diumenge, 3 de novembre de 2013

Un any amb la Lola

La relació amb un animal amb el que no es conviu, és diferent a la que s'aconsegueix tenint-lo a prop dia a dia, per a les coses bones i les dolentes, per entendre's en diferents situacions, per coneixent-nos i saber com reaccionarem en cada cas

Però com que jo, per ara, no puc posar un cavall a casa, tinc la meva euga visquent en un prat amb més cavalls, i sota les atencions de la Sofi, de Cavalls de Terraprim.

Així que, quan es veiem, la meva euga i jo, sempre és per fer alguna cosa: exercici, doma a terra, muntar a pista, sortir a passeig...

Quan em vaig donar compte de la parcialitat d'aquesta relació, vaig incorporar dies de "no fer res": treure-la a pasturar, estar juntes en un prat, carícies mutues: no volia que associés la meva visita amb alguna cosa en concret que sempre es repetís: cal fer coses diferents cada dia i també mantenir una rutina de treball i anar avançant amb la doma.

Aquest que us presento és el video del progrés del primer any de treballar juntes, intercalant visites i fent el que he explicat abans. El resultat, per ara, és una euga que quan la crido en el camp, deixa el que fa i ve a buscar-me, encara que hagin passat dues setmanes sense veure'ns. Una euga confiada, i a la qual jo també tinc gran confiança. Hem vençut algunes pors, de part meva i seva. Ens coneixem una mica, i normalment sempre està disposada a col.laborar.

Ara només em faltaria dormir amb ella: anar d'excursió un parell de dies i passar una nit juntes.

Vaja, sembla que no és tant diferent a les relacions humanes, les relacions amb animals...


Aquest video està gravat en un sol dia, presentant, més o menys, tot el que hem aconseguit durant aquest any. Quan va arribar, tenia molta por a tot, inclós la sella, i no es fiava massa dels humans en general. Tampoc no sabia relacionar-se amb altres cavalls, perque havia estat els 5 anys de la seva vida visquen només amb la seva germana. El balanç d'aquest any és positiu, tot i les dues caigudes d'aquest estiu, totes dues per culpa meva, no de la Lola, i mooooltes satisfaccions.






4 comentaris:

  1. unes imatges molt maques i molt tendres
    felicitas a les dues

    ResponElimina
  2. <Alicia, el video es molt xulo! la Lola i tu feu un bon equip. Felicitats

    ResponElimina
  3. Empeño, tesón, ganas, cariño y mucho más le has dado a Lola, y eso te lo devuelve en creces. Felicidades y disfrutado a tope

    ResponElimina
  4. La conexió gairebé espiritual que es pot arribar a tenir o sentir amb un cavall és el que dona la força veritable a aquest esport. Trascendeix els límits propis de l´esport, naturalment, per entrar en tota una altre dimensió: sentimental, afectiva, ... . Quan traspasses aquest punt és formidable.

    ResponElimina

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011