dimecres, 12 de setembre de 2012

Què va passar a Tordesillas?

Em vull referir aqui, no al que va passar al 7 de juny de 1494, entre els reis de Castella i Portugal, sinó al que va passar l'altre dia, l'11 de setembre de 2012: 

El Toro de la Vega és una tradició del poble de Tordesillas, a la província de Valladolid, en la Comuntat Autònoma de Castella i Lleó. Consisteix, en essència i actualment, en deixar anar un toro de lidia a la plaça del poble i escortar-lo fins un camp on es pot llancejar fins a matar-lo.

El Patronato del Toro de la Vega es un òrgan especialtzat en l'estudi i divulgació del Torneo, com diu a la seva web, que, per cert, fa por:  la  portada és negra i en lletres blanques, sota el nom del patronat hi diu: Sense arrels, res (afirmació amb la que estic totalment d'acord), i al mig hi posa:

TERRIBILIS EST LOCUS ISTI. VERA EST AULA DEI ET PORTA INFERI.

Que vol dir: Terrible és aquest lloc; certament és l'escola de déu i la porta dels inferns.

I amb això ja podría donar aquesta entrada per acabada.

Però continuaren una mica més.

El Patronato no és gaire antic; va ser fundat a l'any 1978, ara té doncs 34 anys. Fa agafar embranzida a finals dels anys 90 i va tornar a impulsar el Torneo.

El toro, Box primigenius taurus, és un mamífer autocton d'Europa. Des de la prehistòria ens ha acompanyat en la nostra evolució, domesticat, elevat a la categoria de déu (Zeus es convertí en toro per seduir Europa), ens ha ajudat en la feina del camp i apareix reiteradamet en tota la mitologia europea (com el minotaure) i en la constel.lació de Taurus. Personalment l'estampa del toro, en tota la seva esplendor, em conecta a la Terra i a la natura, amb les seves banyes en forma de mitja lluna, espectacular. Els toros de lidia són animals seleccionats per la bravura:  les ganes d'atacar, característica que no es troba, afortunadament, en altres races.



No m'estranya que l'home decidís continuar enfrontant-se amb aquest animal totèmic, un cop ja no el va haver de caçar. S'havien de demostrar altres coses....

El Torneo és aquesta tradició de matar un toro entre tots, però no és tant fácil. Hi ha un reglament per participar, unes normes d'obligat compliment: les Ordenances:

En la Justificación General de las Ordenanzas diu que el torneig és immemorial, i és per examinar l'estat anímic i físic dels homes i dones que vulguin enfrontar-se amb el toro...

En la Wiquipedia es diu que la primera referència al toro en Tordesillas és de 1534, però no diu res d'un torneig, sinó que parla d'un número de toros que es van fer servir en unes festes. En 1954 el No-Do va retrasmetre unes imatges del Torneo i a consequència de les protestes que va generar, al 1966 en Franco, que manava llavors, va prohibir matar el toro en el camp. Qui s'ho havia d'imaginar!!! Als anys 70 va tornar a sorgir el Torneo i, com hem dit abans, a partir de l'any 2000 s'ha popularitzat.

En canvi, en la web Pueblos de España s'expliquen varies llegendes entorn el Torneo, datant-lo de l'any 1453.

Doncs bé, el torneig immemorial consta ara, com a molt, de 559 anys, per tant mil.lenari no és. Ara bé, culturalment i tradicional és tant seu com nostre és el pa amb tomata, o el fet de matar el porc i menjar-lo, que també tenen una edat semblant...per tant, res a dir.

És intéressant fer una lectura acurada als capítols de les ordenances, perque sembla que el torneig és just per les dues parts, i va molt a favor del toro.

En resum diu que el toro es deixa anar a la Plaça del poble, cap al pont sobre el Duero, el travessa i després se'l deixa anar en la direcció que vulgui. Hi ha una zona, el palenque, on allà i només allà, se'l pot llancejar. Els lanceros poden anar a peu o a cavall. A partir de l'any 1978, es va prohibir la presència de vehicles a motor (es veu que anaven amb tractors) en la zona on s'ha de matar el toro.

Els lanceros només poden portar una llança, i cap defensa. Hi ha una escola de lanceros a Tordesillas. El torneig es celebra cada any el segon dimarts de setembre. Aquest any el dia 11.

El toro, abans i durant el torneig, ha de ser tractar amb respecte i amb l'honor que es mereix.

