dissabte, 31 de gener de 2009

Les colònies urbanes de gats

Article publicat a l'Empordà, el 25 de novembre de 2008.


Els gats són un exemple de supervivència animal en el nostre hàbitat urbà. I tot gràcies a la gran capacitat que tenen per adaptar-se en l’entorn on es troben. Un gat pot viure perfectament tota la seva vida en un pis i no saber què és el carrer. I, per altra part, existeixen els gats de carrer que, si t’he l’emportes a casa, es converteixen en el rei del millor sofà.

Encara que s’ha parlat molt sobre la seva llegendària independència, el cert és que els gats que estan sols es troben i formen veritables colònies: s’assenten en un territori i formen grups, majoritàriament formats per femelles i les seves cries petites. Els gats joves mascles, als dos o tres mesos de nascuts marxen a formar el seu propi grup i les gates joves femelles es queden amb les seves mares. Cada gata de carrer té una camada promig de 4 cries.

Els gats cacen ratolins, cries de rata i petits ocells, i visiten ocasionalment contenidors i papereres. S’estableixen en un territori on trobin aigua i que el menjar sigui abundant. Si aquest lloc és en algun solar o en una zona verda, llavors el grup de gats s’anomena “colònia urbana de gats”.

Les colònies urbanes de gats normalment tenen un o varis cuidadors. Són gent amant dels animals i dels gats en particular, que se preocupa de la seva salut, de que no els falti menjar, ni aigua. Els gats els coneixen tant que, de lluny, ja surten a rebre’ls.

L'origen d'una colònia urbana de gats pot ser l'abandonament d'un gat casolà que, pel motiu que sigui, no es deixa entrar més a la casa que l'acollia. Legalment ha passat d'animal de companyia a animal abandonat -perque la majoria de propietaris no posa el microxip al seus gats, encara la llei- i d'abandonat a animal ensalvatgit (que és animal que ha perdut les seves condicions que el feien apte per fer companyia). He sentit moltes persones que diuen que un gat, ja s'espavila sol, que el pots deixar al carrer, que ja se'n surt. De fet és veritat, troba altres gats en les mateixes condicions i s’ajunten. En teoria podríem fer un càlcul ràpid: hem comentat que la primera gata té 4 fills el primer anys. D’aquests 4, 2 són femelles, i pensem que crien totes, la mare també: 3 x 4 = 12 gats el segon any. D’aquests 12, 6 són femelles, més 3 femelles que hi havia: 9 x 4 = 36 gats, més les 9 mares = 45 gats en la colònia el tercer any !!!!



Les racions suplementàries de menjar que reben els gats de les colònies urbanes afavoreix que cada vegada hi hagi més gats. Si hi ha molts gats, poden provocar les queixes d’altres veïns. A més, les restes de menjar que queden poden atreure mosques, coloms o rates, en les zones on es col·loca el menjar pels gats.

El control de les colònies de gats passa per identificar les colònies en un municipi, fer un cens aproximat de cada colònia i llavors aplicar un control veterinari per esbrinar la salut física dels seus components i esterilitzar la major part de les femelles. Els cuidadors de la colònia són la peça clau per poder portar a terme aquest control.

D’aquesta manera els gats de les colònies no augmentarien massa, formarien part de l’ecosistema urbà, afavorint la biodiversitat. Els cuidadors farien el seguiment de les “seves” colònies i tindrien un reconeixement social.

Fa unes setmanes, la combinació de tres virus que afecten exclusivament els gats, va provocar unes poques morts de gats petits i algunes femelles joves en varies colònies de gats de la comarca. Els gats malalts morien en dos dies, sense haver tingut símptomes previs de la malaltia. Però aquesta mort sobtada feia pensar que potser els gats morien enverinats. El coneixement del què està passant en altres colònies i el seu control veterinari és indispensable per evitar enfrontaments i rumors indesitjables.

El colom urbà, un vell conegut



Article publicat a l'Empordà, el dia 28 d'octubre de 2008


Aquest és un dels pocs animals salvatges que s’ha adaptat a viure perfectament a les ciutats, i per tant, molt fàcil de veure i també molt conegut. Fins i tot trobaríem persones que els coneixen massa, perquè, de tants com n’hi ha, es pot considerar una plaga i en alguns patis interiors i celoberts provoquen moltes molèsties.

