diumenge, 4 de novembre de 2012

Què difícil....

Si em poso a pensar.....se'm trenca el cor.....he venut l'Avatar........Des de dimecres ha començat una nova vida, com molts poltres a la seva edat...però em sap greu... en fin, és un animal, direu....

Però com li va dir la guineu al petit príncep: el que fa més important a la teva rosa, és el temps que has perdut amb ella.

He estat uns tres anys amb aquest cavall: he passat la seva adolescència, que m'ha ajudat a entendre al meu fill. L'he consentit...era tant petit quan me'l vaig quedar!!...segur que l'he consentit....Em seguia a tot arreu, però quan el deixava lliure no em feia cap cas....contradiccions de les relacions....

I, a més, s'ha quedat d'una talla un pèl petita per mi. He llegit molt sobre les talles dels cavalls, com i quan creixen, i penso que l'Avatar no creixerà gaire més. I jo no soc una pluma liviana, que diguem....

I mentre pensava això en els últims 18 mesos, ara i només ara, s'ha presentat la Lola. I l'he adoptat....

Una altre aventura....per la Lola i per l'Avatar. Sentiments contradictoris en mi.

La vida. Coses que van passant....caminant.


Canigó nevat





1 comentari:

  1. avatar ha tenido la suerte de tenerte como educadora durante 3 años..ahora que es un adulto se encariñara con un nuevo jinete que le dara el placer de los paseos y galopadas....tranquila mujer
    lo has hecho bien pa los dos...y ahora te toca darle satisfaccion a la lola...cuidala,, como sabes
    hacerlo tan bien con los animales...animo,,

    ResponElimina

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011