dissabte, 12 de juny de 2010

La doma "natural" de l'Avatar

Després del curs de doma a terra amb la Lucy Rees, només faltava aplicar tota la fantàstica teoria en la doma de l'Avatar, que estava, últumament, en un punt més aviat mort.
Cal remarcar alguns aspectes previs per a entendre tot el què ha passat:

  • Avatar és un cavall molt segur de si mateix, en paraules de la veterinària i un mimat, per la gent que el coneix des que va néixer. En R. opina que és un cavall extrovertit. Jo veig que el cavall és molt confiat, no té por de res, com si fos un príncep o el fill d'un poderós compte feudal. És un d'aquells adolescents que pensa que no li passarà mai res.
  • la meva limitada capacitat per entendre què passa en el moment que està passant. Això vé lligat a que no sé pensar com un cavall.

Quan era petita, en els meus jocs, era un cavall. Ho poden corroborar les meves amigues de la infància, quan jugavem al pati, a EGB. Elles eren pares i mares, indis o vaquers, i jo era el cavall. Em comportava com un cavall, pensava com un cavall.

Em va costar molt fer anar la bicicleta, crec que per problemes d'equilibri, però quan ho vaig aconseguir la bicicleta és va transformar en cavall: Rayo Negro. Hi pujava com si montés a cavall i pujava i baixava pel costat esquerre, com es fa habitualment amb els cavalls.

Ara m'és més fàcil solucionar un problema d'ordinador que saber què està pensant l'Avatar.....

Així aquests dos últims dies he deixat el cavall lliure en la pista a veure què em volia dir. Sense corda, només amb la morralla, i jo amb el fuet. El pla (ja sé, no és poden fer plans....però algun objectiu havia de tenir, no?) era moure'l a trot i galop, coses que ja sap fer quan va lligat, i fer-lo canviar de sentit, amb els moviments del meu cos. Nivell 1, doma natural. No val torcar-lo amb el fuet.

Tot va anar mig bé. En part perquè l'Avatar estava més interessat en menjar herba que en mi. Semblava no tenir cap interès en la meva persona, tot i que l'estava cridant i molestant per a que no mengés. Vam anar, per segons, sincronitzant el trot i el galop, seguint els moviments del meu cos. Allò de donar la volta i anar en sentit contrari no va sortir bé: l'Avatar canviava el sentit i es parava, i em mirava com jo continuava trotant com una tonta....

Això va durar fins que el cavall va comprovar que podia sortir per sota les cordes que tanquen la pista rodona. Dos metros, fins l'herba. L'agafem, un altre cop surt. El tornem a agafar, practico de la corda la parada una estona dins la pista petita, sortim de la pista, li fem parar atenció una mica, moguent les fulles dels arbres amb el fuet, jugant amb ell fora de la pista. El deixo en el camp.

Avui he fet un circuit en la pista rectangular: un eslàlom amb conos, uns pals en forma de L i unes estovalles de lona blaves amb flors blanques. L'Avatar ha passat per tots els obstacles a la primera. Incloses les estovalles. Ha tirat algun cono amb amb el morro, ha trepitjat les barres amb les mans i ha mossegat les estovalles. Jo crec que amb un cop que ha passat ha perdut tot l'interès pel tema.

Llavors l'he deixat suelto. I s'ha anar a menjar herba. L'he fet correr una mica. Ha passat galopant per mig de les barres en L, i per les estovalles blaves. Hem practicat alguns canvis de sentit galopant, i alguns canvis d'aires, però no estic segura si jo el seguia a ell o ell em seguia a mi. Al final, suposo que mort d'avorriment, ha passat sota les cordes de la pista i s'ha anat a pasturar. L'hem agafat de seguida i sense problemes. De tornada a la pista, a practicar parades.

En Jaume m'ha ajudat a provar-li les riendes llargues, només amb la morralla, només per provar. Hem fet primer els exercicis de donar la volta. Li hem canviat la moralla a una que li queda més apretada al nas. En Jaume ha agafat les regnes i sense el cinxuelu ha estat una mica caòtic. Al cavall li ha costat una mica d'entendre i l'he ajudat amb guiant-lo amb la corda. Llavors hem decidit posar-li el cinxuelu, i també una manta, suposo que per costum, i l'Avatar s'ha deixat fer. L'he portat a la pista, amb la corda i aquests aparells posats i m'ha seguit sense problemes, hem fet tot el circuit.

Llavors ha arribat el remolc. He pensat que era una bona oportunitat. I sense demanar permís, amb el cavall de la corda, m'he apropat al remolc per entrar l'Avatar i la veritat, no s'ho ha pensat massa per ser la primera vegada. En Jaume li ha tret el cinxuelu, i tot ha anat bastant fluid i he intentat que no el pressionessin massa i l'han pressionat el mínim. Un cop a dins, carrotes i manyagues. La sortida, marxa enrera, ha costat una mica. A mi m'impressiona el remolc, em sento tancada, em fa por que el cavall se'm tiri a sobre. Hi ha una barra empipadora just on és el lloc ideal per posar-te i deixar pas al cavall. La barra està a l'alçada de les espatlles; és molt fàcil donar-te un cop al cap o on sigui. També el cavall es pot donar un cop de cap i espantar-se molt. Crec que al cavall, en ser més gros, també li deu impressionar molt més.

El remolc s'ha emportat al seu company de camp....s'ha quedat sol. Abans de marxar m'he estat una estona amb ell en el prat. Llavors m'ha seguit tota l'estona, no ha dubtat ni un moment i no s'ha aturat a menjar cap bocí d'herba.

Seguirem investigant....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011