diumenge, 3 de novembre de 2013

Un any amb la Lola

La relació amb un animal amb el que no es conviu, és diferent a la que s'aconsegueix tenint-lo a prop dia a dia, per a les coses bones i les dolentes, per entendre's en diferents situacions, per coneixent-nos i saber com reaccionarem en cada cas

Però com que jo, per ara, no puc posar un cavall a casa, tinc la meva euga visquent en un prat amb més cavalls, i sota les atencions de la Sofi, de Cavalls de Terraprim.

Així que, quan es veiem, la meva euga i jo, sempre és per fer alguna cosa: exercici, doma a terra, muntar a pista, sortir a passeig...

Quan em vaig donar compte de la parcialitat d'aquesta relació, vaig incorporar dies de "no fer res": treure-la a pasturar, estar juntes en un prat, carícies mutues: no volia que associés la meva visita amb alguna cosa en concret que sempre es repetís: cal fer coses diferents cada dia i també mantenir una rutina de treball i anar avançant amb la doma.

Aquest que us presento és el video del progrés del primer any de treballar juntes, intercalant visites i fent el que he explicat abans. El resultat, per ara, és una euga que quan la crido en el camp, deixa el que fa i ve a buscar-me, encara que hagin passat dues setmanes sense veure'ns. Una euga confiada, i a la qual jo també tinc gran confiança. Hem vençut algunes pors, de part meva i seva. Ens coneixem una mica, i normalment sempre està disposada a col.laborar.

Ara només em faltaria dormir amb ella: anar d'excursió un parell de dies i passar una nit juntes.

Vaja, sembla que no és tant diferent a les relacions humanes, les relacions amb animals...


Aquest video està gravat en un sol dia, presentant, més o menys, tot el que hem aconseguit durant aquest any. Quan va arribar, tenia molta por a tot, inclós la sella, i no es fiava massa dels humans en general. Tampoc no sabia relacionar-se amb altres cavalls, perque havia estat els 5 anys de la seva vida visquen només amb la seva germana. El balanç d'aquest any és positiu, tot i les dues caigudes d'aquest estiu, totes dues per culpa meva, no de la Lola, i mooooltes satisfaccions.






dimarts, 29 d’octubre de 2013

Certificat de Pelegrinatge: la Compostelana, i altres ritus (pagans)

La Compostela, o compostelana, és un document expedit pel

Cabildo de esta Santa Apostólica y Metropolitana Iglesia Catedral Compostelana custodio del sello del Altar de Santiago Apóstol,

 dirigit a todos los Fieles y peregrinos que llegan desde cualquier parte del Orbe de la Tierra con actitud de devoción o por causa de voto o promesa peregrinen hasta la Tumba del Apóstol, Nuestro Patrón y Protector de las Españas, 
i el document aquest acredita ante todos los que observen este documento que: D. Alicia Herrera Puente ha visitado devotamente este sacratísimo Templo con compasión.



En fe de lo cual le entrego el presente documento refrendado con el sello de esta misma Santa Iglesia.
 Dado en Santiago de Compostela el día 22 mes Octubre año del Señor. 2013



Doncs bé, ja m'està bé. Encara que quan t'ho pregunten la opció és "per motius espirituals o religiosos", tots dos barrejats, la Compostelana val per les dues causes. De fet, si no fos per l'Apòstol, no existiria el Camino de Santiago. De totes maneres, trobo a faltar el segell de l'Oficina del Peregrino en el document, que, tammateix, ens van estampar dos cops en la credencial...


Camino de Santiago Dream


Al mig de la Plaça de l'Obradoiro hi ha marcat al terra, el quilòmetre 0,0 del Camí.


Però hi ha un altre km 0. Hi ha descrit un ritual provinent de l'Edat Mitjana, en el qual els pelegrins havien de pujar a la teulada de la Catedral, i allà, sota una Creu astur del segle XIV, (encara hi ha la autèntica): la Cruz dos Farrapos, on cremaven les robes que havien portat pel camí i canviar-les per unes de noves que proporcionava el Cabildo de la Catedral. És com una petita construcció de pedra en forma de caixa o forn, on a dins, es podria cremar amb seguretat. El xai sota la creu simbolitza la redenció dels pecats. Com a curiositat, els confesionaris de la Catedral tenen aquest símbol del xai i la creu a sobre.
La gent amb diners, que lluïa robes bones, no les cremava, sino que les donava a la Catedral,  que després les subhastava. 
En Jesús no va poder resistir la tentació d'anar a veure i tocar aquest recinte ancestral, i van quedar unes fotos molt maques


Un dels rituals més coneguts, potser, és el de posar la mà al mig de la columna central del Pòrtic de la Glòria. Ara no es pot fer: per acostar-te has de pagar i a mig metro hi ha una barana que impedeix que toquis res. Em van dir que era un ritual pagà que estava desgastant la pedra i que havien decidit eliminar-lo.

Així que vam decidir iniciar un altre en la primera columna del costat dret, segons entres, de la Catedral. Al fons es veu la columna que deiem.


Coneixeu algun altre ritual de la Catedral de Santiago?

divendres, 25 d’octubre de 2013

Senyals en el (del) Camiño a Santiago

El Camí de Sant Jaume està marcat per on passa amb dues senyals diferents i equivalent: una fletxa groga, o una curculla de vieria, amb la part ample senyalant el sentit del camí. La curculla és el símbol del pelegrinatge.

Diferents senyals trobats pel camí:




pk.129,236




pk. 65,224


A menys de 600m del pk. 0,0. Si si, vam passar per aquí, montats a cavall...

Altres senyals els has d'anar trobant pel camí, com en aquesta història que us explicaré ara:

El dia de l'entrada a Santiago ens vam aixecar a les 5h del matí per recórrer els 22 km que ens separaven de la Plaça de l'Obradoiro. Vam galopar i trotar enmig de la foscor dels boscos, cavalls i genets guiats per la lluna i els frontals, i les armilles reflectants. Jo vaig perdre el meu frontal en la primera galopada.

Ens vam aturar al Monte del Gozo, però tant en Toni com jo el vam trobar estrany, si més no, molt diferent del que recordàvem. Així que, el dia després, vinguent de deixar en Toni a l'aeroport, vam parar a investigar, i si, 500m més cap allà hi havia el monument als peregrins, lloc des d'on es veuen perfectament les torres de Santiago.


En la petita ermita de San Marcos, al peu del Monte, vaig afagar una de les pedres que els pelegrins havien deixat sobre el senyal, amb la intenció de deixar-les als peus del peregrins.

I si, alguns pelegrins havien deixat pedres allà també. I em vaig trobar amb aixó:



Una premonició? 

Senyals en el camí...



dimecres, 23 d’octubre de 2013

Caminant

El Cavall Conde m'ha portat fins aquí. Però fa molt de temps que vaig sortir; en la meva imaginació, fa més de 30 anys que vaig partir en cavall cap a Santiago.

Però el Camí no s'acaba....sempre hi ha una Fisterra nova. 

Si vols tornar, has de marxar. 

Abans d'ahir:

Catedral


A la plaça de les Plateries



Fa 20 anys:

A la Catedral

A la font de la plaça de les Plateries, tornant a desitjar que la propera fos en cavall:


Gràcies a la Vidaaaaa!!!!


La Propera:

Amb la meva euga, la Lola



diumenge, 20 d’octubre de 2013

A 52km de Santiago

Des de dimarts 15 d'octubre estem fent el Camí de Sant Jaume. No hem tingut sort amb el temps, però si, com sempre, amb els companys, els cavalls, la xòfer de suport i el guia.

Ahir ens vam ajuntar amb el camí francès, ja que nosaltres veniem del que s'anomena camí primitiu, un camí que va obrir Alfons XII, que tenia les corts a Oviedo, quan es va enterar que s'havia descobert les restes de Santiago...

Mellid és doncs on s'uneixen aquests camins, i és tradició descansar i menjar pop, dues coses que hem fet a més de visitar el seu museu.

A partir d'ara trobarem més pelegrins i ens anirem trobant també els que ja coneixem del camí. Fins arribar a Santiago, on, si tot va bé, entrarem demà abans de les 10 del matí.

Bon camiño.

diumenge, 15 de setembre de 2013

Parlant, o enraonant, amb cavalls.

