diumenge, 15 de setembre del 2013

Parlant, o enraonant, amb cavalls.

Per fi he entès això que he llegit i sentit tant dels cavalls: que ajuden a l'autoconeixement, al creixement personal, coaching amb cavalls, equinoteràpia, psicoteràpia assistida per cavalls....



Només cal trobar els professionals que sàpiguen de què parlen, i no post-alumnes de cursets de dues setmanes i/o xarlatants venedors de fum. Quan l'alumne està preparat, apareix el mestre.

Tot és més fàcil si els conceptes són els que són, i no hi ha energies rares, conexions imaginàries, ni camps electromagnètics de pel mig.

Quin gust aprendre dels que saben!!!!!



Vull compartir un dels exercicis que he fet aquest matí, ajudada per la Lula Baena i per tres eugues i un poni que estaven allà prop: el poni Leo, l'alatzana Haschi, la Sabana i l'Altre (que no recordo el nom), les eugues de Tatanka.

La Lula ha demanat un voluntari que volgués canviar alguna cosa de la seva vida. I he sortit jo.
En la pista, dues cordes paral.leles representaven un riu de gran cabal, que jo havia de creuar, per passar a l'altre costat, per canviar.



La Luna em demana que, de tot un piló de joguines, conos, pals i altres andròmines que van amb ella amunt i avall, triés alguna cosa que em permetès creuar el riu. He triat tres cilindres llargs de porexpan, per fer una balsa.

La meva primera idea era fer una balsa per creuar el riu!!! Trobar cordes per lligar el que em semblaven troncs, posar-me en perill, esperar que la balsa aguanti, lluitar contra el corrent per passar a l'altre costat....

Després he pensat -quan la Lula m'ha dit: una balsa? què dius??- que potser era més fàcil fer un pont....Amb tres pilars: la valentía, els coneixements i la capacitat, que vaig triar sense pensar-m'ho massa...

Havia d'escollir un cavall. He triat el poni negre, en Leo. La Lula pregunta qui representa per mi en Leo. Responc: sóc jo mateixa. D'acord.

Mentrestant, les tres eugues campaven lliures per la pista, sense que ningú que les molesti. De cop la Sabana ha aparescut davant meu, jo ja amb el poni del ramal, pensant si el pont aguantaria el nostre pes.
L'euga m'ha mirat i ha creuat el riu per on hi havia el pont figurat....ha arribat a l'altre costat, on m'esperava la Lula i allà s'ha quedat.

Què fàcil sembla creuar el riu!! he dit en veu alta...

I just quan em disponia a creuar, amb en Leo per acompanyant, les altres dues eugues s'han posat al nostre costat i hem creuat totes juntes.

Increïble.

La Lula m'ha dit que pensi en qui eren les altres persones que les eugues representaven...

Sentiments i emocions. Alguna cosa passa. De això es tracta.





dimarts, 10 de setembre del 2013

11 setembre






Per una sèrie de casualitats familiars, sóc catalana. Per ascendència materna, la meva mare va néixer aquí, i la meva àvia a Barcelona, encara que tota la seva família prové de Salamanca. La meva àvia i el meu avi, que era de León, es van conèixer a Barcelona. La meva àvia materna tenia molts bons records de la ciutat comtal, tot i haver viscut en moltes altres poblacions.

El meu pare va arribar d'Andalusia; a hores d'ara ja porta aquí molts més anys dels que va passar a la seva terra natal. Com que la meva mare és filla única i el meu pare tenia 4 germans més, tots els meus cosins germans són andalusos i bastants, madrilenys.

I jo? Sempre m'he sentit catalana, tot i que una part del meu cos és també molt andalusa. Per influència casolana i dels estudis en aquella època, no vaig parlar català amb els amics fins els 17 anys, que vaig anar a la universitat....però el sentiment de pertanyença a aquesta terra sempre ha estat dins el meu cor.

La terra on he nascut i viscut. La terra on m'he enamorat i he estat mare.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Aquesta entrada forma part del Blog-Via cap a la independència, i enllaça amb el següent blog:
http://www.oriols.cat/bloc/
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011