Si el toro surt del palenque el torneig es dóna per acabat i el toro guanya, i s'ha acabat. Si el  si el toro torna al palenque després d'haver sortit , no se'l pot llancejar. Tampoc val clavar-li la llança si el toro està a terra, perque hagi caigut o estigui jaient o moribunt. El lancero també té els seus drets, i, segons el que es dedueix de les normes, guanya qui mata el toro i sempre un contra un, cara a cara. El guanyador s'emporta la cua del toro i la penja a la llança. Abans es penjaven els testicles de l'animal. Tots els participants tenen dret a guarnir-se amb la sang del toro un cop mort. No està tant malament, no? sembla just.

I de fet, repassant la història del torneig des de l'antiquíssim any de 1975, es veu com evoluciona la festa. En les primeres edicions alguns toros van ser massa mansos pel gust de la gent i d'altres es van emportar varis lanceros per davant i van causar alguns accidents al personal o ferides als cavalls.

Al 1983 es publica en una mena de butlletí local que el Toro de la Vega era una tradició medieval. Abans també s'havia dit que potser provenia dels celtes...Aquell any, una avioneta que feia fotos aères del torneig es va estavellar prop del palenque. Van morir el pilot i el copilot de l'avioneta, però no va haver-hi més víctimes. L'impacte va aixecar molta pols, cosa que va causar confusió en la festa, i va haver-hi alguns ferits directa i indirectament pel toro. Llavors es contaven entre 30 i 40 mil assistents.

En el 1985, el consistori ja estava preocupat per les opinions en contra del torneig que van apareixer al diari El Pais, i va contestar per escrit defensant el respecte escrupulós a les normes del torneig i al toro, i fent referència als llibres publicats sobre la festa i a un estudi antropològic sobre el toro i l'home.

En el 86, el torneig es va fer sota la pluja, i va guanyar el toro, però un cop mort, per la seva valentia...En el 89, un cop mort, també va guanyar el toro, Golgorito. Durant aquest torneig alguns participants van protestar perque el toro va ser mort de manera contrària a les normes.

Mentrestant, festa darrera festa, any rera any, es van editant dances, llibres, històries, cants i jotes sobre el Toro de la Vega, i el mite va creixent.

En 1990 es recull la pallissa que se li va donar al toro perque no volia entrar en la gabia per passar la nit. Això ja havia succeit altres anys i s'havia deixat el toro a la plaça. Aquesta vegada sembla que es van passar, perque tilden l'espectacle com a vergonyós.

En el 1991, el torneig es va declarar nul perque ningú va saber qui havia matat el toro. En el 1993 es va indultar al toro!!! proclamant-lo guanyador del torneig!!! Al 1995 també el toro Presumido va ser indultat per bravo, ágil, sabio, ligero de pies y fuerte. Llàstima que una mica després va ser abatut per un tret des d'un ultralleuger de la Guàrdia Civil...

Des del 95 al al 2004, any on s'acaben les cròniques de la pàgina, va perdre sempre el toro.

El torneig que va durar més va ser al 1995, tres hores, i el que menys, va durar 7 minuts, al 1984.

Doncs aquest any, no ha estat una excepció: ha perdut el toro, i el torneig ha estat declarat nul, perque sembla que el toro ha mort en estranyes circumstàncies amagades per la pols.

Des de fa alguns anys, a més de simpatitzants i curiosos, Tordesillas aplega defensors del toro i oponents al torneig, que ja deuen estar formant part de la tradició i la festa. El partit animalista PACMA promou una campanya que es diu Rompe una lanza por la abolición del Toro de la Vega, i convoca als manifestants a Tordesillas el dia abans del torneig.

A més, gràcies a les xarxes socials, aquest any, i també el passat, coneixem el toro Volante, la seva cara i els seus ulls, provocant, entre la majoria, molta pena, i entre els activistes animalistes, molta ràbia, insults i poc raonament davant la població de Tordesillas.

I aquest 2012 en particular, s'ha creat una guerra graciosa: algú, suplantant, diuen, el Patronato, va fer una crida als animalistes a que es canviessin pel toro. I els animalistes van seguir el joc, enviant videos i cartes a l'Ajuntament i al Patronat.

En el video que inserto a continuació es pot veure el desenjaule de Volante, és a dir, quan surt del camió on està tancat. L'ajuden amb els cabestros, toros mansos que s'adiestren per acompanyar els toros de lidia en algunes ocasions. Es veuen a les places i també durant els encierros. Volante no vol sortir del camió (està clar perquè, tota la gent cridant i la banda tocant). Hem de pensar que, durant els seus 5 anys de vida, el toro només ha vist vaques i altres toros i ha vist els humans en contades ocasions. Un animal magnífic.