Per fi he entès això que he llegit i sentit tant dels cavalls: que ajuden a l'autoconeixement, al creixement personal, coaching amb cavalls, equinoteràpia, psicoteràpia assistida per cavalls....



Només cal trobar els professionals que sàpiguen de què parlen, i no post-alumnes de cursets de dues setmanes i/o xarlatants venedors de fum. Quan l'alumne està preparat, apareix el mestre.

Tot és més fàcil si els conceptes són els que són, i no hi ha energies rares, conexions imaginàries, ni camps electromagnètics de pel mig.

Quin gust aprendre dels que saben!!!!!



Vull compartir un dels exercicis que he fet aquest matí, ajudada per la Lula Baena i per tres eugues i un poni que estaven allà prop: el poni Leo, l'alatzana Haschi, la Sabana i l'Altre (que no recordo el nom), les eugues de Tatanka.

La Lula ha demanat un voluntari que volgués canviar alguna cosa de la seva vida. I he sortit jo.
En la pista, dues cordes paral.leles representaven un riu de gran cabal, que jo havia de creuar, per passar a l'altre costat, per canviar.



La Luna em demana que, de tot un piló de joguines, conos, pals i altres andròmines que van amb ella amunt i avall, triés alguna cosa que em permetès creuar el riu. He triat tres cilindres llargs de porexpan, per fer una balsa.

La meva primera idea era fer una balsa per creuar el riu!!! Trobar cordes per lligar el que em semblaven troncs, posar-me en perill, esperar que la balsa aguanti, lluitar contra el corrent per passar a l'altre costat....

Després he pensat -quan la Lula m'ha dit: una balsa? què dius??- que potser era més fàcil fer un pont....Amb tres pilars: la valentía, els coneixements i la capacitat, que vaig triar sense pensar-m'ho massa...

Havia d'escollir un cavall. He triat el poni negre, en Leo. La Lula pregunta qui representa per mi en Leo. Responc: sóc jo mateixa. D'acord.

Mentrestant, les tres eugues campaven lliures per la pista, sense que ningú que les molesti. De cop la Sabana ha aparescut davant meu, jo ja amb el poni del ramal, pensant si el pont aguantaria el nostre pes.
L'euga m'ha mirat i ha creuat el riu per on hi havia el pont figurat....ha arribat a l'altre costat, on m'esperava la Lula i allà s'ha quedat.

Què fàcil sembla creuar el riu!! he dit en veu alta...

I just quan em disponia a creuar, amb en Leo per acompanyant, les altres dues eugues s'han posat al nostre costat i hem creuat totes juntes.

Increïble.

La Lula m'ha dit que pensi en qui eren les altres persones que les eugues representaven...

Sentiments i emocions. Alguna cosa passa. De això es tracta.





dimarts, 10 de setembre de 2013

11 setembre






Per una sèrie de casualitats familiars, sóc catalana. Per ascendència materna, la meva mare va néixer aquí, i la meva àvia a Barcelona, encara que tota la seva família prové de Salamanca. La meva àvia i el meu avi, que era de León, es van conèixer a Barcelona. La meva àvia materna tenia molts bons records de la ciutat comtal, tot i haver viscut en moltes altres poblacions.

El meu pare va arribar d'Andalusia; a hores d'ara ja porta aquí molts més anys dels que va passar a la seva terra natal. Com que la meva mare és filla única i el meu pare tenia 4 germans més, tots els meus cosins germans són andalusos i bastants, madrilenys.

I jo? Sempre m'he sentit catalana, tot i que una part del meu cos és també molt andalusa. Per influència casolana i dels estudis en aquella època, no vaig parlar català amb els amics fins els 17 anys, que vaig anar a la universitat....però el sentiment de pertanyença a aquesta terra sempre ha estat dins el meu cor.

La terra on he nascut i viscut. La terra on m'he enamorat i he estat mare.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Aquesta entrada forma part del Blog-Via cap a la independència, i enllaça amb el següent blog:
http://www.oriols.cat/bloc/

dilluns, 5 d’agost de 2013

La Muga, eugues, llana i amigues

Tatanka és una empresa especialitzada en rutes a cavall i altres activitats relacionades. Aquest cap de setmana ha organitzat unes "convivències equines" a les que s'ha apuntat un grup de gent d'un grup de del fb, del qual jo també en soc membre.

