diumenge, 29 de gener de 2012

Races autòctones en el nord de la península ibèrica

Dins la recerca de la desaparició del cavall català, exposem aquí les races que actualment es poden trobar a la península ibèrica.

La wiquipèdia és un bon lloc per començar a buscar, tot i que sempre s'ha de contrastar la informació que hi apareix. Començarem doncs per aqui i, per cada raça, s'indicarà, si n'hi ha, el lloc web oficial per anar a buscar més informació.

Hem de dir, que des dels temps dels íbers, el cavall ha tingut mota importancia en la península ibèrica, més enllà de les feines del camp, les races de cavalls sempre han estat apreciades, primer en l'àmbit mediterrani i després pel tot el món.

LES RACES AUTÒCTONES

El principal problema dels cavalls autòctons és el seu abandó com a força motriu en els treballs de l'agricultura. Així les races van sobreviure en cada territori fins als anys 1950-60, que es van canviar pels tractors. A partir d'aquell moment, o la raça ha anat desapareixent (quasi sempre la recuperació ha començat al voltant dels anys 80) o s'han conservat molt pocs exemplars.

En les presentacions de les races ens centrarem a cercar l'origen, el parantesc amb altres races de la península, i les característiques morfològiques més evidents: pelatge, alçada, crimes i alguns trets especials.


EL CAVALL LOSINO 

Propi de la vall del Losa, a Burgos, i és la única raça de cavalls autòctona que es conserva a Castella i Lleó.

La raça ha estat caracteritzada genèticament amb una tesi doctoral publicada per la Universitat de Còrdova.

En les conclusions de la tesi n'hi ha dues d'interessants:


  1. De las tres hipótesis del origen de la raza Losina (que sea descendiente del caballo Árabe, que se haya introducido por emigraciones de pueblos del Norte de Europa como los Celtas, o por último que sea un caballo indígena) y basándonos en los resultados obtenidos con el empleo de los marcadores genéticos y apoyándonos en los estudios realizados por diferentes autores en los yacimientos de Atapuerca, podemos afirmar que el caballo Losino es uno de los tres tipos caballares indígenas de la Península Ibérica diferenciándose de las razas Cantábricas y las del sur de la península, poseyendo un origen depurado en una subespecie salvaje que habitó en las montañas de Burgos en los tiempos el Terciario y Cuaternario.
  2. Se confirma la influencia histórica que la raza equina Losina ha mantenido en la formación de las razas americanas, a través de la proximidad filogenética encontrada tras el análisis de los marcadores genéticos (polimorfismo bioquímico del suero y DNA) y de las frecuencias de las medidas zoométricas. 

Alçada: L'Associació de Criadors del cavall Losino (1988) estableix uns 135cm en eugues i 140cm en mascles. Segons el Llibre genealògic de la raça, l'alçada en la creu mínima és de 120cm en eugues i 130cm en mascles, màxim 147cm en tots dos sexes. Morfologicament, però no es considera un poni, sinó un cavall petit.

Pelatge: només s'admet el negre, amb, com a màxim, una estrella blanca. A l'estiu pot tenir colors vermellosos, per l'efecte del Sol.

Apunts sobre la història: La primera referència bibliografía que es trova sobre el cavall losino és la de l'Alonso de Herrera a l'any 1513. En el seu llibre d'agricultura general, capítulo "Despertador": «El Rey Don Alonso el Sexto fue sobre Ubeda, y Baeza, con un exercito muy grueso à pie, y de à caballo, y mando al Cid que le guardasé a Castilla; y estando el Rey ausente, como está dicho, el Cid por cierto negocio que se le ofreció, le fue forzoso sacar de Castilla más de siete mil caballos, con que venció una batalla fuera del Reyno. Tanta era la multitud que había de caballos en Burgos, y su tierra».



Referències:




POTTOKA

Que vol dir cavall petit en Euskera.

Diuen que fa 40.000 anys que existeix en les muntanyes del País Vasc.

Alçada: fins a 125cm en mascles i femelles. En aquest cas si està considerat un poni.

Pelatge: negre o castany.

