dissabte, 29 de desembre de 2012

Nadal amb anticicló.

Aprofitant la bonança hem passat uns bons dies a Terraprim. La Lula ha perdut la por a la sella i a la fresa dels estreps i la cingla, i la por de veure'm per sobre d'ella, i hem provat de montar.

24 de desembre





27 de desembre



I avui dia 29 hem anat d'excursió a la ruta dels Tres Torrents:


L'Anna B. autora de les fotos anteriors.


Dia fantàstic.

Aprofito per desitjar a tots els que lleguiu aquest blog un molt bon any nou!!


diumenge, 9 de desembre de 2012

Tardes d'hivern amb foc encès.


M'agrada passar les tardes dels caps de setmana a casa, amb el foc encès. Ahir vaig anar veure la Lola, encara que bufava molt la tramuntana. Les nenes i jo vam quedar ben esventades. En aquest joc a quatre bandes que ens hem inventat, la Lola va agafant confiança als humans i no sé qui és qui ensenya a qui:


Aqui la única excusa que puc donar és que feia vent....

Avui diumenge, amb el vent encalmant, no he anat ni al mercat de Nadal ni a la marxa per la Marató, al final he anat a la platja, a buscar fustes per fer ornaments de Nadal. A Garbet n'hi havia bastanta gent, i alguns gossos, i feia calor fins i tot, amb una oloreta a mar Mediterrani...ummm


He recollit pals de fusta llimats pel mar i boletes de posidònia, concretament, els pèls (que són les arrels)  dels rizomes de la posidònia, entrelligats per les onades:


El petit objectiu era fer una guirlanda de Nadal. Allò en forma rodona que es posa en les portes de les cases, per desitjar bon nadal. Quan ja la tenia mig montada, he sortit a penjar-la a fora, al costat de la porta, perque en la porta mateix, no es pot. Estava allà entretinguda quan ha passat i ha parat davant de casa, els veïns del final del carrer.  

- Pots trucar a la policia? - em diuen senyalant per on havien vingut. De reüll, veig llamarades en la porta de vidre del veí de davant, i penso...no pot ser.

- Per què?, li contesto a la veïna.

- Mira - diu ella per la finestra del cotxe - el contenidor está ardiendo!!! Pots trucar la polícia?

- Si, si. Entro corrents i, el telèfon no hi era al seu lloc. Entro a casa cridant, on és el telèfon, on és el telèfon...i al final el trobo. Truco directament la Guàrdia Urbana. Prenen nota. Ja estan avisats. Surto a fer fotos.


En cotxe, arriba un altre veí que em diu que ja ha trucat al 112. Fantàstic. Uns quants veïns han trucat de seguida per demanar ajuda. 


En aquesta foto ja havia arribat la Guàrdia Urbana i havien enretirat el contenidor de vidre, el següent a cremar...


Al costat dels contenidors, i sota un rètol on diu "prohibir abocar restes vegetals", hi havia acumulats un gran piló de branques ja un xic seques. Sort que la tarda era tranquila i no bufava el vent d'ahir.



Això és tot el que ha quedat de 3 contenidors

I això altre és la guirnalda, que he pogut acabat després:



Dia 19. Fase de la xamana

divendres, 7 de desembre de 2012

Martingala


martingala f Corretja que va del pitral o la cingla fins a la brida, que impedeix que un animal ensellat aixequi massa el cap.


Amb en Saada, en el Atles marroquí, a l'octubre de 2008. Quasi tots els cavalls portaven una martingala consistent en una corretja fins el pitral, que després s'obre en dos i s'enganxen a les regnes, passant les corretges de les regnes per les argolles. Donen més llibertat al cavall.


 Aquesta foto del desert, feta en el Sàhara, a l'octubre de 2009, l'he trobat buscant aquesta altre del Bylal, descansant després de passar el mar de dunes i abans de la galopada final de jornada.

En aquesta foto es veuen bé les martingales.


Els cavalls poden estirar el cap...ops! no recordo perque aquell dia no portava la martingala posada...



L'enciclopèdia catalana dóna 4 accepcions de la paraula martingala:

 [indum] Peça de vestir dels homes d'armes que consistia en una calça, que cobria des de la cintura fins als genolls, i unes mitges, que cobrien des dels genolls fins als peus.

[matProcés estocàstic de Markov {Xn} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t, té una esperança condicionada  essent aquest el valor pres en l'instant tn-1.
L'origen d'aquest nom prové de l'estudi dels jocs d'atzar quan hom vol descriure la fortuna d'un jugador immers en un sistema de jocs que són "neutres" en el sentit de l'esperança matemàtica.

