Article publicat en el
diari L'Empordà, el 25 de març de 2008.
LES CAVALLADES: l’herència d'una tradició.
Com hem dit en un altre article, els cavalls, juntament amb els gossos i els gats són els animals més comuns en la comarca, tot i que els cavalls són rars de veure per les places i carrers dels nostre pobles on, anteriorment, quan treballaven, era habitual. Cavalls, matxos, mules i burros eren el mitjà de transport, el tractor i els 4x4 de principis del segle passat.
El cavall, ara ja convertit en animal de companyia, i mimat com a tal, torna a ser protagonista un cop a l’any en algunes poblacions de l’Alt Empordà i d’altres de les comarques gironines. Peralada, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador homenatgen aquest animal en les tradicionals cavallades: unes desfilades en cavall pels carrers, que sempre aconsegueixen molta expectació i públic i que finalitzen amb un dinar de germanor obert a tothom, i un ball de fi de festa, com ha de ser. Abans del dinar, a Peralada i Sant Pere Pescador hi ha una exhibició de doma, que és l’art de fer el que vulguis amb el cavall sempre que ell vulgui fer-ho.
Les cavallades tenen el seu origen en la benedicció dels animals en el dia de Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, que es celebra el 17 de gener. Alguns municipis segueixen beneint els animals aquest dia, però per engrandir la festa, els clubs i associacions relacionats amb l’equitació es van posar d’acord per fer les desfilades, amb benedicció o no, en diferents dies, i així, entre tots, aconseguir un número d’animals més gran i fer la festa més espectacular. D’aquesta manera, encara actualment, es fan unes reunions a nivell provincial, on es marquen les dates de les cavallades, amb especial cura de no fer-les en el mateix dia, encara que sigui a comarques diferents, tot i que, alguns anys, no s’aconsegueix. Per torn anual, es marca una data i un poble que serà el que organitzarà la “Cavallada Mare”: una desfilada que pretén reunir una representació de tots els cavallistes de Girona, i aconseguir el màxim número de cavalls.
La cavallada de Castelló d’Empúries, la més antiga de la comarca 
i la única que conserva el ritual de beneir els animals després de missa, al peu de la Basílica, va celebrar la seva 31ena edició el passat 10 de febrer. La de Peralada va ser el 9 de març, i va complir 23 anys. A cada una van participar més de 150 cavalls i alguna mula i burros, contant també els carruatges de tota mena que van desfilar, però en passades edicions es podrien veure més de 250 animals vinguts de més enllà de les comarques gironines. El proper 6 d’abril es celebrarà la quarta cavalcada de Sant Pere Pescador, que aquest any acull a Cavallada Mare. Fa anys es va deixar de celebrar la de Figueres i un any se’n va organitzar una a Vilajuïga. A Llançà, en comptes de cavallada, fan un romiatge dins la festa “rociera”, amb un altre sentit diferent.
Les cavallades les organitzen els clubs o associacions. És la festa dels cavalls. Per atreure els genets, les organitzacions els ofereixen un bon esmorzar i conviden a tota la gent que els ajuda. Durant la cavallada, a més, els genets reben una medalla o un altre recordatori del dia. Després de dinar, es reparteixen copes per a tots els grups participants, siguin clubs, associacions o grups de particulars, i, de vegades, es fan homenatges a personalitats destacades dins aquest món dels cavalls. Alguns cavalls coneguts han rebut també homenatges en els últims temps.
En les cavallades participen genets i amazones de totes les edats. Nens ben petits portats per ponis, nens més grans muntats en cavalls, adolescents, joves i gent gran. A falta d’un vestit tradicional empordanès, els participants es vesteixen amb diferents trajos tradicionals inspirats en les modes equines de tots els temps i països: en la desfilada es poden veure, amb el cavall guarnit en conjunt, el “traje corto” típic de les tasques del camp amb els toros andalusos, originals vestits inspirats en la “Real Escuela Andaluza”, gauchos argentins, i alguns uniformes de les hípiques compostos de jersei i pantaló, o camisa i armilla. Fa anys també es podia gaudir dels vestits de sevillana al costat de carros antics manats per homes amb faixa i barretina, carros que havien servit, en el seu temps, per portar el raïm o les botes de vi des dels pobles fins al mercat de Figueres.
PREPARACIÓ DEL CAVALL:
Els preparatius per portar un cavall a una cavallada comencen, com a mínim, un dia abans. El cavall ha de passar per la dutxa i cal ensabonar-lo i esbandir-lo molt bé. Cal arreglar les crins i la cua, i trenar-les si s’escau. Cal que les selles i els guarniments brillin i per tant, cirar-los amb greix de cavall. 
El mateix dia, cal persuadir els cavalls per a que pugin en els remolcs i camions i s’han de transportar al poble de la cavallada. Un cop arribats, quan baixen del remolc, els cavalls s’adonen que estan en un altre lloc envoltats de molts més membres de la seva espècie. Cal tornar-los a respatllar per relaxar-los, i posar-los els guarniments. Llevat dels cavalls de competició, la majoria dels cavalls quan van a les cavallades és la única oportunitat de estar amb tants altres cavalls a l’hora, i alguns es posen nerviosos i d’altres, massa contents. Els veterans es solen portar bé, i no donen problemes. Com diu el meu mestre: ”tot és doma”, que traduït vol venir a dir: de tot s’aprèn.
Video de les cavallades a Tramuntana.tv:
e la gosseta. Si estic al menjador no es mou del meu costat i no deixa de mirar cap on es troba la gosseta.