Notícies Cuatro relata així el dia abans, amb un afegit de la mort de Afligido, el toro que va perdre l'any passat:



I és que sembla que també hi ha molta gent per només un toro....i és clar, s'ha de matar cara a cara, és a dir, un a un. Suposo que els lanceros es respecten el torn, com es veu en aquest video, exemple de com es tracta un toro amb honor:



A part dels del PACMA, un grup d'un centenar d'activistes del moviment Ocupa Tordesillas  es van reunir ahir, 11 de setembre, per fer alguna cosa per Volante just en el moment del torneig. M'han explicat que la Guàrdia Civil els va ajudar en tot moment,  i els defensaven dels 40.000 vinguts a Tordesillas pel torneig, que els insultaven i tiraven coses varies.

De tot això jo penso que el Toro de la Vega ha perdut el rumb. Que si fos un torneig més equilibrat, semblant a una corrida, encara estaria mig bé. Però fa molta pena veure el toro córrer com un desesperat perseguit i envoltat per tants cavalls i tanta gent, amb crits i mala llet.

No m'agraden els correbous, ni els toros embolados, ni ensogar boushi ha massa gent per un sol toro, que de vegades, i per no causar accidents, no arriba ni a toro, és una vaca petita o un vedell. En canvi si m'agraden els encierros, sempre que ni es toqui al toro, i les corrides o curses de toros de qualsevol classe, on els homens es comporten bé, seguint les normes, totes les normes. 

Ara, si el preu que s'ha de pagar és un toro a l'any per a que la Vega de Tordesillas segueix immemorialment tal i com està, i no s'urbanitzi ni es construeixi allà, amb tot el que això comporta....crec que m'apunto al sacrifici..


Mostra un mapa més gran


Més informació: http://pueblos.elnortedecastilla.es/valladolid/torodelavega


dissabte, 1 de setembre de 2012

La tienda roja

La tenda vermella és la manera d'evocar un espai on, fa mil.lers d'anys, les dones es reunien per descansar mentre estaven menstruant.





La meva àvia sempre em deia que les dones que tenien la regla no podien fer brunyols, ni amassar pa, ni fer maionesa, ni allioli perque no quallava, i la massa no fermentava. El perquè sempre era "no sé, m'ho va dir la meva àvia". Generació darrera generació, s'han conservat algunes consignes, però totalment fora de context.

En la tenda vermella les dones només descansaven. No cuinaven, ni rentaven la roba, ni feien el pa; es retiraven de les seves feines en un espai de trobada amb altres dones, un espai sagrat, de comunicació, entre elles i amb la Terra.

El cicle menstrual més o menys segueix la Lluna, i com ella té quatre fases. Les dones tenen la regla entre 12 i 13 vegades a l'any i en aquest procés, un òvul -la cèl.lula de la vida- acaba de madurar en l'ovari (pre-ovulació), surt i viatja per les trompes de Fal.lopi, (ovulació) arriba a l'úter (pre-menstruació) i, en no trobar cap espermatozou que el fecundi, mor, arrossegant amb ell tot l'endometri, un teixit especial que s'ha anat construïnt per rebre un embrió humà, en cas que l'òvul estigués fecundat. Com que la majoria de les vegades no és així, l'endometri es desfà i surt del cos, passant de l'úter a la vagina i d'aquesta a fora, ocasionant el sagnat al que li diem regla (o menstruació). La Sang Sagrada, Sant Greal.

Els canvis hormonals en el cos per a que tot aquest procés funcioni són bestials i produeixen també canvis en la conducta de la dona. És per això que la "donna e mobile, com puima al vento", però quan es va entenent el per què, tot es fa molt més clar. Per les dones i pels homes que les acompanyen.

Aprofundir sobre aquest tema durant aquests últims quatre dies m'ha servit de molt per entendre moltes coses, i per conéixer-me a mi mateixa i la natura de la dona en els seus quatre arquetips: la doncella, la mare, la sanadora, xamana o bruixa, i l'anciana.

Relament curiós que l'arquetip de "la bruixa" hagi evolucionat tant desfavorablement en els últims 1500 anys, passant d'una dona poderosa, amb contacte amb la natura, amb la capacitat suficient per guarir a la gent, tant física com emocionalment, i orientar en el camí a seguir, a una dona fosca, que mitjançant un pacte amb el diable, fa mal a la gent, i que, per seguretat, cal eliminar.

La Terra necessita més Dones. Més deeses, més sang, més comprensió.

Font: Tienda roja de l'agost de 2012.


LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011