Corretja que porta el cavall ensellat, que va des del cinglador fins a sota la gola del cavall i que serveix per a evitar que aquest vagi amb el cap cot.


[jocs] Jugada del joc del monte en què s'apunta a tres cartes contra una.

dissabte, 24 de novembre de 2012

Explicacions

a la Lola, que els mocadors voleiants no fan por.
















Gràcies a l'Anna per fer de fotogràfa!

dissabte, 17 de novembre de 2012

Expressant el cicle

És una expressió que vaig trobar en aquest blog, de l'Anna Salvia, que vaig conéixer en aquells dies de la tienda roja.

i en aquest altre blog també, la dona que el porta, de vegades, escriu en quina fase del cicle està.

Allà voy:

Dia 16 del cicle. Fase premenstrual, la Xamana.



Cada cop que arribo a aquesta fase del cicle, una cançó s'instal.la en la meva ment.

És, aquesta, en la versió de la Niña Pastori:



Yo no quiero un amor civilizado,

con recibos y escena del sofá;
yo no quiero que viajes al pasado
y vuelvas del mercado
con ganas de llorar.

Yo no quiero vecínas con pucheros;
yo no quiero sembrar ni compartir;
yo no quiero catorce de febrero
ni cumpleaños feliz.

Yo no quiero cargar con tus maletas;
yo no quiero que elijas mi champú;
yo no quiero mudarme de planeta,
cortarme la coleta,
brindar a tu salud.

Yo no quiero domingos por la tarde;
yo no quiero columpio en el jardin;
lo que yo quiero, corazón cobarde,
es que mueras por mí.

Y morirme contigo si te matas
y matarme contigo si te mueres
porque el amor cuando no muere mata
porque amores que matan nunca mueren.

Yo no quiero juntar para mañana,
no me pidas llegar a fin de mes;
yo no quiero comerme una manzana
dos veces por semana
sin ganas de comer.

Yo no quiero calor de invernadero;
yo no quiero besar tu cicatriz;
yo no quiero París con aguacero
ni Venecia sin tí.

No me esperes a las doce en el juzgado;
no me digas "volvamos a empezar";
yo no quiero ni libre ni ocupado,
ni carne ni pecado,
ni orgullo ni piedad.

Yo no quiero saber por qué lo hiciste;
yo no quiero contigo ni sin ti;
lo que yo quiero, muchacha de ojos tristes,
es que mueras por mí.

Y morirme contigo si te matas
y matarme contigo si te mueres
porque el amor cuando no muere mata
porque amores que matan nunca mueren.


dilluns, 12 de novembre de 2012

Coneixent-nos

La setmana passada vaig intentar explicar a la Lola que no tinc cap intenció de fer-li cap mena de mal, que vaig en son de pau i que sóc una persona de confiança.

Per demostrar això calen fets, perque els cavalls encara no entenen les paraules...Ara, son uns mestres en llenguatge corporal i en llegir la ment.

Primer estiraments

Segon, relax

Tercer, encara més relax

De resultes de tant de relax, la respatllada inicial no va servir de res....

I ara, presentació d'un fuet gran i amenaçant...


Mira, no et penso fer mal....



Treball relaxat a la corda

 Llàstima que no tinc fotos de l'altre dia, quan li vaig explicar que un gran mocador de color blau tuareg, voleiant en plena tramuntanada, tampoc no és una amenaça i per tant no cal fugir..

Vam acabar totes dues sota el foulard al vent....sota la mirada de tots els altres cavalls de Terraprim, amb les orelles ben erguides...


diumenge, 4 de novembre de 2012

Què difícil....

Si em poso a pensar.....se'm trenca el cor.....he venut l'Avatar........Des de dimecres ha començat una nova vida, com molts poltres a la seva edat...però em sap greu... en fin, és un animal, direu....

Però com li va dir la guineu al petit príncep: el que fa més important a la teva rosa, és el temps que has perdut amb ella.

He estat uns tres anys amb aquest cavall: he passat la seva adolescència, que m'ha ajudat a entendre al meu fill. L'he consentit...era tant petit quan me'l vaig quedar!!...segur que l'he consentit....Em seguia a tot arreu, però quan el deixava lliure no em feia cap cas....contradiccions de les relacions....

I, a més, s'ha quedat d'una talla un pèl petita per mi. He llegit molt sobre les talles dels cavalls, com i quan creixen, i penso que l'Avatar no creixerà gaire més. I jo no soc una pluma liviana, que diguem....

I mentre pensava això en els últims 18 mesos, ara i només ara, s'ha presentat la Lola. I l'he adoptat....

Una altre aventura....per la Lola i per l'Avatar. Sentiments contradictoris en mi.

La vida. Coses que van passant....caminant.


Canigó nevat





LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011