Genèticament està emparentat amb la Jaca Navarra, més que amb el Losino, l'Asturcón o el Galego.

Els últims estudis genètics, però, conclouen que totes les races de cavalls de la zona atlàntica europea tenen un origen comú i que no és, precisament, un origen peninsular, sinó del nord d'Europa.
L'alcalde de Zaldibia en 1917 sobre un pottoka.


Referències:






ASTURCON

Raça de cavalls que viuen a Astúries, en la cordillera Cantàbrica.

A diferència de les altres dues, d'aquesta raça no hi ha massa informació sobre l'origen ni estudis genètics (al menys per internet). Ara, el seu nom s'utilitza per centres eqüestres, grups de rock, i competicions esportives.

Alçada: màxim 148cm. En realitat, els exemplars fan 138cm, però sembla que s'estàn buscant, mitjançant encreuaments, talles més grans, cosa que no agrada als conservadors de la raça.

Pelatge: negre. Només s'admet una estrella blanca.

Apunts històrics...Las tribus Galaicas y Astures del norte de Hispania crían una raza de caballos a la que llaman CELDONES (en su idioma); esta raza pequeña a la que (nosotros los romanos) llamamos ASTURCONES, no trotan sino que poseen un paso fácil especial que viene de mover las dos patas de cada lado alternativamente..  Plinio (8.166).

Hi ha una raça de cavalls molt semblant anomenat Monchino, que és propi de la cordillerra cantàbrica i molt semblant a l'asturcó.

Referències:

CAVALL DE PURA RAÇA GALLEGA

Viu als territoris de les províncies de Pontevedra i Lugo. 

Alçada: entre 120 i 140cm

Pelatge: negre o castany. No s'admenten estrelles.

Apunts històrics: se rememora en Os Buios el día de San Bartolomé, donde cada año se elegían los caballos que debían suministrar a las fuerzas de la caballería cristiana. (no he trobat información sobre aquesta festa)

Las primeras evidencias de la presencia de caballos en Galicia son unos petroglifos en Viladesuso, en la zona de A Groba que, según Jalhay, representarían carros arrastrados por caballos. El origen de los grabados de esta losa se sitúa, con toda seguridad, en la Edad de Bronce; esto es, de 2.000 a 2.500 años a. de C. 


Posteriormente, en el área de pastoreo del corral de Sabucedo se descubrió un complejo rupestre, en el que se logró identificar cinco caballos, algunos de ellos en actitud de trote. Otra prueba de la existencia de caballos salvajes en Galicia en los tiempos protohistóricos es la diadema de Ribadeo en la que se observan estampaciones claras de caballos montados por el hombre, crías más jóvenes a su lado y guerreros en escena.

A partir de los Reyes Católicos, las alusiones a la abundancia de cría caballar de Galicia son constantes. Está clara la vinculación entre la cría de caballos en algunas zonas y la pertenencia y dominio de los poderosos conventos. Saa Bravo dice a este respecto que "es interesante recordar como la cría caballar, en esa forma de libertad por nuestros montes, ya la encontramos en los días de la actividad colonizadora de los monjes, siglo X y XI, vinculada a los núcleos que poco a poco van surgiendo alrededor de los conventos". Muchas de las poblaciones caballares que aún existen coinciden con las que en otros tiempos tuvieron vinculación directa con los conventos, con la Iglesia o con sus instituciones. 



Referències:

CAVALL DE MERENS

Cavall originari del Pirineu, de la zona de l'Ariège (on ara hi ha l'ós), i antigament molt més estès que ara, tot i que s'està fent bastant popular últimament.


En Gipsy és un Merens propietat de Cheval Cathare, que vaig conèixer al 2006; hem va portar per tot el Pirineu.

 L'any següent també vam caminar junts per la Ruta dels Càtars.








El pas d'aquest cavall era segur i ferm.

Alçada: mitjana de 145cm. Morfologicament es tracta d'un cavall, no un poni.

Pelatge: negre.