No hi he pogut assistir tot el cap de setmana, a les convivències, però vaig anar a sopar divendres i ens vam conéixer i reconéixer. Diumenge, amb l'Eli, vam decidir anar rentar la llana al riu, aprofitant la canícula d'aquests dies, i quan hi vam arribar, ens vam trobar les eugues i amazones de Tatanka, banyant-se al riu. Ens van deixar compartir aquestes sensacions amb elles. Moltes gràcies!!







La Muga.....ahhhhh...que es conservi així per mooooolts anys! 





Rentant la llana;





dissabte, 13 de juliol de 2013

La Feria de Céret

Ceret és una vila de la Catalunya Nord, que diem aquí, capital de la comarca del Vallespir. Van passar a ser administrats pels francesos pel Tractat dels Pirineus, al 1659, i actualment és és una comuna del departament dels Pirineus Orientals, al sud de la France.

Anualment, pel 14 de juliol, celebren una festa popular en plan fira: es ballen sardanes i es reviuen altres tradicions catalanes, com són: riure i cantar,  anar de copes a les bodegas, emocionar-se durant els abrivados i assistir a les corrides de braus. Tot molt català. Aquest és el programa de la Feria.

Els abrivados
Són una mena de correbous però que en comptes de ser un piló de gent descontrolada corriguent entre toros, són vaquers (potser també aficionats, ves a saber....) a cavall que condueixen els toros. La Camargue, no gaire lluny, és una terra d'aiguamolls on es crien toros i cavalls. Tenen una raça de toros pròpia i una raça de cavalls pròpia també: cavalls que neixen negres i es tornen totalment blancs quan es fan grans i toros de grans cornamentes.



Els abrivados tenen pinta de ser bastant salvatjots: quan passen els toros conduits pels genets a cavall, hi ha un número limitat de joves (que per la pinta semblen de l'equip de rugby local) que intenten empaitar els toros. Per això els cavalls i genets avancen el més ràpid possible per tot el recorregut. La resta de la gent mira. Tot molt català.

Festes de l'any passat:



Les bodegas
No he trobat massa info sobre les bodegues, però deuen estar a mig camí entre el que aquí coneixem per barraques i els macroconcerts,. No sé. Aquest és l'ambient de la bodega anomenada de les noies: video. Molt català, també.

La festa catalana
Demà a les cinc de la tarda, amb els Castellers de Sant Jean Pla de Corts, els Castellers d'Olot, la colla Gegantera de Perpinyà i la colla sardanista "Iris". Molt català.

Les corrides de braus
Ahir es va fer una novillada i una corrida,  i demà diumenge n'hi ha una corrida a les 11h del matí i una a les sis de la tarda. Val a dir que les corrides estan organitzades per una associació d'aficionats, l'ADAC. Podeu veure els toros a Ceret de Toros, i aquí.

La banda de música que acompanya les corrides de Ceret i altres pobles de la zona és una formació de cobla. De fet, es toquen sardanes i pasodobles mentre toregen, i és tradició tocar la Santa Espina abans del cinquè toro. Tot molt català.


Martinev corrida Céret Musique avant le 5ème... per sraliv

La plaça de toros està rotulada en català (quadrilles, corralers...) i es veuen bastantes senyeres.

Deixo un video de la novillada d'ahir. Si no teniu estómac per veure com torturen el jove toro, podeu passar, des que comença la corrida fins el minut  4:08 (és un compte enrere).  Als 00.52 es veuen els auxilars de plaça, enrasant l'arena, vestits de hereu català amb la barretina i tot.




Tradicions catalanes de tota mena....



............................................................................................

