Mamá

Això del blog és una eina estranya. Dic una eina perquè d'alguna manera escriure ajuda; a posar en ordre les idees i a deixar constància del què penses durant una temporada, llarga o curta, de la teva vida. Un blog és, de vegades, com un diari personal, i de vegades com un diari diari.

Segurament més d'un dels que escribim en un blog hem portat abans un diari. Ah, però els diaris són secrets! i els blogs no!!! És per això que dic que els blogs són eines estranyes. Llavors sorgeixen preguntes: qui vols que llegeixi el teu blog? els teus amics? els coneguts? la família? un públic? Suposo que tot depen del contingut, del que escrius.

En fi. Ara per ara poca gent sap l'existència d'aquest blog. Però en un moment de debilitat maternofilial he donat l'adreça a la meu mare....

Mami:

hoy me has llamado para ver si estaba mejor, porque habias leido en el blog que tenia un bloqueo triple. Pero Mami! si nos vimos ayer, y hoy hemos hablado por teléfono!!! si estuviera muy mal, no te habrias dado cuenta?

Ara quan escric haig de pensar que també hi ha la meu mare entre els lectors. Però em sembla bé. Aquesta és una altra de les facetes de la vida. Escriure i deixar veure una mica més de un mateix. Potser som gent transparent, els que escribim en un blog.

bloqueig

Estic totalment bloquejada: mentalment, fisicament i, suposo que també, emocionalment.

Mentalment sóc incapaç de pensar, però també incapaç de no pensar i deixar la ment quieta. Ocupo la ment en un batibull d'idees, pensaments, decisions incoerents, desdecisions....però no faig res.

Físicament tinc un pinçament o potser un petit esguinç de lligaments musculars a l'esquena. Lumbàlgia... que em va impedir de moure'm dissabte al matí. I encara ara arrossego mal d'esquena. No puc montar.

Emocionalment costa més de dir. Sento pena, ràbia, remordiments, preocupació. Fa dies que no sento alegria.

Sóc incapaç d'escriure més. Aquestes quatre ratlles ja han estat un esforç.

Els lavabos de la EXPO

Aquesta setmana passada vaig estar 3 dies a l'Expo Internacional de Zaragoza, dedicada a la gestió de l'aigua i al desenvolupament sostenible. En els pavellons, els països estaven agrupats per "ecosistemes": muntanyes, oasis i deserts, selves.... i més o menys tots et feien viure experiències relacionades amb l'aigua. També es troben representades les autonomies.

A més, les places temàtiques, dedicades a la pluja, el vent, la set, i en especial l'aigua extrema, oferien visions globals de la problemàtica de l'aigua, l'energia, els residus, etc. La majoria de pavellons feien enfàsi en l'estalvi i la no contaminació de l'aigua a través d'audiovisuals i experiències diverses. Per exemple, en l'aigua extrema, entres amb totes les precaucions del món (no embarassades, tampoc si penses que et donarà un atac d'ansietat o si tens claustrofòfia, no si fas menys d'1m20..... et donen ganes de no entrar, i, en canvi, és un dels més visitats) i et fan viure un huracà i el tsutnami. Al pavelló del Carib, en l'entrada, et trobes una tempesta tropical. En el de Madrid, entres en un dipòsit d'aigua subterrànea construït en temps d'Isabel II. A Portugal, pots trencar paraules amb l'ombra de la mà. A Corea hi han plantat pantalletes amb fotos de flors que van canviant a paisatges, i en la segona sala, uns recipients usats fa 200mil anys per amagatzemar aigua allotgen pantalles tàctics interactives. La Santa Sede mostra obres originals en pintura i orfebreria amb frases relacionades amb l'aigua i la església catòlica, molt ben trobades. En la Rioja exposen un quadre de les noces de Canaan, on Jesús va convertit l'aigua en vi! El Nepal, la India i el Pakistan han portat directament mercaderies per vendre. Italia i França i d'altres pavellons han portat la gastronomia. Irak, Arabia Saudí, Jordania i la Xina presenten faraòniques infrastructures per a la gestió de l'aigua

A Euskadi, la sala està coberta de paraigües que en realitat són pantalles on tries el contingut apuntant amb el mànec. Els llocs on es projecten audiovisuals són molt variats, sostres, parets, terres...

L'aigua és en realitat el monotema de l'expo, i hi ha aigua a per tot: fonts ornamentals i d'aigua potable, cascades des dels pavellons, aigua vaporitzada per refrescar l'ambient....

L'expectacle nocturn "Iceberg" és una visió dura del món real on posa de manifest la importància de canviar d'hàbits per salvar el planeta, i el públic assistent resta en silenci la major part de la durada d'aquest event.

En dues paraules im-pressionant.

El que em sobta de l'ésser humà és que no es vol donar per assabentat. És a dir, per molts missatges de salvar el planeta, de la importància de l'aigua, de la set, del canvi climàtic, del problema dels residus, va i com si no hagués vist res. Sembla que no ens ho diuen a nosaltres.

Els lavabos de l'expo perdien aigua, com podeu veure a la foto. Per què? . Quansevol cosa que compris va acompanyada d'un tiket inútil de paper tant ample com el del wàter. Per què? El públic en general li importa una merda on llençar les escombreries i les papereres de reciclatge están plenes de tots els residus. Per què?