dissabte, 22 de març de 2014

Els Samis de Lapònia


17 de març de 2014

L'últim dia d'estada a Tromso, el voliem dedicar a conéixer una mica més la cultura Sami. Dos dies abans, durant la tempesta, vam visitar el Museu de Tromso, on hi ha una sala dedicada a aquest poble. Bàsicament són vitrines d'objectes i diorames, alguns en tamany real. 

Els Samis són els habitants de Lapònia, que és un territori que compren part de Noruega, el nord de Finlàndia i el de Suècia. Porten visquent allà de manera sostenible i respectuosa amb el seu medi ambient des de la última glaciació. Es dediquen a caçar i criar rens, i viure.



En el museu vam trobar alguna cosa curiosa:
Típica construcció Sami per moure's pel territori, ja que són nòmades.

 
Teler per fer aquests ornaments dels vestits, cintes i altres. Veritables obres d'art suposo fetes durant les tardes i nits àrtiques. El disseny dels dibuixos indica quin dels 3 dialectes sami parlen.




Icones




Un trineu sami, que també pot servir de caiac...

I a més vam escoltar un tros de cançó dels samis, sobre els llops, sobre els rens.. Una cançó monòtona, arrelada a la terra.

Així que vam anar a una excursió que vam trobar en l'apartat de "cultura" del catàleg de turistes, on un Sami ens portava a passejar en ren, i explicava coses del seu poble, i al final cantava una cançó.

A l'excursió erem 3 parelles: uns espanyols que vivien i treballaven a Anglaterra, uns portuguesos i nosaltres dos. Mentre esperavem, va aparéixer un noi jove vestit de Sami que era qui ens venia a recollir. 

I ens va portar al seu campament, a posar-nos més roba.
Campament de Tromso Lapland



Els abrics samins són impermeables, totalment impermeables.



I després d'explicar-nos què fariem, ens va portar a buscar els rens.


Seguiem un caminet, de neu més compacte, però per no sortir a la foto dels portuguesos em vaig apartar del camí i...me'n vaig enfonsar en la neu fins a la cintura!



 Mentre, el guia havia lligat els rens a la moto de neu i se'ls emportava una mica més enllà.






 Els trineus els va disposar en "trenet". Així és la forma en que es desplacen si s'han de moure tots en la mateixa direcció, com per exemple en els casaments samis, on formen un trenet amb el pare del nuvi, els nuvis, la parentela i tota la pesca, i porten a terme un ritual on el pare de la núvia, quan la comitiva arriba a casa seva, ha de sortir a parar el primer ren, per a que s'aturin tots. Si fa això, vol dir que accepta al nuvi i el casament es celebrarà.






Preparant els trineus. Els rens porten un arnès per estirar el trineu. El guia portava uns que els havia fet el seu avi, i deia que anaven molt millor que els moderns.





Els rens mascles, capats, perden la cornamenta durant l'hivern, i els hi comença a créixer a la primavera. Les femelles tenen banyes tot l'any.













Tot al contrari de la jornada amb els gossos, aqui tot era silenci i pau. Però, com els gossos, els rens no suen i la única manera de mantenir la temperatura corporal mentre fan aquest esforç d'estirar el trineu és refrescar-se per la boca






I quan vam parar, els rens, com els gossos, menjaven neu











Les peülles dels rens són molt amples i tot el peu "s'obre" quan trepitja neu flonja...així no s'enfonsen en la neu pols.



















Als rens els hi fan talls a les orelles per reconeixer de quina ramaderia són.




Noteu la diferència d'indumentària...semblem d'un altre planeta!!! Amb aquests anoraks que limiten els moviments del cos. En canvi, el sami: pantalons de pell de ren i polàines de llana. Sí, porta botes i un jersei a sota de la cassaca tradicional. Però només es va abrigar amb un ponxo de llana: impermeable.

Ens va explicar una història molt curiosa sobre Papa Noel, la de la comercialització de carn de ren a Alaska, que, per promocionar-la, aquell Nadal, van fer que papanoel fos transportat per un trineu de rens, i mira, fins ara...

Després del passeig, vam donar de menjar liquens als rens. Els líquens són una llaminadura, i els samis els van a recollir durant l'estiu i els conserven tot l'any (de fet, estaven congelats..!).








 Liquens:



I vam tornar al campament.



 El guia va encendre el foc i va posar l'olla a escalfar. Mentre explicava històries del seu poble.




Ens va mostrar el calçat típic, de pell de ren, farcit d'herba seca i acabat en punxa, per poder posar-se els esquís i una fixació per sobre.






 
Vigilant les sabates...




Estofat de rens feliços.

Tota la roba tradicional dels samis, tots els seus objectes, estan pensats i dissenyats per la funcionalitat. Als sis anys, a l'escola sami, aprenen a fer servir el ganivet, que els acompanyarà tota la vida. Tenia una motxila de pell de foca, que siu que és totalment impermeable.

Un barret de pell de guienu àrtica, per protegir-se la cara del vent gelat.

Unes manoples de pell de ren


I un abric impermeable de pell de ren també. Els samis van a caçar amb aquest abric. Passen moltíssima fred, de vegades estan a 40 sota zero. S'ajupen en la neu i esperen....aquest abric fa com de tenda de campanya i els protegeix de la fred i del vent.



També tenen un llaç. El tiren de sota, cap enlaire, apuntant a les banyes dels rens, per agafar-los. Em vaig mostrar interessada i va anar a buscar llaços per a tots, ens va ensenyar a llançar-los i vam passar una bona estona intentant fer diana a unes banyes que tenia clavades en uns pals. ni ens vam enrecordar de la cançó...



Un molt bon dia i molt bon record.

2 comentaris:

  1. genial !!!! muy buenas fotos y ese cielo tan azul y tan frio....vaya vestidura que tienes de ponerte para sobrevivir y la del sami es mucho mas elegante que las vuestras...je...je...ooooooooooooooooooooo!!! me encanta....y las botas.....limpias esta vez....tu sonrisa traduce tu emocion y alegria,,hay que ser resistente para hacer el viaje...bravo.!!!!!tambien para subi.....je...je...se comporto bien ????ja...ja..ja...feliz estoy para vosotros

    ResponElimina
  2. PRECIOSO REPORTAJE Y BUENAS FOTOS, HABRAN MÁS?

    ResponElimina

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011