divendres, 28 de febrer de 2014




Ja no recordo com va anar.
Crec que va ser qüestió d'anar confiant
l'una amb l'altre.

Aquí amb la Garbosa al maig de 2011


Quan va arribar li vam treure les ferradures del darrera. I jo li vaig treure les dobles regnes que duia, deixant només el mos amb les regnes de sota. Quan es manen aquestes regnes, s'ha de ser molt precís per comunicar al cavall què vols que faci. Sinó li pots fer molt de mal a la boca.

A mesura que passava el temps, vaig començar a treure peces de la cabeçada, com es veu aqui al novembre de 2011, on ja havia tret el tencaboques i la muserola. 





I al juliol de 2012 van fer el pas a cabeçada de nusos per sortir a fora. Tot un èxit. Sempre més la vaig muntar així. Crec que vam disfrutar totes dues molt més de les excursions.






17 de juliol de 2012



I tot el que em va ensenyar la Garbosa ho he pogut aplicar a la Lola, que mai no ha portat cap ferro a la boca. I crec que no el portarà mai. Si, és clar, tot això implica una euga ensenyada, que respon a la veu, i moooolta paciència i també molta confiança entre una i altre. 



1 comentari:

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011