dimecres, 4 de març de 2015

Cavalls de Circ: la Troupe Mouratov

Aquests dies del Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres, he estat voluntària per tercer any, i la primera de les raons per ser-ho, és aprendre de la troupe que ve amb els cavalls.

La segona és per que en els dies de Circ, continuament passen coses per primer cop a la vida, i la tercera és per l'ambient del voluntariat, amables (o no gaire), agradables, (o no),  però sempre mostrant la natura i cultura humana, que d'això es tracta, al final.



La Troupe Muratov, un grup d'artistes convidat aquest any, està integrat per humans i cavalls. I aquesta relació sempre és interessant.

El número és de volteig acrobàtic, que sempre és espectacular, i vénen de Rússia, país que potser no tindré oportunitat de visitar...... Així que, cap al circ.

 L'Aliaksei Kazlou, de 26 anys, és qui dóna la volta per sota la panxa del cavall a galop, per la pista rodona.

Mentre, la gent mira, algú va al labavo, d'altres mengen crispetes...

Però és tant espectacular que al final tot són aplaudiments.

Sergei Muratov (a mi em va dir que es deia Sergio) el cap de la troupe de cosacs, s'inicià en l'art del volteig eqüestre quan tenia 18 anys (ara en té 31). És deixeble del gran artista Tamerlan Nugzarov. Aquí teniu un video de la seva troupe: http://www.circopedia.org/Nugzarov_Troupe_Video_1990

En Sergei-Sergio ha estat i integrat diverses formacions de genets. Al 1994 va actuar al festival de circ de Montecarlo. I més tard va actuar al Japó.

Al 2005 va crear la seva pròpia companyia, integrant-t'hi ballarins i músics professionals. Des de llavors, formen part de l'espectacle anual del Circ Nikulin de Moscou, que durant dos mesos com a mínim va de gira pel Japó amb el nom de Bolshoi Circus.

També actuen durant dos o tres mesos en un parc temàtic del Japó, i la resta de l'any se'n tornen al Caucàs, a buscar nous cavalls i nous genets i assajar nous números. Ofereixen tres versions del número de volteig: la cosaca, la caucasiana i la zíngara. Suposo que els cavalls van i venen amb ells....

Els seus vestits i la coreografia difonen les tradicions, floklore i cultura eqüestre de la seva terra. En Sergei-Sergio va ser distinguit com a Artista Emèrit de la república russa d'Ostetia del Nord - Alània.


I tots aquests embaixadors de cultura eqüestre estaven aquí a Figueres. Amb el seus cavalls (vaig fallar: havia d'haver fet foto als noms dels cavalls!!) i el seu assistent, un home alt amb els cabells blancs, que no tenia pinta de caucasià: en Sergey T'sarev, de 53 anys.

Els altres artistes no els he pogut identificar...llevat de la Marina Muratova, de 26 anys, que s'ocupa dels cavalls.


Vaig ajudar en cobrir les necessitats dels cavalls, el que demanaven els artistes pels seus companys:


Els van instal.lar en una carpa, en un box de competició doble per cada un, i una pista rodona pel seu ús exclusiu. La porta del camerino dels cosacs també estava dins la carpa dels cavalls.

Els vaig anar a veure cada dia, i mai no vaig coincidir amb cap dels artistes. Els cavalls estaven molt ben atesos, sempre tranquils, i dient-se coses entre ells.

I durant els dies del Festival, l'objectiu va ser: saber més. Aviam si els cosacs tenien ganes de xerrar i m'explicaven detalls dels cavalls. I com en tots els grups humans, n'hi havia que si i n'hi havia que no. I, aquesta vegada, els Sergeys, tant l'assistent com en Muratov, tots dos em van animar per interaccionar amb els cavalls. I en Muratov, em va explicar algunes coses interessants.

El dia de l'assaig, dimarts al matí.



El primer dia que els vaig veure actuar, dijous al vespre, vaig sacrificar l'emoció de l'espectacle per la curiositat del què hi havia al darrera les cortines. Com a presentació, al so dels tambors, els cosacs ballen danses inspirades en el folklore del Caucàs i surten tres cavalls amb tres genets amb torxes.

Darrera les cortines, els genets fan passejar els cavalls un o dos números abans de sortir a la pista. Passegen tranquilament en un lloc fosc, d'on surten tot de sorolls sobtats, música, aplaudiments, parlaments i tambors. Tres cavalls, dos molt tranquils, el tercer, el gris, jovenet, més inquiet.



Només dos cavalls alternen fent unes cinc voltes a galop cada un, mentre els cosacs fan les piruetes, i cavall i genet desapareixen darrera les cortines, per sortir l'altre cavall.

Però hi ha 5 cavalls a les quadres sota la carpa...

El genet del gris va desmuntar i va començar a passejar-lo un altre cop, i cada vegada que passava al meu costat, li donava un tros de carrota, que tenien tallada en un plat. L'espectacle anava continuant. Cavalls que van i venen, aplaudiments, sorolls, i el cavall gris atiborrat a carrotes. En Sergey assistent em va animar a que les en donés jo. I al final del número, els tres cavalls tornen a passejar al menys deu minuts per allà darrera. Els hi treuen les benes de les cames i vinga a passejar, i vinga carrotes.

En Sergey-Sergio em va explicar (o jo vaig entendre - tenim el mateix nivell d'anglès, ell i jo...) que hi havia dos cavalls veterans i tres de joves, que els estaven ensenyant.

El cavall gris, de raça espanyola, estava aprenent, i per això el portaven a fer dos voltes a la pista, i després el mantenien durant tot el número a darrera per a que s'anés aconstumant als sorolls, als aplaudiments, i com a premi, i per afavorir el reforç positiu de la conducta, li donaven carrotes i trossos de poma. Així va associant el rebombori del circ, el seu treball, amb menjar agradable i tracte amable. El mateix mètode que faig servir amb la meva euga Lola.

Uns altres dia vaig anar a la carpa quadra, a veure com entrenaven..però sempre vaig arribar tard.



També em va dir, en Serbey Muratov,  que dissabte farien sortir a fer volteig al cavall gris, i que no sabien ben be com es comportaria, però que calia que sortís.

Jo dissabte al matí estava entre el públic de la funció, i van fer sortir el cavall gris amb un genet, a galopar a la pista. El genet va fer una pirueta i el cavall una volta a la pista, i al següent cop que va passar per les cortines, el cavall gris va voler sortir...

Tot va anar bé. Els mossos de pista i alguns companys van indicar al cavall que li faltava una altre volta. La va fer. Ja no el van fer sortir més. Suposo que va anar a darrera, i el van tornar a atiborrar de carrotes. :)

La troupe Muratov va passar a la final, i va guanyar el premi especial del jurat. Ja té mèrit portar els cavalls en camió des de Rússia...

Aquí dilluns al vespre amb l'Ali i un altre cosac. (!!)

Dimarts, ahir, els cavalls i la Troupe van partir cap a Rússia. Bon viatge!


Referències:

- Llibre - programa de mà del festival de Circ Ciutat de Figueres.

- article en El País que no puc enllaçar

http://www.festivaldelcirc.com/

- http://www.circopedia.org/Main_Page

http://burguscircus.blogspot.com.es/2015/02/figueres-2015-la-troupe-la-troupe.html



1 comentari:

  1. que suerte la tuya !!!!! estar con el circo y ademas conocer la troupe de volteo rusa......que suerte !!!! enhorabuena,,,,estoy contenta per ti

    ResponElimina

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011