dimarts, 10 de juny de 2008

La papallona nocturna




Ja fa temps que tinc l'orquídea. No li he posat nom, al contrari que el meu pare, que ha batejat les seves amb el non de la santa del dia que li van regalat. La primera és diu Rita. La segona, que no fa gaire que la té, es diu Aurelia. La meva orquidea s'hauria de dir Valentina. Totes tres són papallones nocturnes, del gènere Phalaenopsis.

L’orquídea Papallona nocturna és originaria de l’est dels Himalaies, d’Austràlia i de les Terres Baixes de Filipines. És la varietat d’Orquídea més comercial i es pot trobar a qualsevol floristeria. Com que no és una planta autòctona, cal uns cuidados especials, cosa que les converteix en plantes-mimades, que requereixen tanta atenció com un animal de companyia. No m'estranya que el meu pare bategés les seves orquídees.

La temperatura ideal per aquesta planta és de 20-24 ºC. Te la peculiaritat que les seves arrels fan la fotosíntesis i per això les venen en testos de plàstic transparent.

Quan les compres a la floristeria te les venen amb la majoria de les flors obertes i algunes per obrir. L'Aurèlia, que tinc a casa en dipòsit, ha perdut la majoria de les flors abans d'hora: una vara floral s'ha secat completament i de l'altre només s'ha salvat una flor oberta i una que sembla que s'obrirà. Tot això ha estat l'estres de la planta en resposta al canvi de condicions ambientals.

Un cop les vares se sequen, per tal que floreixi un altre cop, cal mantenir una diferència de temperatura de 5ºC entre el dia i la nit, durant un mes. Depen de l'any, aquí al meu país, aquestes condicions es poden trobar a la primavera o a la tardor. Entre que comença a sortir la vara floral fins que s'obre la última flor poden passar tres o quatre mesos. I les flors resten obertes durant mesos també. Én aquesta última floració, la vara va començar a puntejar a finals de novembre de 2007. Ara som a 10 de juny de 2008 i fa dos mesos que està totalment florida.

Aquesta foto és del 13 de març de 2008.


La Phalaenopsis té una vida de entre 3 a 7 anys. Floreixen 2 o 3 vegades a l’any, depenen del cultiu. Les flors poden durar de 6 a 10 setmanes. La Valentina va arribar a casa el 14 de febrer de 2005. Ha florit 3 vegades des de llavors i l'he canviat un sol cop de test. El millor substrat: meitat turba, meitat escorça de pi i dos trossets de carbó vegetal. S’ha de regar quan totes les arrels tinguin un color blanquinós. Quan les reges, es tornen verdes.

Un cop s’hagin caigut les últimes flors, es pot provar de tallar la vara just per sobre del tercer o quart nus darrera les flors. Es possible que l'orquídia es reprodueixi fabricant una petita planta en aquest lloc, i per això és aconsellable col.locar la planta durant uns mesos en un lloc més sec i fresc. Jo, això, no ho he fet mai.


Curiositat: Cal vigilar, que prop de les plantes amb inflorescència, no hi hagi pomes, tomàquets, o altres fruites que desprenen etilè al fermentar, doncs això provocaria la caiguda dels botons florals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011