divendres, 5 de desembre de 2008

Crisis i sostenibilitat

M'he trobat en varies ocasions que he hagut de respondre la temuda pregunta: "escolta, tu, com a biòloga, ens podries explicar això de la sostenibilitat? que nosaltres ho entenguem? "

I vet aquí que, de cop i volta (com en els contes) ens hem tornat, tots, més sostenibles amb això de la crisi.


Vam començant estalviant l'aigua. Vulguis o no, estalviar aigua és estalviar diners. Però també s'estalvia energia, la de bombejar l'aigua cap a la depuradora. I allà es torna a estalviar energia, netejant l'aigua, i enviant-la cap al Manol. Per tant estalviar aigua beneficia a tots. És una actitud "sostenible".

I ara, a l'hivern mirem de posar la calefacció a una temperatura no molt alta; és agradable abrigar-se amb un jersei i mitjons gruixuts, dins d'una casa amb un ambient confortable. Cada grau cèntigrad que es puja la calefacció, es consumeix entre un 5 i un 7% més. Estalviant diners de calefacció estalviem també en el transport del combustible, i estalviem (o millor dit, no emitim) CO2 a l'atmosfera, amb la qual cosa, retardem, una mil.lèsima de mica, el canvi climàtic, cosa que beneficia a tothom. Una altra actitud sostenible.

I encara que s'ha abaratit el gasoli i la gasolina, aparcar a la ciutat és igual de car i igual d'impossible, amb la qual cosa vaig més a peu i en autobús (tinc la bici de baixa). Torno a estalviar aquí emissions de CO2. I a més, estalvio gasoli. I despeses de manteniment del cotxe, que es queda més dies aparcat al garatge. Més actituds sostenibles provocades per la crisi.

Ara, quan anem al super, potser ens començarem a mirar una mica abans de comprar segons quins aliments, potser no del tot necessaris, que abans carregavem sense pensar. Potser alguns d'aquests aliments caducaven sense ser menjats. Potser ens donem compte que ens emportem moltes bosses i paperines amb tot el que comprem. Comprar el necessari serà (si no és ja) una altra actitud sostenible provocada per la crisi.

Aquest conjunt d'actituds que comença a tenir la majoria de la població, sumada a les altres que ja tenim, com reciclar les escombreries o preocupar-nos per no embrutir, pot fer que el nostre entorn sigui més sostenible, és a dir, que els nostres néts el puguin gaudir al menys com l'hem gaudit nosaltres, en sentit ampli, suposo.


P.D.: Després d'escriure això he obert el correu i m'he trobat aquestes dues notícies en el butlletí de medi ambient:

- La crisis economica reducirá la huella ecológica

- El ex director de la Agencia Europea de Medio Ambiente dice que la crisis evidencia la necesidad de cambiar la gestión del agua.

A ESTALVIAR!!!!!


1 comentari:

  1. Es ben curios,que ens hagi fet falta una crisi,per tornar nos concients que malbaratar els recursos,era molt perillos per el planeta.Els que ja erem curosos amb el consum exagerat,encara ho som mes.La gen que no mirava prim,ara s hi mira!Aixo sera molt positiu.Pot ser que no estigui tot perdut....Bones festes ,amb seny!

    ResponElimina

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011