La veterinària ens ha dit que se la quedava, i que si es curava li buscarà una casa amb uns avis que la cuidessin. Així el meu fill d'11 anys s'ha despedit de la Juno i l'hem deixat en bones mans. Cosa que no vol dir, no ens enganyem, que no estiguem tristos pel fet d'haver-nos de separar de la gosseta autista.
En fin. La veterinària ens ha assegurat que ens diria com evolucionava.
Una tarda de dol parcial. Un altre aprenentage de la vida.
Caminant.
Les entrades més visitades
-
Article publicat al setmanari Empordà, el 29 d'abril de 2020. En ple confinament per la pandèmia de COVID-19 https://www.emporda.info/... -
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
-
Hi ha dos colors (o pelatges) bàsics en els cavalls que depenen de la producció de dos tipus de melanina (el pigment que ens enfosqueix la p... -
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Paris, 3 de desembre de 2011 El TGV ha sortit amb retard perque el tren de Barna venia mitja hora retrassat, però el viatge ha estat...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: