dimecres, 19 d’octubre de 2011

Barco de Ávila

Dilluns, 17 d'octubre 2011. 21h20

L'esmorzar en el parador de Gredos ha estat formidable, com cuiden l'atenció al client! fins l'últim detall. Hi ha un esmorzar per celíacs i tot. A la carta també tenen plats vegetarians....

Després hem anat a Navarredonda, a dos km del parador, a conéixer els cavalls. Tots molt joves, forts, ensillats i relluents. Porten tot l'estiu fent rutes però semblaven frescos com roses. Fins i tot portaven les peülles pintades.

L'Emilio ha repartit, amb molta calma les muntures, i a mi m'ha tocat l'Alia, una euga espanyola de cinc anys, molt calmada i molt còmode.

La ruta ha trascorregut plàcida, al pas, per les muntanyes de Navarredonda, fins trobar el riu Tormes. El paisatge totalment tardorenc, amb les fulles grogues dels pollancres caient amb la brisa. Les vaques en aquest país són negres i, la veritat, quan passes pel costat impressionen una mica, per la semblança amb els toros, és clar.


Porten aquí també cinc mesos de sequera i la vegetació està agostada i els camins polsosos.



Hem dinat en un refugi de pescadors...Si, al mig de Castella, hi ha refugis de pescadors......de truites! al costat del Tormes. Emilo i Sara ens han fet una paella boníssima, mentre els cavalls també dinaven la seva ració de pinso, i algunes poques herbes sobrevivents. Tenim un pernil per anar tallant pel camí, sembla.

Ruta des del matí fins l'hora de dinar (la bateria de l'ifone no dóna per més):


La tarda ha passat ràpida, amb un petit galop de coneixença....l'Ali s'ha portat molt bé i hi vaig molt segura.

Anem a sopar, mentre esperem Antoinette, que encara no ha pogut arribar.


Martes, 18 de octubre de 2011. Barco de Ávila

Els nois i les altres noies s'han aixecat a ajudar l'Emilio a buscar els cavalls, que han dormit en un camp proper. Antoinette i jo hem fet festa, perque ja vam ajudar ahir per portar-los, i ens hem aixecat just per esmorzar.

Paravem en l'hostal Capra Hispanica, de Navacepeda de Tormes, i per esmorzar ens han donat pa amb oli, mantega i mermelada, suc de taronja natural i cafè casolà.

Hem tingut una baixa: Laura ha agafat un mal intestinal, potser un virus, potser una petita intoxicació de la truita d'ahir?, i hem hagut de portar un cavall a la reata, a estones, i lliure, a altres estones.

L'Emilio té un costum novedós: abans de posar la sella, empolsega els lloms dels cavalls amb pols de talc. Ell diu que és per prevenir fongs que puguin agafar amb la suor del dia.

El matí ha trascorregut pràcticament a pas, al costat del Tormes, i una mica de carretera. Com en tots els llocs d'aquesta aglutinació d'autonomies, la nova carretera ha tallat el pas dels antics camins i senders de peülla, i hem hagut de passar al costat de cotxes i camions. Potser són els trams que hem fan més por, perque el risc es multiplica. De fet, un camió massa embalat ha fet por al cavall d'en Luc que s'ha fet mal als abductors.

Dues hores després de sortir, en un revolt abandonat de l'antiga carretera, un cop passat un d'aquests poblets perduts, ens esperava un petit aperitiu amb pernil i formatge.

A l'Alia li ha donat per saltar rierols, pedres i marges, avui: Carme, ja estic preparada per l'examen de galop 2 !

Amb l'Alia

Hem parat a dinar, una hora i mitja després, un bon picnic en un poblet anomenat Aliseda de Tormes.

Ruta des del matí fins l'hora de dinar:


La siesta, alguns, s'ha posat la mar de bé. A la tarda ens esperaven dues hores de trot i galop. Els camins, com ja he comentat estan molt secs i polsosos. Crec que hem menjat més pols aquí que en el Sàhara, però les galopades han estat molt bé.

A la tarda, després de galopar pels camins, vam travessar alguns petits turonets coberts d'herba. Com que no hi havia ni carreteres, l'emilio ha deixat anar la Destinada, que ha actuat com a euga lider de la "manada":

Els cavalls sembla que prefereixen anar un darrera l'altre, seguint l'euga. Els cavalls són molt celosos dels seus peus, i els hi agrada passar per llocs segurs, o per llocs on veuen passar els altres.

Hem arribat a l'hotel Puerta de Gredos i ens hem quedat bocabadats.....4 estrelles i una pinta excepcional (les fotos les posaré a la tornada). A més, ens ha tocat una suite amb banyera d'hidromassatge, que s'ha agraït..... que lluny queda la dutxa del desert, oi nenes?

Arribada a l'hotel

Hem deixat els cavalls en un prat immens al costat de l'hotel. Estaran de maravella fins demà. Només de deixar-los s'han anat a revolcar: la seva dutxa particular.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011