dimecres, 24 de març de 2010

Arte venandi cum avibus

Amb l'Avalon

Dilluns passat vaig fer una immersió en el món de la falconeria: història, tècniques i material, animals, volar ocells....Quin món més apasionant, i absorvent...

Tinc la sort de tenir al costat de casa l'Escola de Falconeria del Mas Ullastre, a Sant Climent Sescebes. I el professor, en Xavier, amb una certa retirada física al Gran Fèlix (que segurament li han comentat més d'un cop), és un expert en el tema, amb més de 30 anys d'experiència.

La cetreria és un art. L'ocell té el seu temperament i caràcter, i no deixa mai de ser salvatge. Amansir-lo és tot un procés, on el més important i espectacular és la creació del vincle, una relació que durarà tota la vida.

L'art de caçar amb ocells és antic com l'home. Segurament paral.lel a la domesticació de gossos i cavalls, i l'aparició de l'agricultura i la ramaderia. És el que em fascina d'aquestes arts tant antigues: des del principi dels temps ja està tot escrit, i ho has de seguir al peu de la lletra com ho han fet milers d'homes abans. Si aquest coneixement es perd, es perd amb ell part de la cultura comuna de la humanitat. Sempre es pot perfeccionar la tècnica, o fer servir nous materials, però no cal fer massa modificacions als antics coneixements que funcionen perfectament.

Una altre cosa que trobo interessant d'aquestes arts antigues és l'ús qüotidià de paraules que en realitat són específiques d'un art determinat. En aquest cas, el mot altaneria, en castellà, es fa servir com adjectiu d'una persona altiva, que mira per sobre de l'espatlla: una persona altanera. En canvi, en cetreria, designa una classe de vol i/o una forma de caçar, pròpia dels falcons i altres rapinyaires similars.

Gràcies a tots els implicats en aquesta jornada tant maca!!


dissabte, 6 de març de 2010

Avatar Kapar

Avui ha estat el dia de capar l'Avatar.


El fet de capar o no un cavall depen de molts factors. El més important per a mi és que, tal i com estan les coses, un cavall enter està condenat a la soletat....


Els cavalls mascles conserven l'instint vital de la reproducció. Si t'ho penses bé, la reproducció és el sentit de la vida: la perpetuïtat dels gens, del teu llegat, i també la finalitat de perpetuar el teu modus d'entendre la vida.


En la natura, per reproduir-se un cavall necessita un harem d'eugues. Cada euga té un sol poltret i l'embaràs dura quasi un any. Les eugues acaben triant el mascle que més els hi agrada, el més fort, el que més corre, el que té les crins més llargues....Els mascles, doncs, han de competir entre ells per tenir més d'una euga, per poder reproduir-se quan més millor.


Llavors entra la domesticació, l'humà. L'home necessita el cavall per treballar, per la guerra, per desplaçar-se. Per la guerra és convenient un cavall enter, amb ganes de competir. Per treballar cal un cavall obeient, que no es distregui, característiques que només tenen els cavalls capats, i les eugues, de vegades.


Arriben els temps moderns. Tenim cavalls que es passen la major part del temps criant panxa en el camp, treballen quatre hores setmanals. Molt de temps per avorrir-se. Si un vol conservar un cavall enter, ha d'estar pendent d'ell. El cavall ha d'estar sol, no es pot barrejar amb altres mascles perque competeix amb ells, no es pot barrejar amb eugues perque les podria deixar prenyades......La doma és un pèl més difícil, generalment, perque el cavall també vol competir amb l'humà, tot i que hi ha cavalls sensers que no donen cap problema de més.


Tota aquesta disertació per explicar (o excusar) la decisió de capar l'Avatar. Ningú com jo per deixar la natura que segueixi el seu curs, però vivim en un món que això no pot ser. Tots els meus animals estan capats: la Duna, la Bibibutx i el Gat. Ja és una qüestió de responsabilitat amb el món no portar més cadells de gats i gossos, que ja n'hi ha prou d'abandonats i maltractats.


