dimecres, 30 de novembre de 2011

Per que cauen les fulles?

Article publicat a l'Empordà, el 29 de novembre de 2011





Per què cauen les fulles dels arbres a la tardor?

Estem al bell mig de la tardor, època en la qual alguns arbres deixen anar les fulles, empeses, algunes vegades, pel vent, que accelera la caiguda. Les fulles que cauen són de color ataronjat, groguent o marró, i algunes semblen seques.

Hi ha d’altres arbres, en els mateixos indrets, que no perden la fulla, i la mantenen sempre verda. Segur que recordem que els arbres que guarden la fulla a l’hivern s’anomenen de fulla perenne, i els que la perden, caducifolis, amb fulla caduca. Un cas especial és el del roure que, tot i que les seves fulles es tornen seques, les conserva a l’arbre fins que, a la primavera, en surten de noves.

Les fulles dels arbres són la fàbrica d’aliment de la natura. Per un procés anomenat fotosíntesi, que vol dir “unir, o crear, a través de la llum” les plantes poden aprofitar l’energia solar i convertir-la en aliment. Aquest fet és el que diferencia planta i animal. Però....un moment, fem un incís: hi ha uns organismes que no fan la fotosíntesi, però no són animals: els bolets!!!

Reprenent el què explicàvem, per fer la fotosíntesi cal tenir un pigment determinat per captar l’energia del Sol: la clorofil·la, que nosaltres veiem de color verd; és per això que les plantes són verdes.

A la tardor, els dies s’escurcen de mica en mica, i aquest fet indica als arbres que han de posar en marxa els mecanismes per aguantar el fred de l’hivern. Per alguns arbres, els de fulla gran i ample, no els hi surt a compte exposar les seves fàbriques d’aliment a congelacions o nevades: si les fulles es congelen, tot l’arbre es podria morir. Cal donar-se compte, que els arbres perennes tenen, en general, unes fulles petites o en forma d’agulla, la superfície de les quals és molt més reduïda, i no pateixen tant el fred.

L’estratègia utilitzada pels arbres caducifolis, doncs, és fer caure les fulles. Abans, però, caldria poder aprofitar tot el que hi ha a dins, per poder passar el fred en un estat d’hivernació, sense creixement, i literalment, esperant la primavera.

El primer que l’arbre retira de les fulles és el pigment verd, que ja no s’utilitza per fer la fotosíntesi: paren la producció d’aliment. En marxar la clorofil·la, es poden observar altres pigments secundaris que estaven emmascarats: són els colors grocs, taronges i vermells de les fulles de tardor: xantofil·les, antocianines i carotens (sí, sí, el mateix carotè que dóna color a la carrota!)

Vaig prendre aquesta foto durant la primera ruta a cavall que vaig fer, al 2006, un dia que estàvem perduts al mig del Massís de Madres, a la Catalunya Nord. Quin privilegi perdre's dins una fageda a la tardor!


Es pensa que pintar les fulles d’aquests colors ajuda als arbres a conservar-les una miqueta més, i a aprofitar el poc aliment que hi pugui quedar. A més, quan les fulles marronoses cauen a terra, la descomposició d’aquests pigments en el sòl fa que no pugui créixer gaire res, i els arbres es desfan així de possibles competidors.

Resumint la resposta a la pregunta en una sola frase: els arbres es desprenen de les fulles perque, a l’hivern, consumeixen més del que podrien produir. Una altre lliçó de la natura.

dissabte, 5 de novembre de 2011

Rècua

rècua f Grup de bèsties de càrrega lligades una darrere l’altra per a traginar.
rècula f Rècua.

Així que...res de "reata", que deu ser castellà:

reata s. f.
  Cuerda o correa que ata y une dos o más caballerías para que vayan en fila una detrás de otra.
  Fila formada por dos o más caballerías que van unidas por esta cuerda o correa, una detrás de otra: una reata de burros bajaba al río a cargar arena.
Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. © 2007 Larousse Editorial, S.L.

reata 
f. Cuerda o correa que ata y une dos o más caballerías para que vayan en hilera una detrás de otra.
Hilera de caballerías que van de reata.
Mula tercera que se añade al carro o coche de camino para tirar delante.
fig.Que sigue a otra incondicionalmente.
mar. Conjunto de vueltas espirales y contiguas que se da a un palo o a un cable, con otro cabo de grueso proporcionado al intento.
Diccionario Enciclopédico Vox 1. © 2009 Larousse Editorial, S.L.

Encara que sembla que recua també es fa servir en espanyol (vegeu la figura 2 d'aquest enllaç): http://www.glaciologia.cl/morado.htm

El floreo de la reata
A Mèxic la reata és una corda que es fa servir pel treball amb el ramat i pels espectacles de Charrería que hi estan relacionats, però també s'aplica a les noies joves i ben plantades. 

El Charro és el genet mexicà. 








Així doncs, quan muntem un cavall i en portem un altre de la mà, hauriem de dir que el portem de rècua, no "de reata". 

Quan portem més d'un animal lligats un amb l'altre és una rècua de mules o una rècua de burros, per exemple.

Ensenyar a un poltre anar de rècua no és massa difícil. Per mi, el més complicat és què fer amb la mà que porta la corda del poltre. Aquests dies ho estem provant amb l'Avatar:

La Marta, amb la Grafica, va davant; així la Garbosa va tirant i jo puc estar atenta de l'Avatar, que és l'aprenent.









En aquest enllaç de Lucky Tierras Lejanas expliquen com ensenyar a un poltre a anar de rècua.












A Astúries (potser en altres llocs també) en comptes de portar el cavall sobrant de rècua, el porten "encolao" és a dir, lligat a la cua del cavall de davant.


En teoria en Torbellino hauria d'anar darrera en Chulo, però aquest va estar 5 dies fent de guia i no ho tenia molt clar això de ser segon. Astúries 2010

La darrera tarda de la ruta del Sahàra, al 2009, em vaig posar terriblement malalta de la panxa, i no vaig poder muntar. L'Abdú portava el meu cavall Bilal, de rècua.

A l'esquerra, en Luc i el cavall Neptune. No recordo com es deia el cavall de l'Abdú.


I, per acabar, un enllaç a les festes de la Rècua de Benassal (Castelló de la Plana), un record d'èpoques passades on les rècues de mules eren el principal mitjà de transport. Es celebra per carnaval. Hom traginava els tèxtils fabricats al poble i portaven teies de fusta de pi per il.luminar el poble.




LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011