La veterinària ens ha dit que se la quedava, i que si es curava li buscarà una casa amb uns avis que la cuidessin. Així el meu fill d'11 anys s'ha despedit de la Juno i l'hem deixat en bones mans. Cosa que no vol dir, no ens enganyem, que no estiguem tristos pel fet d'haver-nos de separar de la gosseta autista.
En fin. La veterinària ens ha assegurat que ens diria com evolucionava.
Una tarda de dol parcial. Un altre aprenentage de la vida.
Caminant.
dimecres, 21 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:
Les entrades més visitades
-
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
-
Article publicat a l'Empordà, el 29 de novembre de 2011 Per què cauen les fulles dels arbres a la tardor? Estem al bell...
-
Article publicat al setmanari Empordà, el 29 d'abril de 2020. En ple confinament per la pandèmia de COVID-19 https://www.emporda.info/...
-
És el nom del grup de wasap dels participants i el guia a la sortida de 4 dies al Pirineu i l'Alta Garrotxa. Des d'Abella a Beget, ...
-
Article publicat a l'Empordà, el 23 de febrer de 2010. Els terratrèmols, com el passat a Haiti fa pocs dies, són fenòmens catastr...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: