de la Candalera.
Aquest terratrèmol va destruir algunes ermites i cel.les monàstiques de l'Alt Empordà: hi ha diversos estudis que en investigar la causa de destrucció o abandonament de velles esglesioles es troba que la causa va ser que la "terra va tremolar", o la "terra ho va destruir".
L'últim d'aquests terratremols desvastadors a Catalunya va ser al 1448. L'epicentre es va situar al Vallès Oriental, prop de Llinars, i la intensitat en l'epicentre va ser de VIII. En el segle XX es van registrar també dos terratremols importants: el 19 de novembre de 1923 a la Vall d'Aran, amb intensitat VIII en el epicentre i el 12 de març de 1927, a Sant Celoni, amb intensitat epicentral VII, tot i que hi va haver una sèrie de sismes a la primavera del 1903 que van provocar tremolors a tot l'Empordà, sobretot al litoral: Portbou, Roses i L'Escala, amb el conseqüent ensurt de la població.
Esperem que el terratremol que ha de venir teoricament, trigui en la pràctica, una mica més, encara.
ACTUALITZACIÓ ------------------------------------------------------------------------------
Actualment s'estan comprovant alguns sofisticats sistemes de predicció sísmica. Un dels més interessants té a veure amb les variacions de la ionosfera terrestre provocades per l'activitat solar. El tema és molt interessant i demostra tot el que ens falta per apendre!!
Per saber més: http://clubdeastronomia.wordpress.com/2011/01/16/metodo-integrado-de-prediccion-sismica/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: