divendres, 23 d’abril de 2010

Jerusalem: arabs, jueus i cristians

Jerusalem vella, alla, a l'altre punta....

Encara que no ens hem aixecat gaire aviat, hem fet un munt de visites culturals i no hem parat en tot el dia.

Despres d'esmorzar borreques, una mena de cruasans israelis amb cafe hem anat caminant cap a la Ciutat Vella, totalment enmurallada. Aquesta ciutat es una munio de turons, per tant no deixes de pujar i baixar per tots els carrers. Hem entrat a la Ciutat Vella per la porta de Jaffa, que dona al barri musulma, crec. Estava en obres, com totes les ciutats del mon. Hem anat "de dret" al Mur de les Lamentacions....

Doncs m'he emocionat, i molt. Hi ha un ambient de respecte i pregaria tremendu, alla. I, quan surts, el costum es no donar l'esquena al mur, pero es que no pots donar l'esquena al mur perque una forsa invisible ho impedeix....diga-li com vulguis....


Despres de donar unes quantes voltes mes pel laberint de carrers i carrerons de Jerusalem, hem anat al mercat on haviem quedat amb els nostres anfitrions. Ens han portat per tot el mercat mes gran de Jerusalem, tot i explicant-nos tot d'histories i ens han passejat pels barris de per alla. Ens han convidat a uns sucs de fruita molt especials i hem assistit a un concertillo de musica tradicional en un bareto ple d'autoctons.


Un cop soles hem comenxat el pelegrinatge per la Via Dolorosa, que es el cami que va seguir Jesus des del palau de Pilat fins al Calvari, on el van crucificar....

Hem tornat a la Ciutat Vella per la porta de Damasc, que dona al barri musulma. Avui es divendres i es el dia sagrat dels musulmans. A mes, al vespre comensa el shabbat, que es la festa dels jueus. Durant la festa del shabbat, els jueus no treballen, Aixo vol dir que tenquen les botigues i tampoc no hi ha autobus ni taxistes.

Com que voliem fer el Via Crucis des de la primera estacio a la ultima, hem fet una volta pel barri musulma, per no passar pel carrer principal que es la Via Dolorosa en si.

Evidentment, al cap de cinc minuts estaven perdudes i hem demanat ajuda a uns vailets que eren els unics que hi havia al carrer. Els vailets ens han acompanyat assegurant-nos que ens portaven a la primera estacio, el palau de Ponci Pilat. Quans ens hem donat compte ja estavem a la quarta estacio....Ben enfadades els hem despedit i hem reculat fins a la Fortalesa Antonia, on diu la tradicio que van jutjar a Jesus.

El Via Crucis es facil de seguir fins a la vuitena estacio, on es complica molt la historia. En la vuitena estacio Jesus va consolar les dones de Jerusalem i, inexplicablement, va tornar enrera amb la creu a sobre i va seguir per on havia passat abans...Com pot ser? Es van equivocar els romans que el portaven? Van trobar un embotellament?, obres? o com diu l'Eli, ens fan passar per la unica botiga de souvenirs del carrer?

Total, els japonesos ens han ensenyat el cami: un grup de pelegrins japonesos plorant emocionats i vestits de colorins, feien tambe el Via Crucis portant una creu de fusta per torns.

En la vuitena estacio, totalment perdudes, hem esperat i els hem seguit. La novena estacio ha estat facil de trobar. Ara be, les seguents fins a la catorze, tampoc no les hem trobat. El via crucis ha estat arribar fins l'esglesia del Sant Sepulcre sense l'ajut dels japonesos, ja que els hem perdut quan ens hem desviat per entrat en unes cisternes de l'epoca de la mare de Constanti guardades per un cristia copte.

Aixo de les creus es com els carrets del super, s'acumulen en la novena estacio i algu les deu portar a la primera.

Despres de unes quantes voltes mes hem trobat l'esglesia del Sant Sepulcre, construida pels templers. Ah!! resulta que les estacions que quedaven eren en el Calvari i....sorpresa, el Calvari forma part de l'esglesia....i el sepulcre tambe (s'haurien de llegir millor les guies turistiques...)

Horror, l'esglesia estava plena de pelegrins, plena, plena, plena. L'Eli no s'ho creia perque a ella, altres vegades, no li havia costat gaire arribat als llocs sagrats. Primer hem provat d'entrar en el sepulcre, pero hi havia una cerimonia copte amb tot de capellans cantant. I els japonesos tambe!!!!

Llavors hem pensat d'anar primer al calvari, pero un cop pujades unes escales trenca-genolls, els mossens i altres fidels han vingut cantant cap alla i ens han fet fora. Hem decidit doncs tornar al sepulcre, perque segur que ara estava lliure...pero no, la mitat del grup de japonesos estava fent cua i el guardia no els deixava entrar: els capellans cantaires tornaven un altre cop al sepulcre i nosaltres dues, en direccio contraria, cap al calvari. Per fi l'hem pogut admirar....no aixi el sepulcre....ho hem deixat per dema.

El Calvari.
Despres hem tornat a fer voltes per la Jerusalem musulmana i l'Eli ha trobat la botiga de les sandalies, de la qual coneixia l'amo, un musulma palesti. Ens ha convidat a cafe, ens ha dit que no erem amigues, que, per ell, erem familia. Ens ha ensenyat les sandalies palestines, fetes a Hebron, ens ha mostrat tot els canals que agafava amb el satelit de sobre la botiga, etc etc etc. Pero a l'hora de pactar el preu de les sandalies, ens volia cobrar quatre vegades mes del que valien. Res, en marxat d'alla dient que seguiriem siguent amics per sempre, pero sense sandalies.

Ja s'ha fet fosc i passem pel barri jueu: tot de gent amb levites, barrets i tirabuixons i nens i dones vestides de diumenge celebrant la seva festa. El mur de les lamentacions ple a vessar. Hem sortit per la porta de Dung, que dona a Jerusalem est, el barri palesti.

Com que estavem molt cansades hem anat a buscar un taxi i pactar el preu de tornada a casa. Res, no hi ha res a fer amb els musulmans....ens ha cobrat el doble del que valia, pero, molt amable, ens ha portat a un xiringuito a menjar falafels (bonissims) on tambe ens han timat, i despres a casa. I l'home, encara no content, volia portar-nos dema a Betlhem, segur que tambe a un modic preu.....

Dema volem anar al Monte de los Olivos, pero no hi ha autobusos (sabhat).... ens haurem de tornar a refiar dels musulmans??

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011