Lloc oficial de la Feria

Les 10,11,12, 13 et 14 Juillet 2013, la Ville de Céret revêtira ses plus beaux habits de lumière pour sa traditionnelle Féria.
Le week-end, tant attendu par des milliers de visiteurs et tout le Pays Catalan, un week-end aux couleurs Bleu et blanc, un week-end de fête « la vraie » et des traditions catalanes, ou  vous pourrez :
•    vibrer au son des sabots des chevaux et des toros pendant les abrivados,
•    passer de bons moments entre amis ou en famille, à l’ombre des bodégas,
•    découvrir l’art taurin avec le tout nouveau marché artisanal,
•    admirer les danses folkloriques et la culture traditionnelle catalan
•    vous enivrer au son des nombreuses bandas qui sillonneront les ruelles de Céret,
•    Rire, chanter, vous amuser avec les nombreux groupes et dj’s qui vous feront danser sur leurs musiques jusqu’au bout de la nuit ………..
…………………pour que la Féria de Céret reste l’une des plus belles férias conviviales de France.
La Féria de Céret ne s’explique pas, elle se vit intensément, ce qui fait tout son charme et tout son attrait. C’est pour cela que nous voulons que cette énorme Fête Populaire
soit encore plus belle avec Vous !
Les présidents


Traducció:

Els dies 10, 11, 12, 13 i 14 de juliol de 2013, la Vila de Céret s'empolainarà per a lluir durant la seva tradicional Feria.

El cap de setmana, tan esperat pels milers de visitants i tot el País Català, un cap de setmana de colors blaus i blanc, un cap de setmana de festa "veritable" i de tradicions catalanes, on podreu:

- vibrar al so de les peülles de cavalls i toros durant els abrivados
- passar bon moments entre amics o en família, a l'ombre de les bodegas
- descobrir l'art tauní amb el nou mercat artesanal
- admirar les dances floklòriques i la cultura tradicional catalana
- embriagar-vos al so de les moltes bandas que circulen pels carrerons de Céret
- riure, cantar, divertir-vos amb els numerosos grups i dj's que us faren ballar al so de les seves músiques durant tota la nit.......

-------per que la Feria de Céret és una de les més boniques i agradables feries de França.
La Feria de Ceret no es pot explicar, s'ha de viure intensament per trobar el seu encant i tot el seu atractiu. Per això volem que aquesta enorme Festa Popular sigui encara més bonica amb vosaltres!

Els presidents.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Deseadito, el toro bo dels sanfermins 2013.


Deseadito és el primer dels 48 toros que han de morir en la plaça de Pamplona. De fet, hores d'ara ja porta tres dies mort i és molt probable que es trobin les seves restes en alguna hamburguesa, i la cua, segurament ja deu haver estat digerida per algun turista, en forma de tapa de rabo de toro.

Com és costum, a Pamplona i altres localitats del Reyno de Navarra, durant les festes del sant de torn, els mozos condueixen els toros des d'on han estat descarregats fins a la plaça de toros, per la corrida de la tarda. Aquestes carreres, que devien començar amb els quatre nois del poble, han assolit un renom a nivell mundial i milers de persones s'animen a apropar-se a Pamplona i participar en l'encierro.

El primer encierro, el del dia 7 de juliol, ha caigut aquest any en diumenge, i hi havia molta gent, gran part, segurament que no havia dormit en tota la nit, siguent com era la revetlla de la festa grossa, ho devien celebrar a lo grande. Els toros eren de la ganaderia Alcurrucén, de Toledo, que, segons la premsa, es caracteritza per tenir toros coloraos, molt ràpids en la carrera i bastant mansos; perfectes per un dia en què el risc més gran el representava la quantitat de gent a la ciutat.



A mitja carrera, Deseadito, marcat amb el núm 58, va relliscar i es va emportat per devant a Ambicioso, marcat amb el 118. Els altres han seguit i ells dos s'han separat de la manada, dels seus companys i dels cabestros. Envoltats de gent, en pocs segons han quedat ells dos també separats, perduts en un mar de crits blanc i vermell.

El toro ha optat per anar endevant a trot lent, els mozos i els pastors l'anaven ajudant...fins que, devant d'ell, i per un motiu que no he trobat enlloc, s'ha fet un tap de gent. Un tap de gent enmig del carrer per on han de passar els toros!!!! increïble l'ésser humà, pasmat, pasmat.


Deseadito va veure tot allò, i es va aturar. Per un moment va quedar envoltat de mozos.


El toro podia haver embestit, la gent no tenia cap manera d'escapar-se, no arribaven a les valles, el toro els tenia a punt.......no ho va fer. Es va limitar a mirar, girar-se i intentar anar cap a un altre costat.


