diumenge, 14 de novembre del 2010

La pèrdua de la memòria electrónica: quan el disc dur se'n va a fer punyetes

Fa unes setmanes vaig deixar el disc dur portàtil engegat tota la nit, i al matí va començar a fer un soroll molt raro: clac, clac...... Em va venir a la memòria que ja m'havia passat un cop: amb el disc dur de l'ordinador vell. També feia clac, clac i no em va funcionar mai més...

Res: l'ordinador no el reconeixia i no deixava de fer clac clac. El vaig desconectar i vaig començar a pensar en la situació...desesperant. En aquest disc dur hi havia una i només una única còpia de tot el que vaig generar entre el 2004 i el 2010, fotos incloses...i no només fotos...també tots els documents de l'empresa, tots els projectes realitzats, papers de diferents classes i temes...en fin. Tot està allà tancat esperant que arribi un ali-baba.

Com que ja era el segon cop que em passava, i comptant amb el que em  va passar a una feina, el tercer, ja no em vaig enrabiar tant. A més, algunes fotos no s'han perdut del tot perque estan en aquest bloc i en picasa, pujades a internet, una gran còpia de seguretat! i d'alguns documents queda una còpia impresa o una d'electrónica en algun ordinador, o algun llapis de memòria.

Ara, el disc dur portàtil s'ha convertit en una d'aquelles caixes que estan en el garatge, que no s'obren mai i que contenen records oblidats. Quan les obres, els records afloren des del més profund de la ment, i amb ells les emocions.

Divendres, per exemple, vaig assistir al sopar de COU del 85, de la Salle Girona. Va ser com un viatge en el temps. Vam anar a fer una visita al col.legi, erem uns 20, convertits en homes i dones, adults, persones grans. Vam tornar als 16 anys en dos segons i mig. Només de traspassar la porta del col.le. Al sopar erem 52. Curiosament ens vam sentar a taula en el mateix ordre que en el sopar de COU del 1985: són testimoni les fotos del facebbok i les del sopar, quan les penguin.

Total, en la vida, vas acumulant records i records i alguns també els guardes en caixes mentals que, un cop obertes, sembla que hi surtin focs artificials de records i emocions passades. I tot i així, hi ha vegades que també es perden aquests propis records..

Carpe diem

2 comentaris:

  1. Alícia, crec que en el sopar de COU hi havia molts records emmagetzemats en el nostre disc dur ...

    Josep Viñas

    ResponElimina
  2. Ja veus! no n'hi havia prou amb un únic sopar per poder-se enrecordar de tot!!!

    ResponElimina

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011