Els coloms blancs es van convertir en els anys 60 en el símbol de la Pau, a partir d’un dibuix d’en Picasso. En la Bíblia, Noè envia coloms per saber si la terra s’ha eixugat després del gran diluvi. El colom està present en els casaments, símbol de fidelitat ja que les parelles són monògames, i també s’està posant de moda en les esqueles i les làpides dels enterraments. Els coloms missatgers evoquen altres èpoques, llunyanes d’internet, on l’enviament i rebuda de missatges era tant important com ara i els coloms jugaven un gran paper. En totes les cases de camp romanes hi havia un colomar, costum que s’ha mantingut fins fa poques dècades en els nostres masos. La presència de coloms garantia i complementava les proteïnes de la dieta humana, quan menjar pollastre estava reservat per les grans festivitats.

El colom roquer (Columbia livia) és el precursor del colom urbà. El roquer és de color gris amb franges més fosques a les ales i nia en els penyasegats costaners i també de l’interior. A la platja de Portbou podeu observar una d’aquestes colònies de coloms roquers.

És precisament aquest comportament gregari i el costum de niar en penyasegats que ha propiciat l’establiment dels coloms a les ciutats. Allà troben escletxes en els edificis alts i en les esglésies i menjar en abundància. Abans els coloms es desplaçaven als camps i s’alimentaven del gra que hi quedava. Ara els coloms troben la taula parada menjant tot el que llencem pel carrer, des de les engrunes dels entrepans dels nens a les escombraries que es troben al voltant de contenidors i papereres. A més de pasturar en zones verdes urbanes a buscar grans i llavors. Cal recordar que les ordenances prohibeixen de donar menjar als coloms, ja que si a sobre els alimentem artificialment crien més, hi ha més individus i el número d’animals no s’equilibra mai.


I és que els coloms urbans poden tenir fins a 5 postes a l’any, si estan ben alimentats. Les femelles posen 2 ous que coven durant 20 dies i al cap de 40 dies els coloms ja poden volar. I quan més coloms hi ha, més molèsties ocasionen. Hi ha empreses especialitzades en el control de coloms en les ciutats, i molts enginys per fer-los fora.

Els coloms són sedentaris i residents: trien la població i allà es queden. A més memoritzen on es troba el menjar, les hores que el poden trobar i les persones que els alimenten.

Els coloms urbans pateixen moltes malalties i també degeneracions genètiques com falta de dits, canvis en el color de les plomes, malformacions de les potes, etc. Algunes de les malalties dels coloms es poden transmetre a les perones, com les càndides, la salmonel.la i la psitacosis, encara que el risc sanitari és mol i molt baix.

Els excrements i les plomes dels coloms en balcons i patis, llocs que fan servir per niar i descans, són les molèsties més denunciades pels ciutadans. Els excrements contenen àcids que arriben a ser molt corrosius i fan malbé façanes i monuments.

La solució de vegades és difícil i passa per posar impediments físics com xarxes o pues, destruir els ous i els nius o eliminar o traslladar els ocells adults. Per fer fugir els coloms d’un lloc determinat es fan servir sistemes acústics o ultrasons i per agafar-los s’utilitzen gàbies-trampa o rapinyaires. Aquest últim sistema s’ha fet servir últimament fent volant falcons de cetreria, que cacen els coloms i també els foragiten, ja que el falcó és un dels depredadors naturals dels coloms. Potser caldria plantejar-se la possibilitat d’introduir el falcó en les ciutats, que és un ocell que també s’adapta bé al medi urbà, li agrada niar en llocs alts i mantindria la població de coloms, i potser també estornells, en equilibri amb l’entorn.

dissabte, 10 de gener de 2009

Pels descreguts. La història del pollastre sense cap

Que el nostre cervell ens enganya continuament. Per què sinó existeix la màgia? En els nostres cervells rutinaris costa instal.lar nous programes, com en els ordinadors vells.

La història del pollastre-sense-cap, en Mike és un exemple:

Redescoberta de la notícia en El Mundo: http://www.elmundo.es/cronica/2002/362/1032772374.html

La pàgina oficial.

Una altre pàgina amb un enllaç a Wiquipèdia.

Ajudes a petites i mitjanes empreses

L'altre dia em vaig creuar pel carrer amb una amiga jubilada, una persona emprenedora que va arribar a ser alcaldessa del seu poble natal. Em va preguntar si tenia feina, sabent que sóc autónoma i que la crisi afecta, tard o d'hora a tothom. Li vaig contestar que si. La veritat é que no em puc queixar, no em sobra temps en aquest moment. La meva amiga es va posar molt contenta: "me n'alegro molt" va dir, "així em pots pagar la meva jubilació".

Estic encantada en pagar la jubilació de tots els que han traballa. També em sembla bé, ja que tinc feina, col.laborar econòmicament amb tots els que cobren de l'atur. I també pago alguna carretera, centres de salut, i el sou de tots els polítics i altre gent que es desviu per a que no ens falti la feina.

A més traballo, principalment, per a l'administració. Tinc un despatx, llogat, i una secretària administrativa contractada que té una filleta d'un any (m'estalvio uns eurus cada mes de la seva seguretat social, perque em bonifiquen el fet de contractar una mare que acaba de parir). Tant el despatx com la secre em cobren a final de mes. Igual que em cobra la Seguridad Social i em cobra el banc pel crèdit del cotxe.

Cada tres mesos haig de pagar l'IVA de les meves factures. Repeteixo: sóc autònoma: facturo el meu treball i li afegeixo l'imposr de l'IVa, que després haig de traspassar a Hisenda. Per tant faig de recaudadora d'impostos, però aquesta feina no me la paga ningú.

Quan envio una factura al meu client principal, l'administració, mai sé quan cobraré. I no em queixo, segur que cobro, no hauré de fer servir cap empresa de morosos, però no sé mai quan cobraré.

I aquí és quan apareix la crisis. L'administració tarda més de tres mesos en pagar. De vegades tarda un any senser. Ara mateix estic tardant més de cinc mesos en cobrar les factures. Ara mateix haig de traspassar l'IVA d'aquestes factures no cobrades a Hisenda. És un IVA que no tinc, perque no han pagat!! No només faig de recaudadora d'impostos, a sobre haig d'avançar els diners de la meva butxaca per a pagar a Hisenda. Si no ho fes, em posarien una multa i no l'administració mateixa no em voldria contractar, en tenir pagaments pendents.

Crec que si el govern vol ajudar a les petites i mitjanes empreses una cosa pràctica seria que no ens cobrés l'IVA fins que el tinguessim, no abans de temps. Que es puguessis ajornat els pagaments de l'IVA amb facilitat. No penso que sigui aquesta la solució definitiva, però podria ajudar a molts autònoms i petits empresaris que tenim problemes de liquidesa, amb això de la crisi.

dilluns, 5 de gener de 2009

Nit de Reis

Comparteixo la dita popular: la nit més màgica de l'any.... és la nit de Reis.



No és realment màgia la dels Reis? Començant pel muntatge de l'arribada de ses majestats. Cabalgates de Reis, que haurien de ser fastuoses, com els propis Reis, i sempre són plenes de brillantines, daurats i platejats, com els vestits dels Reis i dels patges. Llançament de caramels. I ple de nens, joves i grans disposats a ajupir-se les vegades que calguin per agafar .... caramels...!!

Aquest any hem vist els reis des del balcó del despatx, amb una copa de cava. Per agafar els caramels hem fet servir un paraigües. El rei negre no ens ha tirat ni un caramel.

Després la rebuda oficial en l'Ajuntament. Aquí a Figueres es conserva una antiga tradició: un dels patges reals puja per una escala fins al balcó de l'Ajuntament a demanar les claus de la ciutat, per poder obrir totes les portes. A continuació ses majestats, acompanyades per l'Alcalde, surten al balcó.

En Santi va dir, com l'any passat, que els nens no es poden aixecar fins que no hagin posat els carrers de la ciutat. M'encanta aquesta frase. Màgia un altre cop. Personalment odio aixecar-me i comprobar que els carrers encara no estan posats....no m'agrada gens aixecar-me aviat.

Després del parlament del rei Melcior - que han rebut totes les cartes, que porten regals per a tothom...- surt un patge cantor que convida a cantar a tots els nens i grans la cançó dels Tres Reis de l'Orient que porten coses a la gent. Desincronització tradicional de la megafonia.... La cancó cantada és més lenta que la gravada, i té una altre lletra....

Un cop cantada la cançó la gent es dispersa. Cada qual a casa seu, sopar i intentar dormir. La màgia d'aquesta nit inclou els nervis de l'espera. Alguns deixen menjar i aigua pels camells i el seguici. Aquest any només hem vist cavalls en la cavalgada. Altres anys s'havien vist elefants, camells i un any van participar les mules del Castell carregades de regals.

Una altre nit de Reis que ha passat
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011