Sopar del Centenari

El 29 de maig uns quants ex-alumnes vam respondre a la convocatòria que va fer el col.legi La Salle per trobar-nos i reviure aquells temps.

De la meva classe només erèm tres, però hi havia classes que no hi va anar ningú o una persona. És igual, el fet era anar-hi i trobar-te amb el lloc, ja que no amb la gent.

De totes maneres vam estar recordant anècdotes de la classe, i el Hermano Álvarez, que el tenia al meu costat durant el sopar, ens va fer notar una cosa molt curiosa: el mossèn Antoni Viñas, el mateix mossèn que l'altre dia es va despullar a missa a Sant Miquel de Fluvià ( i que sembla que ja ho havia fet a Sant Mori), era el nostre professor de religió a tercer de BUP.

De cop i volta em van venir tot de records al cap i vaig pensar per un moment com de cruels som els adolescents. Al pobre mossèn el teniem amargat: el dia que fèiem classe a les 12 del migdia portàvem les llaunes d'olives i berberetxos per fer l'aperitiu, això com a mínim. El Hermano Álvarez se'ns queixava, en el sopar, de la feina que li portava quan el mossèn venia a ensenyar, ja que quan la classe es desmadrava, l'anava a buscar per posar pau.

La meva amiga Montse i jo erem de les que arribavem sempre tard, i a més ens sentavem juntes. Durant una temporada, a l'Hermano Álvarez li va donar per fer "redades" per enxampar als tardons, i a partir de les 9h del matí, esperava a tots els que arribaven tard en el balcó del patí per fer-nos entrar tots junts a les classes. Aquell dia La Montse i jo vam entrar tard, amb la classe del mossen Viñas començada, i quan anavem a seure, els nostres companys de darrera ens van avisar: "sobretot no crideu". " No crideu perquè?" vaig contestar jo. I els companys de darrera no van tenir temps de respondre que de dintre el pupitre de la Montse va sortir l'esglàpol més gros que hagi vist mai en la meva vida!!

Evidentment la Montse va cridar i el gripau va saltar a terra i allà, amb tota la parsimònia del món, va passejar-se per la classe, emmig de riallades i crits. El pobre mossèn no sabia què fer, i va anar a buscar al Hermano Álvarez....

Recordo que el mossèn sempre portava una maleteta i caminava tort, aparentment pel pes de la maleta. En Toni un dia el va anar a ajudar: li va agafar la maleta i va entrar a classe imitant-lo, tort d'un costat. Però mossèn Viñas va entrar al darrera, igual de tort! com si portés la maleta!!! Aquell dia ja no vam poder ni començar la classe.

Deixo aquí un link del que li va passar l'altre dia; l'article descriu una mica l'interessant que ha estat la seva vida.