En el Marroc, per exemple, prefereixen sacrificar un cavall que no es deixi domar abans de capar-lo. Les eugues estan relegades a reproducció. Tots els cavalls que treballen són mascles enters. Fins i tot els de les caleses de la plaça de Marraqueix. Els cavalls que portàvem en les rutes que vam fer eren, evidentment, cavalls enters. Sempre lligats a distància prudencial, sempre pendents de guardar uns metres des del cavall de devant, del costat, sempre amb cuidado que no mossegui, sempre demostrant que manem nosaltres i no ells. Tradicions ancestrals que encara es mantenen en el món àrab.


En fin. Aquí poso unes fotos de l'aconteixement. L'Avatar crec que ni s'ha enterat. "És un cavall molt segur de si mateix" m'ha dit la veterinària. Suposo que li fa mal, però d'aquí uns dies ni s'enrecordarà, espero.

dilluns, 1 de març de 2010

El projecte HAARP: un sistema d'armes destructor del clima

Ja fa temps, buscant informació sobre terratrèmols i altres desastres naturals, vaig ensopegar amb el projecte HAARP i la seva rèplica russa SURA tots dos basats en la tecnologia Tesla. Molta informació que trobava, per internet, relacionava algunes catàstrofes en principi naturals, amb aquest projecte de recerca dels Estats Units.

Després del sisme d'Haiti, el president Hugo Chaves de Venesuela va deixar anar per la tele que els russos li havien dit que la culpa del terratrèmol la tenien els ianquis. Els russos van dir que Venesuela els hi havia dit que la culpa era dels americans....

Evidentment els pobres mortals de a peu no tenim ni idea del què s'està coguent, per tant podem dir tot el que ens passi pel cap i escampar rumors a escala planetaria a través de la xarxa.
I no he parat fins trobar algun informe oficial que ho corroborés, i he trobat aquest que és del Parlament Europeu, de fa més de 10 anys!!!

Aquí un tall de l'informe:

HAARP - un sistema de armas destructor del clima

El 5 de febrero de 1998 la Subcomisión de Seguridad y Desarme del Parlamento Europeo celebró una audiencia sobre, entre otras cosas, el HAARP. Se invitó a representantes de la OTAN y de los EE.UU., pero declinaron la invitación.
La subcomisión lamenta que los EE.UU. no enviaran a un representante para responder a las preguntas o aprovechar la oportunidad de comentar el material presentado
(22).

El HAARP (Programa de Investigación de Alta Frecuencia Auroral Activa) es un proyecto que llevan a cabo conjuntamente la fuerza aérea y la marina de los Estados Unidos, junto con el Instituto Geofísico de la Universidad de Alaska, Fairbanks. Experimentos similares se están realizando también en Noruega, probablemente en el Antártico, así como en la antigua Unión Soviética
(23). El HAARP es un proyecto de investigación que utiliza instalaciones terrestres y una red de antenas, cada una equipada con su propio transmisor, para calentar partes de la ionosfera (24) con potentes ondas de radio. La energía generada calienta partes de la ionosfera, lo que produce agujeros en la ionosfera y "lentes" artificiales.

El HAARP puede utilizarse para muchos fines. Mediante la manipulación de las características eléctricas de la ionosfera se puede controlar una gran cantidad de energía. Si se utiliza como arma militar, esta energía puede tener un impacto devastador sobre el enemigo. El HAARP puede enviar muchos millones más de energía que cualquier otro transmisor convencional. La energía también puede dirigirse a un blanco móvil, lo que podría constituir un potencial sistema antimisiles.

El proyecto permite también una mejor comunicación con submarinos y la manipulación de condiciones climáticas globales. Ahora bien, también es posible hacer lo contrario e interferir las comunicaciones. Mediante la manipulación de la ionosfera se pueden bloquear las comunicaciones globales a la vez que se transmiten las propias. Otra aplicación es la penetración de la tierra (tomografía) con rayos X a una profundidad de varios kilómetros para detectar campos de petróleo y gas o instalaciones militares subterráneas. Otra aplicación es el radar sobre el horizonte, y definir objetivos a larga distancia. De esta manera, se puede detectar la aproximación de objetos más allá del horizonte. Desde la década de los cincuenta los EE.UU. han realizado explosiones de material nuclear en los cinturones Van Allen
(25) para investigar el efecto de las explosiones nucleares a esa altura sobre las comunicaciones de radio y la operación del radar gracias al pulso electromagnético que desprende una explosión. Estas explosiones crearon nuevos cinturones de radiación magnética que cubrieron prácticamente todo el planeta. Los electrones se movieron en líneas magnéticas y crearon una Aurora Boreal artificial sobre el Polo Norte. Con estos ensayos militares se corre el peligro de destruir gravemente el cinturón Van Allen durante mucho tiempo. El campo magnético de la tierra puede destruirse sobre grandes extensiones e impedir las comunicaciones por radio. Según científicos norteamericanos. Pueden pasar muchos años antes de que el cinturón Van Allen se estabilice de nuevo. El proyecto HAARP puede resultar en cambios de la situación climática. También puede influir en el ecosistema, especialmente en la región sensible del Antártico.

Otra consecuencia grave de HAARP son los agujeros de la ionosfera causados por las potentes ondas de radio. La ionosfera nos protege de la radiación cósmica. Se espera que los agujeros se cierren de nuevo, pero la experiencia con la capa de ozono hace pensar lo contrario. Esto quiere decir que hay agujeros considerables en la ionosfera que nos protege.

Debido a sus considerables efectos sobre el medio ambiente, HAARP es un asunto de interés mundial y debe cuestionarse si las ventajas de este sistema realmente son superiores a los riesgos. Hay que investigar los efectos ecológicos y éticos antes de proseguir con la investigación y los ensayos. HAARP es un proyecto casi desconocido y es importante que la opinión pública sepa de qué se trata.

El HAARP está vinculado a 50 años de investigación espacial intensiva de marcado carácter militar, incluyendo el proyecto "guerra de las estrellas", para controlar la alta atmósfera y las comunicaciones. Este tipo de proyectos deben considerarse como una grave amenaza para el medio ambiente, con un impacto incalculable sobre la vida humana. Incluso ahora, nadie sabe el impacto que podrá tener el proyecto HAARP. Debemos luchar contra el secreto en la investigación militar. Hay que fomentar la transparencia y el acceso democrático a los proyectos de investigación militar y el control parlamentario de los mismos.

Una serie de leyes internacionales (el Convenio sobre la prohibición de la utilización militar o de cualquier utilización hostil de las técnicas de modificación el medio ambiente, el Tratado Antártico, el Tratado sobre los principios que rigen las actividades de los Estados en la exploración y utilización del espacio exterior, incluyendo la luna y otros cuerpos celestes, así como el Convenio de las Naciones Unidas sobre la ley del mar) ponen en duda no sólo la base humanitaria y política del proyecto HAARP sino también su base jurídica. El Tratado Antártico dispone que el Antártico debe utilizarse exclusivamente para fines pacíficos
(26). Esto significa que el proyecto HAARP infringe el Derecho internacional. Todas las implicaciones de los nuevos sistemas de armas deben ser investigadas por órganos internacionales independientes. Deben elaborarse también nuevos acuerdos internacionales para proteger al medio ambiente de su destrucción innecesaria en tiempo de guerra.


(22) Este capítulo se basa en la información obtenida en dicha audiencia.
(23) Dr. Nick Begich, participante en la audiencia.
(24) En la ionosfera se encuentran cinturones magnéticos protectores denominados cinturones Van Allen, que retienen partículas cargadas (protones, electrones y partículas alfa).
(25) En 1998 la Marina de los EE.UU. hizo explotar 3 bombas con material nuclear fisionable a 480 kilómetros de altura sobre el sur del Atlántico. El proyecto fue elaborado por el Departamento de Defensa y la Comisión de Energía Atómica de los EE.UU. bajo el nombre de proyecto Argus. Fuente: Dr. Rosalie Bertell.
(26) Artículo 1 del Tratado Antártico.




ACTUALITZACIÓ: 15 DE MARÇ DE 2011


http://amazings.es/2011/03/15/por-que-el-proyecto-haarp-es-tan-atractivo-para-los-magufos/
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011