dissabte, 31 de gener de 2009

El colom urbà, un vell conegut



Article publicat a l'Empordà, el dia 28 d'octubre de 2008


Aquest és un dels pocs animals salvatges que s’ha adaptat a viure perfectament a les ciutats, i per tant, molt fàcil de veure i també molt conegut. Fins i tot trobaríem persones que els coneixen massa, perquè, de tants com n’hi ha, es pot considerar una plaga i en alguns patis interiors i celoberts provoquen moltes molèsties.

Els coloms blancs es van convertir en els anys 60 en el símbol de la Pau, a partir d’un dibuix d’en Picasso. En la Bíblia, Noè envia coloms per saber si la terra s’ha eixugat després del gran diluvi. El colom està present en els casaments, símbol de fidelitat ja que les parelles són monògames, i també s’està posant de moda en les esqueles i les làpides dels enterraments. Els coloms missatgers evoquen altres èpoques, llunyanes d’internet, on l’enviament i rebuda de missatges era tant important com ara i els coloms jugaven un gran paper. En totes les cases de camp romanes hi havia un colomar, costum que s’ha mantingut fins fa poques dècades en els nostres masos. La presència de coloms garantia i complementava les proteïnes de la dieta humana, quan menjar pollastre estava reservat per les grans festivitats.

El colom roquer (Columbia livia) és el precursor del colom urbà. El roquer és de color gris amb franges més fosques a les ales i nia en els penyasegats costaners i també de l’interior. A la platja de Portbou podeu observar una d’aquestes colònies de coloms roquers.

És precisament aquest comportament gregari i el costum de niar en penyasegats que ha propiciat l’establiment dels coloms a les ciutats. Allà troben escletxes en els edificis alts i en les esglésies i menjar en abundància. Abans els coloms es desplaçaven als camps i s’alimentaven del gra que hi quedava. Ara els coloms troben la taula parada menjant tot el que llencem pel carrer, des de les engrunes dels entrepans dels nens a les escombraries que es troben al voltant de contenidors i papereres. A més de pasturar en zones verdes urbanes a buscar grans i llavors. Cal recordar que les ordenances prohibeixen de donar menjar als coloms, ja que si a sobre els alimentem artificialment crien més, hi ha més individus i el número d’animals no s’equilibra mai.


I és que els coloms urbans poden tenir fins a 5 postes a l’any, si estan ben alimentats. Les femelles posen 2 ous que coven durant 20 dies i al cap de 40 dies els coloms ja poden volar. I quan més coloms hi ha, més molèsties ocasionen. Hi ha empreses especialitzades en el control de coloms en les ciutats, i molts enginys per fer-los fora.

Els coloms són sedentaris i residents: trien la població i allà es queden. A més memoritzen on es troba el menjar, les hores que el poden trobar i les persones que els alimenten.

Els coloms urbans pateixen moltes malalties i també degeneracions genètiques com falta de dits, canvis en el color de les plomes, malformacions de les potes, etc. Algunes de les malalties dels coloms es poden transmetre a les perones, com les càndides, la salmonel.la i la psitacosis, encara que el risc sanitari és mol i molt baix.

Els excrements i les plomes dels coloms en balcons i patis, llocs que fan servir per niar i descans, són les molèsties més denunciades pels ciutadans. Els excrements contenen àcids que arriben a ser molt corrosius i fan malbé façanes i monuments.

La solució de vegades és difícil i passa per posar impediments físics com xarxes o pues, destruir els ous i els nius o eliminar o traslladar els ocells adults. Per fer fugir els coloms d’un lloc determinat es fan servir sistemes acústics o ultrasons i per agafar-los s’utilitzen gàbies-trampa o rapinyaires. Aquest últim sistema s’ha fet servir últimament fent volant falcons de cetreria, que cacen els coloms i també els foragiten, ja que el falcó és un dels depredadors naturals dels coloms. Potser caldria plantejar-se la possibilitat d’introduir el falcó en les ciutats, que és un ocell que també s’adapta bé al medi urbà, li agrada niar en llocs alts i mantindria la població de coloms, i potser també estornells, en equilibri amb l’entorn.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011