diumenge, 17 de juliol de 2011

L'Avatar no sap baixar

L'altre dia a Can Janot van traslladar els cavalls del camp a la feixa, on troben més ombra i bufa la marinada. A la feixa hi ha dos tipus de padocs: els que tenen pujada (la feixa té uns 10 m de pujada i a l'altre banda hi ha un camp, en una cotat més elevada) i els que no, on tot es planer. Vaig demanar que aquest any l'Avatar estigués en un dels camps que dóna al talús, per que els poltres, mentre pugen i baixen, fan exercici i practiquen l'equilibri.

Van entrar l'Avatar en el nou padoc i el van acompanyar, portant-lo de la corda, fins a dalt del turonet, on el van deixar estar, per a que baixés quan vulgués.

En principi es va quedar a dalt.

I no va baixar

A l'hora de sopar, no va baixar

L'endemà al matí, encara estava dalt la feixa....s'havia de fer alguna cosa.

Al migdia en Ramon el va salvar, posant-li la morralla i la corda, el cavall va baixar sense problemes.

A la tarda, vaig anar a veure si descobria què passava. L'Avatar, com sempre, m'esperava i, quan vaig entrar al padoc, em va seguir. El vaig saludar, i vaig enfilar cap a la feixa. El cavall em va seguir. Vaig donar la volta a un arbre i vaig baixar per l'altre costat. Però l'Avatar va pujar cap amunt.

Quan va estar a dalt, va mirar pels costats i va iniciar la baixada. Anava tant insegur que semblava un pingüí. La va costar baixar. Em mirava com si no pogués ni pensar en baixar la feixa.

I és que, pensant, pensant, aquest l'Avatar és la primera vegada en el seus tres anys de vida que s'enfrenta a una baixada!!! Sempre, sempre, sempre ha estat en terreny planer. Mai no havia pujat ni baixat res. Bé si, una vegada també va baixar un marge, amb bastant dificultat.

El vaig convidar a pujar un altre cop, però va dir que no tenia cap interés en fer-ho i que era hora de sopar.

Avui he tornat. M'ha seguit cap a dalt. també ha vingut la Duna. Hem estat tots tres una estoneta a dalt. Ja he vist que al matí també hi havia anat ell sol. Després hem baixat. He pogut fer una foto de la indecisió: l'Avatar dubtava de passar per aquí, i ha anat a buscar un altre camí amb menys pendent per baixar



Hem pujat un parell de vegades més i baixem a trot, perque ni ell ni jo no tenim gens d'equilibri. Potser aquest exercici ens servirà als dos.

dilluns, 11 de juliol de 2011

Que no te cierren el bar de la esquina

Noches de boda és una cançó d'en Sabina que resumeix el que s'ha d'esperar de la vida quan prens la decisió de compartir-la amb una altra persona.

Com que és un vals, des que es va publicar, en tots els casaments als que he assistit la toquen per obrir el ball. La ballen els nuvis. Sempre em queda el dubte de si escolten la lletra.

Quan la meva amiga es va casar, li vaig regalar el cd i quan li vaig donar, li vaig cantar la cançó. Tampoc sé si va pillar el missatge. És tot un conjunt de desitjos.

A mi m'agrada molt. L'escolto sovint perque és com una filosofia de vida. Carpe diem.

Que el maquillaje no apague tu risa,
que el equipaje no lastre tus alas,
que el calendario no venga con prisas,
que el diccionario detenga las balas,

Que las persianas corrijan la aurora,
que gane el quiero la guerra del puedo,
que los que esperan no cuenten las horas,
que los que matan se mueran de miedo.

Que el fin del mundo te pille bailando,
que el escenario me tiña las canas,
que nunca sepas ni cómo, ni cuándo,
ni ciento volando, ni ayer ni mañana

Que las verdades no tengan complejos,
que las mentiras parezcan mentira,
que no te den la razón los espejos,
que te aproveche mirar lo que miras.

Que no se ocupe de tí el desamparo,
que cada cena sea tu última cena,
que ser valiente no salga tan caro,
que ser cobarde no valga la pena.

Que no te compren por menos de nada,
que no te vendan amor sin espinas,
que no te duerman con cuentos de hadas,
que no te cierren el bar de la esquina.

Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.

Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.


diumenge, 3 de juliol de 2011

Els cavalls a Amèrica

Avui ha arribat l'Adolescent; havia anat de viatge amb els avis, i m'ha portat aquest panfleto tant interessant:


És una exposició temporal en el Nationat Museum of the American Indian. AQUI podeu veure que l'exposició mostra l'entrada del cavall a Amèrica i la relació amb els pobles indígenes.

Hom pensa que els antecessor del cavall van tenir el seu origen a les planúries nord americanes, i després van anar evolucionant fins convertir-se en cavall, en les praderies d'Europa.

I no va ser fins l'arribada de Colom a Amèrica que no es va reintroduir en el continent americà.

Si voleu saber la veritable història de Colom i el descobriment d'Amèrica, cliqueu AQUI.


En 1496, hi havia 20 cavalls a la illa, els necessaris per defensar-la dels atacs dels pobles que hi vivien, però es van sol.licitar més cavalls a la Corona.

La demanda de cavalls va créixer tant que al 1504 la Corona, que havia anat perdent poder en el control i la quantitat de cavalls que es portaven a Amèrica, va donar llibertat al lliure comerç, cosa que va propiciar l'arribada de més i més cavalls.

Al 1507, Ferran el Catòlic va haver de prohibir l'exportació de cavalls. Potser s'estaven quedant sense.

Fonthttp://www.spanishhorses.com/articles/ancce_caballoamerica.html

A partir de 1520 ja no va caldre importar cavalls d'Espanya, i les illes de Cuba i Jamaica es van convertir en proveïdores del continent.



El cavall va acompanyar els conqueridors mentre s'estenien per Amèrica del nord. Alguns cavalls s'escapaven  i d'altres resultaven abandonats després d'alguna baralla amb els natius americans.


Fins aleshores els cavalls s'havien reproduit amb una gran endogàmia: creuaments entre parents molt propers: pares i filles, per exemple. Això va propiciar que uns determinats gens s'activessin (veure: Genètica dels colors dels cavalls)  i bastant sovint sortien cavalls de dos colors o amb taques. Aquests eren especialment atractius pels indis, que els consideraven amb poders màgics.

La tribu de Nez Perce, que vivia entre el que és ara Washinngton i Oregón, van crear la capa apaloosa, però la majoria de les altres tribus no preferia cap color en especial.


Per saber molt més sobre l'arribada del cavall a amèrica i altres curiositats, cliqueu AQUI

Doncs l'exposició mostra alguns objectes del guarniment dels cavalls indis: les montures, una mena de cascos, mantes, cotxets de bebé, i coses curioses com aquestes:


Són màscares pels cavalls.

Aqui es veu l'exageració de sella, segurament per a les dones, perque això que sembla com un skate folrat, és una funda per portar bebés:


Es veu que les selles que fabrivaquen els indis eren molt dures i lastimaven els cavalls. Potser per això, per anar més lleugers, montaven a pèl.

Els indis es van convertir en el poble cavall, ja que en van treure molt profit, i van ser dels millors genets de món.

El cavall ensalvatgit va continuar poblant les praderies, convertit en el mustang, Des de la seva protecció, el mustang gaudeix d'una vida en plena llibertat.





En la peli Hidalgo, estrenada en castellà com a Océanos de fuego, un mustang és el co-protagonista.






 Spirit, l'indomable, és una peli de dibuixos animats que també té un mustang com a actor principal. La podeu veure AQUI



Edward S. Curtis va néixer en 1858. En la treintena era fotògraf d'expedicions i poc després, s'embarca en la documentació pictòrica de la forma de vida dels natius americans. Es va integrar tant en la vida dels indis, que el van acceptar com a indi i li van permetre participar en tots els seus rituals.

Va morir en 1912

Ell ens deixà molts testimonis del poble indi a cavall, quan ja devien estar molt pressionats en les reserves.

La foto del bebé és seva, i les que enllaço tot seguit, també.











Doma natural.


Aquest és el libre amb les seves fotos i les històries.











I un altre llibre mot recomanable per entendre el final de les guerres indies, la història explicada pels vençuts:
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011