Referències:








CAVALL CATALÀ DE TIR



El caballo catalán fue una raza de caballos ya extinta que había sido propia de Cataluña. Su origen era remoto y estaba emparentado con los caballos del sur de la Península Ibérica, siendo el antepasado del caballo mallorquín y del caballo menorquín, y era de pelaje negro.
Se extinguió hacia el primer tercio del siglo XX fundiéndose con caballos de tiro hipermétrico como los bretones, los de Comtois y los de ardenesas, dando lugar a la actual Agrupación hipermétrica pirenaica. Actualmente la Asociación del caballo de tiro Catalán promueve la recuperación de la raza a partir de las pocas decenas de animales que mantienen las características propias de esta raza. (http://es.wikipedia.org/wiki/Caballo_catalán)

El Cavall de tir català, és un animal ideal pel tir lleuger, per fer feines als camp i especialment indicat per fer marxes a la sella per zones de muntanya.
El seu origen, cal cercar-lo en èpoques molt antigues, segurament en cavalls de tipus cèltic, els seus parents més propers són el cavall de Merens a l'Ariege, el cavall Losino a Burgos i el Mallorquí a les Balears. És aquesta última branca, la que aporta a la raça la capa negra i castanya, els cascos durs i el tamany més aviat reduït. Per altra banda, per influència de l'exèrcit que precisava cavalls amb més volum i pes, a les parades de sementals militars, posaven a disposició dels ramaders i eugues autòctones, animals d'origen francès, la majoria Bretons, que aportaren també el color alatzà. (http://www.cancervera.com/cavall_catala_de_tir.htm)

Això és la única cosa que he trobat del cavall de tir català. No estic segura que l'explicació sigui correcte, perque durant la confecció d'aquest article he llegit  varies vegades en alguns d'aquests estudis, que no està clar que els celtes portessin cap tipus de cavall cap aquí: que segurament ja hi eren quan van arribar.


SUPÒSITS
  • Tots els cavalls del nord de la península són molt semblants: negres, petits i de gran fortalesa. D'altres trets morfològics són iguals per les tres races, com la crinera espesa i el fet de tenir la cua implantada molt abaix.. S'han fet estudis genètics amb resultats contradictoris, però sembla que totes aquestes races provenen d'un cavall autòcton del nord de la península ibèrica, possiblement creuat, molt més tard, amb els cavalls que van portar els celtes.
  • Els cavalls del nord de la península han destacat dins el món equí per fortalesa i bon caracter. Grècia i Roma s'emportaven cavalls d'aquests pels seus exèrcits.
  • És possible que la reconquesta comencés a lloms de cavalls del nord de la península, que, a mesura que s'anaven conquerint terres, cases i propietats, es podrien anar creuant amb cavalls àrabs, poblant els territoris conquerits.
No sé com ho faré per comprovar tot això. Crec que el següent pas és anar a buscar en la història.


dimecres, 25 de gener de 2012

Recuperant la història catalana

Dimarts vaig assisitir a una conferència d'en Jordi Bilbeny, cap de recerca de l'Institut Nova (H)istòria. La xerrada formava part d'un cicle d'extensió universitària per majors de 65 anys, i versava sobre les darreres troballes sobre el descobriment d'Amèrica.
En Jordi Bilbeny

En Jordi Bilbeny s'ha dedicat a buscar proves relacionades amb la vida de l'anomenat Cristòbal Colón, i ha arribat a la conclusió que era català, i estava emparentat amb la casa Reial Catalana i amb els membres de la Generalitat, i que en realitat es deia Joan Colom.

També desfensa que l'expedició va sortir de Pals, al Baix Empordà, i que els mariners que l'acompanyaven - els germans Pinzón, en Bartolomé de las Casas, entre d'altres - eren també del Baix Empordà.

En el menú d'aquest mateix blog trobareu un enllaç a aquest Institut per aprofondir més en la matèria.

No cal dir que la mitjana d'edat dels escoltants rondava els 70 anys. L'Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona feia goig de la gent que hi havia, i la meva veïna de seient va dormir durant tota la conferència.

Al principi i final de la xerrada en Jordi va esmerçar molt de temps per a que copsessim la realitat de la censura castellana sobre llibres, textos i gravats, i com els castellans ens havien robat, a més del descobriment d'Amèrica, una gran part de la literatura dels segles XV, XVI i XVII i altres gestes encara potser per descobrir.

