Abans d'ahir, quan vaig sortir a passejar la Duna, un ocell que cantava em va fer recordar les meves nits d'estudianta universitària.
El rossinyol, un altre any.
I avui he sentit, des del menjador de casa, el xot.
Ja els tenim aquí. Espero que portin la calor
Ah! pero, era por mayo, no?
Que por mayo era, por mayo
cuando hace la calor,
cuando canta la calàndria,
y responde el ruiseñor,
cuando los trigos encañan
y estan los campos en flor,
cuando los enamorados
van a servir al amor.
Y yo aquí, triste, cuitado,
que vivo en esta prisión,
que ni sé cuándo es de dia
ni cuándo las noches son,
sinó por una avecilla
que me cantaba al albor.
Matómela un ballestero,
!Déle Dios mal galardón!
dijous, 15 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:
Les entrades més visitades
-
Article publicat al setmanari Empordà, el 29 d'abril de 2020. En ple confinament per la pandèmia de COVID-19 https://www.emporda.info/...
-
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
-
Hi ha dos colors (o pelatges) bàsics en els cavalls que depenen de la producció de dos tipus de melanina (el pigment que ens enfosqueix la p...
-
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Paris, 3 de desembre de 2011 El TGV ha sortit amb retard perque el tren de Barna venia mitja hora retrassat, però el viatge ha estat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: