diumenge, 23 de maig del 2010

Racons del pati primaveral

Ara que ja fa bon temps, dóna gust sortir al pati, on tot va florint i el verd va creixent

Aquests són alguns racons del petit pati de casa:



Aquí el taronger japonés i les caputxines. Tot comestible. Les petites taronges són amarges però molt bones, però les flors de la caputxina encara no m'he atrevit a provar-les...











Aquí el llimoner, que ara està en flor, i la Bibibutx, dormint tranquilament en la cadira.















Un potencial bonsai: és una acàcia de Siria, com els arbres de la rambla de davant, de només un any, i deixada créixer al seu aire.



















Aquesta és una figuera que té un parell d'anys. La "pinzo" només un cop a l'any, en primavera. (No sé traduir el concepte "pinzar" en català....)















Aquesta té 4 anys, però ha patit molt tots aquests estius calorosos: s'ha secat varies vegades i ha perdut totes les fulles, a ple estiu, uns quants cops.
























Aquest és un magraner que és el segon any que està plantat en test. Crec que s'ha de podar una mica més i cal que el trasplanti la propera tardor. Està al costat de Sant Sebastià.
















Vista general del pati, amb la Duna i el compostador, al fondo.

dimarts, 4 de maig del 2010

Pel maig...cada dia un raig

La pluja va començar el dia de la Fira d'Artesania, l'1 de maig, i encara no ha parat de ploure, excepte una petita treva provocada per un temporal de tramuntana sostinguda a 90 km /h i amb ratxa màxima de 168 km/h a Portbou, que ens va passar aquest matí, entre les 7h i les 10h.

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, i amb les dades disponibles, el lloc on ha plogut més avui és a Espolla amb 100 l /m2, i a Portbou és on menys a plogut, amb 46 l. Per consultar la web, clicar aquí.

diumenge, 2 de maig del 2010

Final de les vacances a Israel - Començament de les Fires

Abans que passin més dies i el record del viatge es vagi difuminant en la rutina diària, vaig a escriure la resta dels dies passats a Israel.

25 d'abril. En ruta cap a Ein Gedi, a la riba del Mar Mort

A l'agència del cotxes de lloguer ens van fer esperar per lliurar-nos el nostre, que a sobre era negre, ideal per travessar el desert....

La sortida de Jerusalem cap al Mar Mort no va ser gaire dificil de trobar i ressegueix, en part, el mur de Palestina.



Vam fer una parada a Qumran, ruïnes que s´han fet famoses arrel del descobriment d'uns manuscrits on hi havia escrits els llibres de la Biblia, l'Antic Testament, i uns altres amb les normes de la seva comunitat. Una agrupació d'homes i dones que compartien el coneixement de les antigues escriptures i les guardaven, i en feien còpies. Vivien de l'agricultura i els ramats de xais, els dàtils de les palmeres. Tenien banys comunitaris on es purificaven i resaven. Molt interessant, la visita.


Quan la ruta s'apropa al Mar Mort es va baixant de cota: hi ha un senyal que indica on es el nivell del mar i també senyalitzen cada 150 metres. El Mar Mort està a 422m sota el nivell del mar...el lloc més profund de la Terra.

Vam anar directe al quibutz d'Ein Gedi, on ens esperava el nostre anfitrió al costat del Big Baobab del dinner hall. Quina cita més inhabitual!!! Els quibutz eren comunitats de persones que vivien de l'agricultura i la ramaderia, i dels dàtils, que es van agrupar en oasis, per compartir els recursos, al voltant dels anys 1950. La filosofia dels qibutz, però, ha durat dues generacions, ja que ara són complexes turístics, i les cases són pels treballadors. Jerusalem queda a una hora de desert i dos controls policials d'aqui.

El nostre anfitrió va resultar un noi molt maco, profe de ioga del qibutz i ens va convidar a dinar casolà en un lloc de vista magnífica al Nahal, el riu que corre per sota.

A la tarda vam baixar a la platja a banyar-nos al Mar Mort. Aquest mar séstà secant i la salinitat arriba al 33,7 %, nou cops més que el Mediterrani. Per tant has de pendre precaucions com no esquitxar per que no entri sal als ulls, no tocar-se els ulls amb les mans, entrar a poc a poc, per evitar caure, ja que hi ha moltes pedres, etc. etc. La platja d'Ein Gedi és una de les més famoses ja que hi ha dutxes i socorristes, banys i labavos, una zona per acampar i una per pendre el sol, un restaurant i una botiga de 24h; casi podria tenir bandera blava.

L'afluència de gent és molt diversa: al costat dels drusos, de dones vestides de negre amb mocador blanc que es banyaven els peus, hi havia la turista rossa de pell broncejada, biquini de lleopart i ulleres de sol, musulmanes jovenetes banyant-se amb texans, uns turistes francesos amb nens coberts de fang i nosaltres. Tots ens miravem mutuament.

Fent el mort en el Mar Mort. La sensació és difícil de descriure. Al fons, les muntanyes de Jordània.

26 d'abril. Excursions pels nahals i bany de fang del Mar Mort

Al mar Mort arriba aigua per dues vies: les pluges i els rius. Només plou 10 dies a l'any, però acaba tot inundat. Les muntanyes, abans formant part del fons marí, estan molt aprop, i d'elles baixen multitud de torrenteres, i recs formant canyons estrets i fondos, desembocant en la plana, per on passa la carretera, escampan la llera fins a les platges. Signes evidents d'inundacions periòdiques. Com que les muntanyes estan formades de sal i sorra, l'erosió ha de ser brutal, aportant més sal al mar Mort.

En aquests canyons de rius fantasmes, hi ha dues reserves naturals al costat d'Ein Gedi, on viuen alguns animals emblemàtics. Un ramat de cabres ens passa per davant del cotxe.


Aquestes reserves naturals estan vigilades i s´ha de pagar per entrar. Hi ha excursions des de pocs minuts a dos o quatre hores. Pensem que estem al desert, a ple sol. Decidim anar decidint sobre la marxa. Pocs metres llera amunt, la presència de l'aigua et fa dubtar si estàs sommiant. Les cascades i les gorgues es succeeixen. Està permés banyar-se, però no fumar ni menjar en tota la reserva. Vam trobar moltes escursions escolars, cada una amb el seu guardaespatlles particular.

A la tarda vam tornar al mar Mort, perque el dia abans haviem vist molts turistes plens de fang i voliem imitar-los. El fang es troba en forats a terra, a primera linea de mar. Vam seguir, en direcció contrària, als turistes que tornaven enfangats i aviat vam trobar un grupet de vietnamites emplenant de fang les ampolles d'aigua. El fang estava molt fondo, ja que el noi havia d'enfonsar tot el braç, fins l'espatlla, en una aigua negre.....menys mal que ens el van oferir, i el vam acceptar de bona gana. Aqui sota el resultat:


S'ha d'esperar 20 minuts, i després a l'aigua. A l'aigua vam estar surant unes dues hores, quasi sense adonar-nos. La dutxa amb aigua dolça va ser el remate final. Aigua per sobre amb vistes al desert....ahhhhh.

Després de la dutxeta, vam enfilar cap a Eilat. 280 km de desert. I quan va ser de nit, va ser molt i molt avorrit.

27 d'abril. Eilat, en el Mar Roig.

La reserva marina d'Eilat va superar les meves espectatives: totalment protegida, amb vigilants, i facilitats per banyar-se, a pocs metres de la platja, no gaire fonda. El dia era esplèndid (tant que em vaig cremar les cames) i vam estar unes quatre hores a l'aigua. Peixos de tots els colors i tamanys, anèmones, esponges, coralls, tots els colors imaginables amb totes les combinacions possibles.

Per moments em semblava que estava en un acuari, i per moments pensava que estava veien un documental a la tele. Però tot era real, i passava en aquell just instant que els meus ulls em mostraven.


28 d'abril, tornada a Jerusalem.

El camí de tornada el vam fer de dia, aquesta vegada. El desert va canviant de formes i colors.


Ens vam anant entretenint pel camí, ja que a la tarda haviem quedat amb l'amiga de l'Eli i la seva família. Aquí vam parar per fer una foto amb la dona de Lot, convertida en estàtua de sal per desobeir el mandat de Déu, de no girar-se, quan la seva ciutat era destruïda.


Les vistes durant el trajecte són espectaculars. Un altre cop el mar Mort.


També vam parar a Masada, mítica ciutat assediada pels romans, que es van dedicar a construir una rampa de sorra per accedir-hi. Quan van poder entrar, tots els habitants eren morts: havien desitnat a 10 persones per a que matessin a totes les altres i després es suicidessin. I així va passar.

Després de dinar vam trobar una parella d'acabats de casar, que eren de Vic i estaven de viatge de noces a Jerusalem. Vam estar xerrant una estona abans de trucar als amics i quedar amb ells a Jerusalem. Un altre cop a Jerusalem!!! La última oportunitat d'entrar en el Sant Sepulcre!!!

Quan vam entrar a la ciutat vella, per la porta de Jabba, vaig tenir un sentiment de retrobar una vella coneguda. Aquesta vegada, com si ja portessim molt de temps, no ens vam perdre i vam anar de dret a la placeta del Sant Sepulcre. Abans, però vam comprar una mezuza a casa d'un musulmà, amb la intenció de passar-la per la llosa del Sant Sepulcre, un cop estiguessim a dins. L'Eli deia que segur que així aconseguim la pau mundial. La mezuza és una mena de capseta ornamentada on a dins es col.loca un escrit de la Torá, que tot plegat serveix per protegir la casa i els seus habitants. S'ha de posar a la dreta de l'entrada de la casa.

La visita al Sant Sepulcre i els 3/4 ben bons de cua per poder entrar-hi van ser tant folklórics com les altres dues visites anteriors: aquesta vegada eren els franciscans els que cantaven i després se'ns van colar, amb permís dels coptes, una veintena de Cavallers del Sant Sepulcre amb pinta d'anglesos acomodats. A la gent li sonava el mòbil i no parava de xerrar. La veritat és que el lloc és impressionant i també t'has d'ajupir per entrar, com si fessis penitència, però els guardians coptes no et deixen estar ni 20 segons, quikli, quikli, i sap greu per la gent que vol resar amb tranquilitat després d'esperar a peu dret tota l'estona....en fin.

Amb els amics de l'Eli vam quedar al mur dels Laments. Vaig conéixer un rabí, vaig estar a casa seva. Vaig entrar en una sinagoga, on estaven resant. Ens van portar a dalt de tot de la sinagoga, per ensenyar-nos una panoràmica nocturna de Jerusalem, amb la Lluna tapada amb un núvol de color vinós.

Al final, per sopar estavem a casa dels amics de l'Eli, a 20 minuts de l'aereoport.

29 d'abril. Tel Aviv - Figueres

De matinada, l'interrogatori no va ser tant divertit, que hi farem. El vol va ser plàcid. La tornada a Figueres, fluïda. De l'aeroport a Passeig de Gràcia vaig acompanyar una dona venezolana, que venia a Barcelona a un curs.

Retrobada amb la família. Començament de les Fires i Festes de la Santa Creu.

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011