dimarts, 14 de juny de 2011

L'hora que coincideixen les orenetes i els ratspenats

Pels volts de Sant Joan o solstici d'istiu, els dies no acaben mai, i dóna temps per tot. El temps s'allarga, en sentit literal. Cap a les nou del vespre, encara amb els últims ratjos de Sol, surt la Lluna plena, il.luminant l'altre extrem del firmament. És l'hora on volen algunes orenetes, amb gana o sense ganes de dormir, i surten els ratpenats. Tots s'aprofiten de l'eclosió de les formigues: cada any per aquestes dates, una generació de formigues alades, probablement reines, abandonen el formiguer pausadament, una rera l'altre, per colonitzar nous territoris.

Al capvespre, quan puc, em sento al pati i em conecto al facebook: l'alcalde ha fet el discurs d'investidura, una amiga té un gos per adoptar, la meva cosina diu que no hi ha res com tenir cosins, una exibició de country a nosé on, un amic de la infància que ara és regidor, un ....de sobte m'adono que les orenetes volen en cercle sobre meu...Ah, no, no són orenetes només...també hi ha ratpenats.

Em fixo i ja veig les formiguetes kamikaze. L'estratègia de les formigues és pròpia de les guerres antigues: fabriquen moltes i moltes formigues que arranquen el vol una darrera l'altre, a intervals que van d'un a cinc segons. Les veus en el camp de enlairament, ficant bé les ales i, hale-hop, surten volant amb un angle de 45º, més o menys, constants en la velocitat, amunt, amunt, i, quan arriben a uns tres metres, sàss! passa una oreneta o un ratpenat i se les mengen.

I un altre, i un altre, i anar fent...

Gat tornant-se boig amb el vol dels ratpenats

Quantes formigues podran completar la seva missió? quàntes passen directament del formiguer al cicle de la vida? ....tantes preguntes...!

Tant les orenetes com els ratspenats venen dia tras dia, mentre dura aquesta abundància. Com que no saben fins quan dura la disponibilitat fàcil d'aliment, alguns dies després que s'acabin les formigues kamikaze també venen, però cada cop menys número, fins que torna la normalitat i els veus de lluny.

Ahir, quan vaig sentir el sorollet de l'aereosol, li vaig explicar tot això a la veïna, com cada any. Ella també té un camp d'enlairament en el pati, però quan veu tanta formiga esperant el torn, agafa l'insecticida i emula els japonesos quan van atacar Pearl Habor, sense pietat.

Després li va saber greu. I més quan va trobar un drac que baixava per la paret a buscar també el seu ranxo.

Sempre queda l'esperança.....

1 comentari:

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011