dimarts, 8 de juny de 2010

La doma natural

Potser si té raó, la Lucy Rees, quan diu que coneix persones a qui aquest curs les ha canviat la vida.



No sé si la vida, però segur que la relació amb els cavalls canviarà a partir d'ara, i això que només estic a mitat del curs.



Tinc la sensació que la Lucy ha confirmat el que ja sabia en el fons del meu cos, però ella ho raona i dóna explicacions, i solucions, senzilles. La simplicitat, com sempre, és la millor actitut. No cal complicar-se la vida. Ni la de la persona ni la del cavall.




El curs és a Albons. A la hípica Caballo y Deporte, d'en Ferran Gibert.

Aquesta tarda hem comprobat la fama dels cavalls àrabs purs egipcis, que són un manat de nervis, i la desconfiança d'una euga espanyola, criada al camp i ferrada a la força, que no volia saber res dels humans.

La Lucy repeteix que ella no monta cavalls tensos, ni cavalls que no saben parar. I jo, què vols què digui, estic TOTALMENT d'acord amb ella.

El meu instint em bloqueja totalment quan haig de montar un cavall que no conec, i resulta que no era por, com deien alguns, de part meva. És només instint de supervivència: no me la jugo amb un cavall desconegut.

I de vegades només calen un parell de segons per conéixer un cavall. Ara, el cavall tarda una mica més en conéixer a tu. O potser no, potser tarden encara menys, i descobreixen coses de tu que ni tant sols saps de tu mateix. Ara que ho penso, m'inclino més per la segona idea.

Haig de descobrir més coses....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011