dimarts, 17 de juliol de 2012

Passejos amb l'Avatar - 1

La següent sessió va tenir lloc a la pista petita. Exercicis de sincronització. Aquí el truquillu també està més en sentir que en pensar. Quan un va pel carrer amb un amic al costat, no està conscientment pendent de estar al seu costat, de girar quan ell gira o aturar-se quan s'atura. Tot això es fa, normalment, de manera més o menys instintiva, sense pensar.

Trot i pas i aturades al seu costat. Si jo m'aturo, tu t'atures, si tu trotes, jo troto.

Després passeig de la corda, convidant-lo a seguir-me.

Dos dies després, amb la Sofi vam anar a passejar l'Avatar amb l'Azalea i els gossos. També va venir l'Anna.

13 de juliol de 2012




La primera part del passeig va anar molt bé. Procurem estirar poc la corda, només bloquejar-la si no ens convé el que fan. Donem premis cada vegada que s'acosten a nosaltres. Demanen la seva atenció i també premiem.




Els terraprims de l'Empordà. O al Pla de l'Estany?


Al final d'aquest camí vam tenir el primer ensurt. Un aspersor d'aquests del camp, que semblen un híbrid entre grua i aparcament de cotxes, regava ritmicament el camp de blat de moro. Primer el soroll del gir del mecanisme, després pluja sobtada d'aigua, que, amb la calor, s'agraeix. Com li expliques això a dos cavalls joves?

A poc a poc. Ens vam anar acostant a poc a poc, i l'Anna va estudiar per uns moments el ritme de regada, i vam intentant passar just quan no plovia.

Però, l'aigua ens va caure a sobre. Els cavalls no es van immutar. Vam parar una estona a l'altre banda del camí i vam esperar varies regades fins que vam quedar xops. Els cavalls tant tranquils. Prova superada.

Vam travessar un camp amb un ramat al fons de cabres i ovelles. La Sofi va cridar els gossos per a que no anènissin a molestar el bestiar. Vam vorejar el camp, per evitar les ovelles.

I doncs per què aquella mitja dotzena de cabres vam voler desmarcar-se del ramat i van decidir venir a veure'ns? Les decisions dels animals són inescrutables.

Mitza dotzena de cabres es van desmarcar del ramat i van travessar galopant el camp directes cap a nosaltres, que ja haviem arribat al començament de l'altre camí. Quan les vaig veure tant decidides, vaig espantar-les amb la paraula màgica "SXHU", i els gossos em van ajudar. Les cabres van girar cua, cap al ramat, i....es tornen a girar!!! Aquesta vegada corrents encara més depresa i perseguides pels gossos de la Sofi. Directes cap a nosaltres, que estaven parats. Més que parats, paralitzats.

Les cabres ens van atravessar. Encara penso que eren, en realitat, cabres fantasmes. Van travessar pel nostre costat, entre nosaltres i els cavalls i per sota les cames de l'Avatar. Els cavalls no es van moure. Nosaltres tampoc. L'Anna portava el Nilo en braços, que va començar a udolar com si el matessin. Els cavalls tant tranquils, anar seguint....

Vam arribar la mar de bé al camp. Al.lucinant totes tres amb tot el que ens havia passat. Els cavalls van confiar en nosaltres i, el que és més important, nosaltres també confiàvem en ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011