Video de l'encierro:

Relliscada: minut 2:15 del video
Tap humà: minut 3:50
Ovació quan l'animal entra en la plaça: 4:46




Aquí els toros ja en la plaça, esperant la corrida. Deseadito és el que ens mira
Ironies del destí, Deseadito va ser el primero de la tarde:
La faena del mestre Antonio Ferrera. El pobre Deseadito em fa l'efecte que no entenia res...


Referències:

- Diari notícies de Guipúzcoa

- Blog Sanfermin Encirrros, El paseo de Deseadito

- Noticias de Navarra: Deseadito se contiene en el callejón

- Resum de la corrida de la tarda

- Deseadito pone la angustia

i per deformació professional: consells per correr a l'encierro


Jo no he estat encara mai a les festes de San Fermín, però tinc pendent d'anar-hi en algun moment d'aquesta vida.

divendres, 21 de juny de 2013

Foc Empordà Salvat

El gat que tinc a casa d'aqui un mes farà just un any. Aquest és en Foc:


Es diu Foc perque me'l van portar just divendres després del foc del juliol, quan estava fent la migdiada després d'uns dies un pèl atrafegats. Li he posat Empordà per que estic tant acostumada a sentir aquestes dues paraules juntes, que sinó les trobaria a faltar. I Salvat vé del fet que el van trobar al carrer del mateix nom.

En Foc va arribar amb uns 7 dies de vida, i es va passar tota la nit cridant. Em vaig donar compte de seguida que el gat no sabiar miolar. I encara no sap.


Vaig haver de comprar un bibe per gats, i llet maternitzada per gats.... Li preparàvem el bibe cada 4 hores, més o menys, i feiem torns per donar-li



Contra tot pronòstic, en Foc va anar creixent, va començar amb la papilla per gats (menjar en forma de paté) i després croquetes de pinso sec, quan va tenir totes les dents definitives.


És un bon gat, molt manyac i molt xafarder. Com que ningú li ha ensenyat, no serveix per caçar. Però si li vaig ensenyar a jugar amb l'ipad, cosa que no ha estat molt útil, tampoc, perque a continuació, i pel seu compte, va aprendre a jugar amb la tele, perseguint balons i altres coses i animals varis.

Els gats que conviuen amb mi, poden surtir de casa i fer la seva vida; decideixen ells, tot i que a vegades no és gaire bo per la seva integritat física. Més d'un gat ha mort en misterioses circustàncies en el meu barri....Però al menys, mentre viuen, són la mar de feliços.

Els gats mascles, quan són adults, es dediquen a marcar el seu territori, amb una sustància plena d'hormones que fa molta pudor. A més, des del centre d'operacions - casa meva - extenen el seu territori, que pot ser solapat amb altres territoris de gats veïns, marcant amb aquesta olor nauseabunda tots els racons. Cal anar tot darrera amb aigua i lexiu, i rentar la casa més sovint. Ell marca el territori...jo també.


Primer ratolí que va agafar en Foc. Li vaig ensenyar una mica perque en tenia dins el compostador. Com es veu, sembla que no les té totes amb les cames del ratolí a la boca.

Val a dir que aquest ratolí va sobreviure....












A més, tenir un territori implica unes responsabilitats, com la de defensar-lo. Per tant, els gats mascles es barallen amb altres gats mascles pel territori que tenen i per fer-lo més gran, i coses d'aquestes tan masculines. Amb la qual cosa, de vegades arriben amb ferides que cal cuidar i quasi tots comencen a no passar tantes estones a casa.

En Foc ja porta unes nits (una si, dos no, ara tres si, ara una no...) dormint fora de casa. Potser per que va a defensar el territori, o perque ha conegut nous amics, o per que li agrada una gata, o per investigar fins on arriba.....un dia fins i tot no va venir a l'hora d'esmorzar!!!! Llavors em preocupo.

Hi ha una solució per a que els gats mascles es quedin a la casa pairal i no prenguin mal fent una vida fora: l'esterilització, eufemisme de castració. Es una mesura, per dir-ho d'alguna manera suau, que permet gaudir de la companyia d'un gat sempre infantil, que no busca ni baralles ni defensar el territori, que es quedarà a casa criant panxa i veient la tele.

Ha arribat l'hora.

Què farieu?

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011