divendres, 9 de novembre del 2007

Paranoies casolanes

Estic quasi plenament convençuda que a casa meva hi ha gremlins. Diguem-ne gremlins per no dir una altre energia invisible que espatlla coses a mesura que es van arreglant d'altres. I, sorprenentment, les coses s'espatllen perque si, sense cap avís previ, ni cap motiu aparent. Bé, el motiu, per mi, és que a la casa, a casa meva, no li agrada estar totalment arreglada. No hi ha maneres. És com un nen petit d'aquells que encara que surten enclenxinats, repentinats i planxats, s'entrabanquen en la primera pedra que troben i, apa! ja s'han tacat i s'han fet un forat en els pantalons nous.

Es igual. No hem acabat d'arreglar la fuita d'aigua i repintar el garatge, que la maneta de la porta que hi dóna, va i es trenca. I a la vegada, es trenquen les manetes de l'habitació de dormir, la del garatge mateix i la d'entrar a casa.

Les coses s'amaguen i desapareixen quan les busques. Ara estava buscant un cd amb fotos i ha desaparegut de sobre la taula.

El mando de la tele no funciona. El llum del menjador crema quan vol. A la llar de foc hi ha una fuita i el fum travessa al menjador de la casa dels veïns. Només em falta que el piano es posi a tocar sol.

En l'Enciclòpedia de les coses que no existeixen s'explica que els gremlins són una mena de follets que entren en els objectes mecànics i electrònics i fan que funcionin malament. No són aquells ninus peluts de la peli dels gremlins. Diu que els veritables gremlins, aquests duendecillos, són els responsables de les avaries dels avions de la segona guerra mundial. Allà els van trobar remenant els motors.

I suposo que encara algun altre ésser encantat recorre casa meva. Les desaparcions misterioses dels objectes no són responsabilitat dels gremlins, sinó d'altres classes de follets, com els esperits protectors familiar i coses així, que deuen estar descontents amb nosaltres.

Què puc fer?

diumenge, 12 d’agost del 2007

Bandolera


Ves al tanto amb el que desitges, que se't cumplirà. I ha arribat l'hora del cumpliment d'un desig d'aquells vells, antics...d'abans que neixessin els nens, d'abans de tenir hipoteca, d'abans de tenir nòvio, d'abans de tot. Un somni d'aquells de quan ets petit, però que no s'ha perdut pel camí.
El meu somni, el meu desitg impossible. El que ocupava el primer lloc de la llista de Reis (fins ara!!!) , el que hauria demanat si hagués trobat la làmpada d'Aladí.
I no a costa de tot, no. Que per complir el desitg.....! de fet en el somni representa que ningú passa penes i que tothom és, a la seva manera, més o menys feliç....o menys.
En fin, com que aviat tindré 40 anys....m'he regalat una euga. Un cavall!!! tinc un cavall!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Encara no m'ho crec.
El criador li va posar Romi. El que la va domar i me la va vendre li deia Bandolera.
L'euga no és una hispano-àrab quansevol, sinó que el seu pare és l'àrab corredor de carreres més ràpid de Catalunya i es diu amb un nom amb moltes iiiii que no m'enrecordo. Ni falta que fa. Jo sóc molt feliç amb la meva euga. Ara. Carpe diem
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011