Ens va ensenyar, acabant ja la xerrada, una pintura de la conquesta de Mèxic, plena de banderes catalanes:

"Episodis de la conquesta de Mèxic". Miguel Gonzalez, 1698. Font

Sense voler, em vaig fixar en els cavalls, i el meu cap, contaminant per l'eufòria del moment, va rescatar el fet que els cavalls van ser portats pels conqueridors, i que si aquests eren catalans, els cavalls també ho havien de ser....

mmmm.....la raça catalana de cavalls ha desaparegut completament i poc rastre en queda. Si que està demostrat que la conquesta de l'Oest Americà, molt més tard, es va fer amb mules catalanes, ja que el ruc català és més gran que la resta d'ases i per tant les mules surten més resistents.

Podria ser que el cavall català estigués relacionat d'alguna manera amb el cavall andalús o, com se'l coneix ara, el Pura Raça Espanyola?

Tema interessant que donarà per varies entrades en el blog.


dimarts, 3 de gener de 2012

Examen de Galop 2

Bon Any Nou!!

Sembla que aquest any ha començat amb embranzida, i demà, oh sorpresa! toca fer l'examen de Galop 2.
Els Galopes són unes titulacions de La Real Federación de Hípica Española, que van de l'1 al 9, i són obligatòries per concursar en qualsevol disciplina.
Del Galop 1 al 4, les proves són comunes, i a partir del 5 s'especialitzen.
Doncs, amb la Carme, ja fa temps que vam dir que anirien fent això dels Galops, més que res per fer alguna cosa i tenir un objectiu. El Galop 1 ens el vam treure al 2010, i ja potser és hora de fer el segon nivell...
Però no he estudiat gens, i com que l'examen és demà i m'haig de mirar alguna cosa, he pensat fer una entrada amb apunts per la proba teòrica. (Ja veurem la pràctica....ai, ai)

Però, però, l'examen em penso que és en castellà. Per diferents motius, alguns que ja podeu imaginar i d'altres que no venen al cas.

I haig de repassar tots els noms de les parts del cavall en castellà...

Font
He buscat i no he trobat cap esquema en català. N'haurem de fer un. Tanmateix he trobat aquesta foto que, encara que no surt a l'examen, és molt maca i il.lustradora (en castellà també):

Font
Només cal pensar on va el genet sentat per sentir tot el que sent el cavall quan estem a sobre.

També s'ha d'aprendre el nom de tota la brida:

Font

En una entrada anterior vaig descriure part de la brida:


La frontalera i la muserola es diuen igual:


frontalera f Corretja de la brida que passa per damunt el front de l’animal i enllaça pels dos extrems amb la testera.


muserola f Corretja de la brida que passa per damunt el nas.


El filet també té el mateix nom i el que falta seria el tancaboques, però no puc assegurar que s'anomeni així.


M'he hagut de repassar també les normes del treball en exterior, que és quan vas de passeig, o vas pel camp amb un objectiu de fer exercici. Això és com el carnet de conduir, que ho tens tant assumit que costa compondre frases amb les idees. Més o menys es poden resumir en:


- ser amable (sempre s'ha de demanar sisplau: sisplau aparti el tractor, sisplau agafi el gos, sisplau no dispari al tord encara, sisplau...i també hola i bon dia, és clar!)


- en els pobles i ciutats mantenir el pas (a més l'asfalt sol ser molt resquillant)


- no galopar sense tenir visibilitat (sembla lògic, no?)


- si et creues amb un altre genet, cal mantenir el pas (millor pels cavalls, que poden anar ensumant i mirant amb tranquilitat i no hi haurà sorpreses)


- avisar abans d'avançar un altre genet (aquesta sembla que moooooolta gent no sap ni que existeix)


Entren també una mica de nocions sobre comportament, alimentació i colors de pelatge, i sobre la impulsió i les ajudes en la equitació, coses que seran objecte d'alguna altra entrada.


Vaig a assentar els nous coneixements...






LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011